Laura Urquizu: “No tothom pot emprendre. El viatge de l’emprenedor és el viatge de l’heroi”

— Va estudiar Economia. 

— No tenia una vocació gaire clara, però m’agradava molt llegir i escriure. Volia ser periodista, però el meu pare que era molt pragmàtic em va preguntar si volia posar esqueles al Diario de Navarra. Em vaig matricular a Economia amb la branca d’Empresa perquè tenia moltes sortides i la veritat és que la carrera em va agradar.

—Va començar la seva carrera com a auditora.

— Va ser una decisió de cap o cor.

— Cap o cor?

— M’agradava molt viatjar pel món. Vaig estudiar a Bilbao i vaig haver d’escollir entre ser auditora a Arthur Andersen o agafar una beca de l’ICEX per anar-me’n a Mèxic.

— Cara o creu?

— Traumatisme, de nou. Vaig triar Arthur Andersen i després de tres anys d’auditoria, em vaig adonar que era un error. No m’agradava ni la comptabilitat ni l’auditoria.

“L’auditoria va ser un error i la tecnologia em va canviar la vida”

—Li agradava Arthur Andersen?

— Sí, Arthur Andersen em va donar una forma de ser, una cultura d’empresa i una manera fantàstica d’entendre la vida professional. Va ser increïble, però a mi no m’agradava el que feia. Els vaig dir que me n’anava.

— I es va quedar.

—Em van proposar un projecte d’automatització de processos a Chicago. Vaig estar vuit mesos treballant allà en allò que ara diríem transformació digital. Em va encantar. Analitzava processos per després construir tecnologia. Em va canviar la vida.

— La tecnologia li va canviar la vida.

— Vaig estar-hi uns anys més i després a Caja Municipal de Pamplona, que es va fusionar amb Caja Navarra. Era el canvi de pesseta a euro. Vaig arribar a dirigir tot el departament tecnològic de l’entitat financera. El driver de la meva carrera és la transformació digital. Al cap d’uns anys, em van proposar liderar un dels primers fons de capital risc que hi havia a Espanya.

— Va dir que sí al fons Eurecan.

— El director em va proposar dirigir un fons de seed investment per a startups. Li vaig preguntar què volia dir seed i què era una startup perquè, en aquell moment, no en tenia ni la més remota idea. Des d’aleshores no he abandonat mai l’ecosistema de startups tecnològiques d’Espanya. Primer, com a inversora i després, com a emprenedora.

— El cuquet de les startups.

— Quan passes tants anys envoltat d’emprenedors et contagies de la seva energia i també vols emprendre. A tu també t’ha passat. [Riu].

— Què vas aprendre amb la banca, les caixes i les finances?

—No vaig tocar massa el negoci financer, perquè no m’agrada, però em sento molt orgullosa perquè la banca espanyola ha estat durant molts anys la més innovadora i avançada tant d’Europa com del món. Vaig aprendre moltíssim. Una entitat financera és molt corporativa, poc flexible i dona molta importància a les relacions. És molt diferent d’una startup.

— Aversió o atracció al risc?

— Al llarg de la vida et vas descobrint sovint a tu mateixa. Em pensava que era una persona tranquil·la i vaig descobrir que m’encantava el risc. Un company em va dir que estava tot el dia començant coses. Aquest ha estat un altre driver de la meva carrera. En el cas de Red Points, vaig començar en una fase molt inicial. Mai faria alguna cosa on arrisqués la meva vida, però soc una amant del risc controlat.

— Farà gairebé una dècada que va entrar a Red Points com a sòcia i CEO.

— No m’ho hauria imaginat mai!

— Per què?

— Han estat nou anys molt intensos. No tothom pot emprendre. El viatge de l’emprenedor és el viatge de l’heroi. Hi ha moments feliços, durs i orgullosos. Pots tenir una notícia increïble al matí i la pitjor de les notícies a la tarda. El nivell de resiliència és molt alt.

— Quina mena de resiliència?

— Resiliència és anar-se’n al llit, aixecar-se i veure-ho tot d’un altre color. L’estratègia i l’execució també són importants. L’execució és la diferència entre una startup que té èxit i una altra que no en té. La sort també juga i n’he après molt. Sense tot això, no hauríem arribat fins on hem arribat.

— En què ha tingut sort?

— La sort t’ha d’agafar treballant.

— Parafrasejant Pablo Picasso.

— Hi ha hagut moments decisius on algú m’ha presentat algú altre que ha resultat decisiu per a l’organització.

— Del món digital al físic. De lluitar contra la pirateria en línia a perseguir falsificacions.

— Tot en un entorn digital, ja pot ser un contingut digital o un producte físic que s’està comercialitzant a un comerç electrònic o a les xarxes socials. Sempre exclusivament digital.

“Resiliència és anar-se’n al llit, aixecar-se i veure-ho tot d’un altre color. L’estratègia i l’execució també són importants. La sort t’ha d’agafar treballant”

— Més encerts que errors?

— Si no hi hagués gaires encerts no estaríem on som en aquest moment. Quan s’aixeca una gran ronda es cometen molts errors perquè hi ha un volum ingent d’inversió amb molts milions i el que vols és invertir com més aviat millor per tenir un retorn al més aviat possible.

— Un problema de velocitat.

— Quan es vol anar el més ràpid possible és quan es cometen errors perquè es gasta molt més en contractació d’equip o en màrqueting on directament s’arriben a llençar els diners. És just durant l’etapa de més velocitat i amb més vertigen on cal conduir amb més encert… Com la Fórmula 1, et pots sortir en qualsevol revolt. Això és vàlid per a qualsevol startup i qualsevol viatge, sobretot aquelles com Red Points que estan fondejades per inversors on la velocitat no és la mateixa.

— En quins sectors val la pena invertir per evitar els revolts?

— Conec especialment el sector de la tecnologia, SAAS i Marketplace. El meu coneixement és limitat, però tinc clar que tot allò que tingui a veure amb la digitalització de la salut és un vertical guanyador.

— Un abans i un després de la pandèmia.

— Sí, la pandèmia hi va influir, però sobretot ha estat l’evolució de la societat pel que fa a la importància de la salut. Per exemple, la salut mental. Abans no es parlava de salut mental, però després de la pandèmia s’ha posat damunt la taula. Hi ha grans oportunitats d’inversió en salut mental perquè és una cosa que encara avui no tenim resolta.

“Hi ha grans oportunitats dʻinversió en salut mental i en economia silver”

— Què més ens falta per resoldre?

— El 2050 hi haurà 2,1 bilions de persones amb més de 60 anys. Imagina’t què suposa això per a l’economia. L’envelliment de la població té conseqüències en economia, geopolítica, educació o benestar. L’economia silver planteja una oportunitat, però també un repte molt gran per resoldre.

— S’ha de demanar creixement o rendibilitat i viabilitat a les startups?

— Hi ha dies que penso una cosa i d’altres que penso tot just el contrari. [Riu]. L’ecosistema de startups tecnològiques és pendular. Hi ha alguns moments en què estem tots a l’esquerra i d’altres en què estem tots a la dreta.

— Esquerra o dreta?

— Quan tot això passi, tornaran els anys del PowerPoint, les grans idees i les grans inversions. Aquesta etapa probablement serà més llarga del que a molts ens agradaria per la inflació i els tipus alts que exigeixen molta rendibilitat a les empreses i a les startups.

— Els inversors, com veuen el món?

— No oblidem que una inversió en una startup és una inversió financera. Els inversors fan els seus càlculs en un entorn que és molt més exigent que fa un parell d’anys. Ara s’exigeixen millors mètriques, més control i que l’empresa demostri com més aviat millor que no és un experiment.

— Un experiment?

— Una startup no deixa de ser un experiment: algú té una idea i cal provar si funciona. Per això cal algú que també financi l’experiment. Fa anys tots estàvem d’acord que aquest experiment podia durar molt temps sense tenir la necessitat de demostrar que funcionava.

“L’ecosistema de startups tecnològiques és pendular. Quan això passi, tornaran els anys del PowerPoint, les grans idees i les grans inversions. Una startup no deixa de ser un experiment”

— El temps ha canviat.

— En aquest moment cal demostrar com més aviat millor que és una startup que té futur i mercat. Hi ha persones que paguen pel producte i el procés productiu ha de ser rendible i amb sentit. Tots coneixem empreses que mai no han aconseguit ni aconseguiran la rendibilitat perquè estan oferint una producció massa costosa i el públic no està preparat per pagar el preu que faci que el producte sigui rendible.

— Cost de producció vs. cost de venda.

— Una empresa així no ha passat mai la fase d’experiment ni ha demostrat ser rendible. Fa uns anys no es deixava caure aquest tipus d’empreses, però ara ja sí.

— Tornem als orígens de la rendibilitat.

— Ens hem cregut durant molt temps que tot s’hi val amb l’excusa de la innovació. S’ha posat al mateix sac tant les empreses més innovadores del món com les empreses que en nom de la innovació tenien un model de negoci que no era viable. Ara s’invertirà en empreses realment innovadores que ofereixin un producte que interessi a la societat. Fins ara qualsevol aixecava una inversió.

“Ens hem cregut durant molt temps que tot s’hi val amb l’excusa de la innovació. Abans qualsevol aixecava una inversió. La innovació és una actitud vital en un continu procés de cerca per millorar alguna cosa concreta”

— Quina mena d’innovació?

— La innovació és una actitud vital en un continu procés de recerca per millorar una cosa concreta. No és el mateix que la invenció. La invenció és una idea genial, mentre que la innovació és aplicar una novetat, una millora o una disrupció. Una innovació ha d’implicar una aplicació o una posada en marxa perquè si no és invenció.

— Com veu la ciutat de Barcelona?

— Barcelona és la meva ciutat escollida. Jo vaig triar Barcelona per viure-hi perquè és una ciutat ideal, que té de tot i que si no té encara més coses és perquè no fem prou.

— Què té la ciutat?

— La gent, l’arquitectura, la innovació… Hi ha poques ciutats al món que siguin més innovadores que Barcelona. El clima és increïble, malgrat que hi ha canvi climàtic. Barcelona té color i llum. La llum de Barcelona és impagable i atrau totes les persones del món. I el que més té aquesta ciutat és talent i el talent atrau talent. Barcelona és un pol de talent i la gent que no ha nascut aquí sí que ve a viure aquí. I també a altres ciutats. T’agrada més la mare o el pare? Val més no posar noms. No m’agrada la competència entre ciutats perquè hi ha lloc per a tothom. A Barcelona sempre passen coses.

“Hi ha poques ciutats al món que siguin més innovadores que Barcelona. I el que més té és talent i el talent atrau talent. No m’agrada la competència entre ciutats perquè hi ha lloc per a tothom”

— Bones coses?

— Estem millor del que vam estar fa un temps. M’ho miro amb optimisme. Hi ha hagut uns anys difícils, però no vull entrar en política. Una altra de les coses que m’enamora de Barcelona és la potència de la societat civil que és exclusiva i única d’aquesta ciutat davant d’altres parts del món. La capacitat d’organitzar-se de Barcelona és increïble com ara el Cercle d’Economia que és una institució nascuda per iniciativa de la societat civil. Hi ha molts exemples…

— Quin paper ha de tenir la societat civil?

— Influència. La societat civil és capaç de fer que les coses canviïn. No ha de perdre la seva influència i no s’ha de deixar desanimar. Ha de perseverar, sigui quin sigui el moment. Insisteixo que ho veig amb molt d’optimisme.

“La societat civil és capaç de fer que les coses canviïn. No ha de perdre mai la seva influència”

— Optimisme també amb la col·laboració publicoprivada?

— La col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona ha fallat durant molts anys. Tot i això, l’Ajuntament té ara el bonic repte d’intentar millorar la col·laboració publicoprivada. El Tech Barcelona o el Barcelona Health Hub han de ser el model a seguir. Hi ha molt recorregut per fer, des del públic cal respectar el privat i viceversa.

— Respecte i també confiança.

— Són simbiòtics. Una cosa no existeix sense l’altra. Estan condemnats a entendre’s.

— Com entén l’administració?

— És necessària. El món empresarial no pot ser el salvatge oest i cal un control des del respecte. Si no es legisla i no es posa ordre a la intel·ligència artificial pot suposar un risc. Una empresària com jo sempre et dirà que l’administració és massa burocràtica, i si no ho fes voldria dir que no estem creixent prou de pressa. Es peca de burocràcia i de vegades arriba fins i tot a molestar. D’altra banda, també és necessària i l’administració com a tal no és l’excusa per a un teixit empresarial més pròsper.

“El món empresarial no pot ser el salvatge oest i, per tant, es necessita l’administració, però es peca de burocràcia. Públic i privat són simbiòtics, una cosa no existeix sense l’altra i estan condemnats a entendre’s”

— I el top manta?

— Fatal. S’hauria d’exterminar immediatament. Nosaltres lluitem contra el top manta online. Al món online tot és molt més difícil i té molt més volum. El top manta és un robatori en si mateix. Visualitzem un pobre ésser humà que està amb una manta i uns objectes, però darrere hi ha un tràfic de màfies que es dediquen també a fer tràfic amb un altre tipus d’objectes il·legals i persones. Tot el que es faci per lluitar contra el top manta està bé.

“El top manta és un robatori en si mateix. Visualitzem un pobre ésser humà que està amb una manta i uns objectes, però darrere hi ha un tràfic de màfies. Barcelona té una possibilitat notable de millora”

— Les administracions lluiten contra el top manta?

— No, clarament no. Hi ha ciutats que ho fan millor i pitjor. Barcelona té una possibilitat notable de millora.

L’anterior entrevistat de Persona a Persona, Marc Ciria, li fa les preguntes següents:

— Com a referent en la creació i el creixement amb èxit, quines són les tres característiques que una empresa ha de tenir en compte abans d’apostar pel creixement?

— Una empresa no pot créixer amb peus de fang. Abans d’apostar pel creixement cal estar molt segur del product market fit i si realment aquest producte té mercat. Cal fer les proves necessàries que et permetin comprovar-ho. Tenir un producte mínim viable, fer proves de preu i de mercat. Un cop estàs segur del market fit, llavors ja pots llançar-te a créixer, perquè si no creixeràs amb peus de fang. El segon és l’equip que ha de ser l’adequat. Com deia abans, una història de creixement ràpid és com conduir un Fórmula 1. Els millors sempre han d’estar al teu equip. I el tercer és tenir les idees molt clares sobre com vols finançar aquest creixement i ser conscient del que això suposa. Per exemple, pots escollir venture capital o créixer segons els teus ingressos. Hi ha models de negoci on aquesta segona opció no està permesa perquè són molt intensius en generació de producte. La nostra plataforma és complexa i potent i va necessitar molta inversió sense la qual ara encara estaríem al segon any de Red Points. En aquell moment no podíem pagar l’equip d’enginyeria que necessitàvem. És important reconèixer quin tipus d’empresa ets i quin tipus de finançament et permetrà arribar als teus objectius.

“Una empresa no pot créixer amb peus de fang. Necessita el product market fit, l’equip adequat i un finançament amb consciència”

— Com es lluita i s’està al dia en un món tan competitiu i canviant com el tecnològic? Quines són les claus per no perdre comba?

— Pregunta molt interessant. És important saber de qui t’envoltes i quines són les fonts d’informació. Això no es construeix d’un dia per l’altre. Has de ser molt selectiu amb les persones que seran la teva font d’inspiració i d’informació. Amb la lectura és el mateix. Has de llegir molt per saber quines són les fonts d’informació que t’interessen i a partir de llavors, t’has de nodrir per estar contínuament al mercat. Els congressos, les fires i els esdeveniments sobre tecnologia són molt útils per al nostre sector. Nosaltres vam voler fer una empresa global, és millor no cenyir-se només a allò que hi ha a l’entorn més proper. Cal sortir fora.

SET DE VIDA: 

1. Referent: Helena Guardans i el meu segon cap, pel seu lideratge natural i la seva filosofia de vida
2. Llibre: Atlas Shrugged (La rebel·lió d’Atlas), d’Ayn Rand
3. Pel·lícula: La Triologia del Senyor dels Anells
4. Cançó: Qualsevol d’U2
5. Racó favorit: El poble d’Urdax i les Coves de Zugarramurdi
6. Lema de vida: Viure intensament cada minut
7. Somni: Visitar cada país del món