Era l’any 2004 quan Rosaura Alastruey viatjava a Silicon Valley en una missió empresarial que varen organitzar la Cambra de Comerç de Barcelona i La Salle. Com a bressol de l’emprenedoria que es deia que era Silicon, no s’ho va voler perdre. I va aprendre que allò que ella ja havia començat a fer en aquell racó de California tenia un nom: en deien networking.
Ara s’hi dedica de ple. Va organitzar la primera trobada de networking a 30.000 peus d’alçada, en un vol de Vueling de Milà a Barcelona. En ple vol, un centenar de participants —meitat italians, meitat espanyols— varen haver de preparar un projecte partint d’unes coordenades. La passada primavera se’n va endur una vintena de dones directives en el primer creuer de negocis i networking amb sortida i arribada a Barcelona, i parada a Marsella i Savona. Un èxit de treball en alta mar, que ja té data per a una segona edició, el proper març. També prepara per aquesta propera tardor, el primer tren de networking per a dones emprenedores, de Barcelona a Marsella, per participar en unes jornades d’emprenedoria femenina de la ciutat.
— El networking, la xarxa de treball a base de contactes, quin pes té en l’èxit d’una empresa?
— Un percentatge molt alt. A nivell de clients, ja ni en parlem, perquè es més que sabut que més del 80% dels negocis es fa mitjançant contactes. Les empreses les fan les persones. Les idees, els serveis i els productes poden ser molt bons, una bona campanya pot posar-te en un lloc destacat del mercat, però qui, en definitiva, fa funcionar l’engranatge són les persones, tant les que hi treballen, i des de la primera fins a la darrera, els proveïdors i també els clients. Un alumne em deia un cop, “a mi m’encanta entregar personalment el lot de Nadal a les persones del meu equip, veure’ls l’expressió m’omple molt”. Crec que això ho diu tot. Les persones són les que tenen a les seves mans petits detalls que fan grans sensacions.
— Per què vares triar estudiar Publicitat i Relacions Públiques?
— De petita, quedava enganxada mirant els anuncis de la tele. Fins i tot, vaig arribar a tenir una hemeroteca gravant anuncis en cintes en VHS. I a la carrera, fent les assignatures de relacions públiques em van interessar molt les relacions socials i l’organització d’esdeveniments.
— A Silicon Valley, què recordes que esperaves trobar?
— Hi anava a absorbir tot el que pogués. Aleshores jo era responsable del departament d’internet en una editorial, tenia el que es podria dir una bona feina. I aquell va ser un viatge molt intens i enriquidor i, entre altres coses, vaig descobrir la plataforma LinkedIn, que acabava pràcticament de néixer. M’hi vaig fer un perfil quan aquí gairebé ningú no la coneixia. I vaig tornar convençuda que posar en contacte persones tenia molt de sentit, i un nom. Som éssers socials per naturalesa, jo només ajudo a enfocar i canalitzar afinitats i sinèrgies professionals a través de les relacions.
— Què va canviar després en tornar?
— Vaig veure més clar el camí cap a una dedicació diferent, pròpia. Vaig començar a planejar, de moment sense deixar la meva feina a l’editorial, però en sortir cada dia, preparava els meus plans. Volia crear iniciatives amb l’eina del networking que facilitessin el progrés en les empreses. Treballava les relacions professionals per a la dinamització de comunitats empresarials i directives.
“Vaig tornar de Sillicon Valley convençuda que posar en contacte persones tenia molt de sentit. Som éssers socials per naturalesa, jo només ajudo a enfocar i canalitzar afinitats professionals a través de les relacions”
— Què et va caler per donar el pas de muntar el teu propi negoci?
— Primer no deixar encara la feina que tenia, que era la meva base. Mantenint-la, vaig començar a donar una xerrada aquí, una altra allà, i a organitzar alguna primera sessió de dinàmiques de grup. Cada cop tenia més coses a fer i a finals de l’any 2007 vaig deixar la feina fixa i vaig apostar totalment pel meu projecte. Entràvem ja en la crisi econòmica i molts em deien que les relacions la gent ja les practica de manera natural. Només veien que deixava una feina estable per provar “no sé què”.
— Quins van ser els primers passos?
— Primer de tot, començar a fer una cartera de clients, explicant un tema que no coneixien i no podien comparar el que jo oferia amb res que ja existís. Em vaig donar un any per enlairar el que tenia en ment, és el que jo dic ara quan imparteixo cursos d’emprenedoria, un any per observar resultats i inversió feta en tots els sentits. Envoltar-se de gent amb inquietuds per poder compartir les vivències també ajuda molt.
— Comences a treballar els contactes professionals abans de la proliferació de les xarxes socials?
— Sí. Les xarxes socials són un fantàstic reforç i complement. Però no hem d’oblidar, i crec que massa sovint ho fem, que darrere d’una invitació de LinkedIn o un comentari a Instagram, hi ha una persona. El més difícil del networking no és fer els contactes, en això les xarxes digitals ens ho posen fàcil. El més difícil és mantenir viva la relació, interessar-se per allò que pot necessitar l’altre. No podem veure’ns cada dia amb tothom en persona, però quan ho fem amb algú descobert a través de les xarxes, la seva mirada, el seu somriure, poder compartir un bon dinar, prendre’s un cafè conversant, tot això pren real sentit en persona. Sempre dic que la xarxa de contactes és com una planta, i d’interior, que encara son més delicades. La llavor s’ha de plantar pel plaer de tenir un bon jardí i no per obligació. I després si la regues, si la cultives, si la mimes, si la cuides, el retorn, en tots els sentits, és espectacular.
— Com treballes amb les persones?
— Aprofitant els meus viatges per impartir formació a empreses, a directius i directives, organitzo trobades al voltant d’una taula, esmorzars, dinars, sopars o berenars de gent que ens hem conegut per LinkedIn. Sort vam tenir de xarxes com aquesta durant la covid. I, com que viatjar és una font de relacions per descobrir com treballen i viuen en altres zones, d’acostar-se, en definitiva a nous models, d’avançar-se a les tendències que potser ens arribaran, i tot això enriqueix, preparo viatges.
“Les xarxes socials són un fantàstic reforç i complement. Però no hem d’oblidar, i crec que massa sovint ho fem, que darrere d’una invitació de LinkedIn o un comentari a Instagram, hi ha una persona”
— La primavera passada, el primer creuer de Business & Networking de dones directives. Per què un creuer?
— És un context que ofereix totes les possibilitats per fer una formació, com pot ser qualsevol tipus de sala, però amb el valor afegit de treure-li més profit al temps dedicat, perquè permet anar més enllà i conviure amb les ponents i el grup durant els dies. No és un assistir i marxar, sinó, hi anem i continuem, amb l’afegit d’anar avançant al mateix temps en una travessia per mar que ens porta a diferents destins on l’experiència continua. En el nostre creuer s’han potenciat les connexions de negoci internacionals amb un pla de treball estratègicament pensat i dissenyat, perquè en les dues parades que ha fet el vaixell, a Marsella i a Savona, teníem preparades trobades, entre moltes altres sorpreses que han viscut les nostres passatgeres directives, una vintena estratègicament seleccionades de diferents sectors empresarials. La propera edició ja té data: serà de dijous 21 a diumenge 24 de març del proper any.
— Al 2014 va ser en un viatge en avió la trobada.
— Aquella va ser la primera trobada de networking a 30.000 peus d’alçada. En el vol de Barcelona-Milà-Barcelona vam ajuntar un centenar d’emprenedors i emprenedores, meitat d’aquí, meitat italians. Havien de crear un projecte al voltant d’uns reptes i necessitats plantejats durant el trajecte i els resultats van ser espectaculars. Era un repte amb al·licient.
— I ara al creuer, quin va ser el programa a bord?
— Van ser quatre intensos dies, de dijous a diumenge, primer de total desconnexió per viure plenament l’experiència. A bord, vam tenir cinc sessions formatives d’alt nivell sobre lideratge femení, conèixer com treballar millor les eines que tenim i, sobretot, crear entre totes, pensant més en el futur, un decàleg d’actuació de propostes de millora i, també possibles canvis i noves direccions. Igualment, aprofitant les parades del viatge a les ciutats de Marsella i Savona hem establert visites amb directives locals, potenciant així les connexions internacionals que poden ser de profit per a les directives participants.
— Per què la idea de convocar només dones?
— Feia temps que ho volia fer així. Com a dona, he vist i viscut la situació de desigualtat de gènere diàriament, i crec que cal crear una base de dones potents en diferents sectors, en l’àmbit privat i en el públic, que ja són directives, i que poden fer molt pel futur. Una xarxa estratègica és més que fonamental per aquest necessari canvi i evolució per consolidar referents en llocs de direcció portats per dones, per a d’altres dones i per a les futures generacions. Les nenes, i per suposat els nens, han de tenir models on emmirallar-se, per això cal, primer, visibilitzar les dones referents.
“Com a dona, he vist i viscut la situació de desigualtat de gènere diàriament, i crec que cal crear una base de dones potents en diferents sectors, en l’àmbit privat i en el públic, que ja són directives, i que poden fer molt pel futur”
— Fer experiències mixtes no seria més igualitari?
— Primer convé que les dones ens enfortim i ens creiem el rol directiu, però no descarto cap experiència mixta. El món és de dones i homes i crec fermament que els lideratges dels dos gèneres són necessaris per abordar un millor futur i, per tant, avançar cap a la definitiva igualtat d’oportunitats.
— Què li fa falta assolir encara al col·lectiu femení en el món empresarial, laboral, financer…?
— Ha de prendre més consciència de la importància que té, en el model professional i empresarial actual, el fet de tenir una marca personal potent, de tenir presència i visibilitat en tots els àmbits necessaris, ja sigui en esdeveniments de rellevància, en entrevistes, directoris i rànquings de cada sector, en realitzar publicacions estratègiques, etc. I això, està clar, no ve sol, cal dedicar-li temps i aquí és on s’ha d’entendre el networking i la creació i establiment de xarxes sempre com una inversió i possibles dreceres molt útils.
— Des de la Barcelona d’avui, com veus aquell Silicon Valley que et va fascinar?
— Avui Barcelona penso que no té res a envejar a Silicon Valley. Aquí tenim una gran comunitat emprenedora, i moltes entitats que hi donen suport. Es fa una gran quantitat d’esdeveniments i trobades d’intercanvi de contactes per compartir idees, inspirar-se i col·laborar. Barcelona dona cabuda a totes les nacionalitats i el seu clima és un atractiu important.
