Rafael Villaseca, president de Celsa, i Jordi Cazorla, nou conseller delegat.

Celsa obre una nova era amb Rafael Villaseca com a president

Els fons prenen el control efectiu del grup siderúrgic i fitxen Jordi Cazorla, director de la paperera DS Smith al Sud d'Europa, com a nou conseller delegat

El canvi de propietat de Celsa ja és una realitat. Els fons creditors que s’han quedat amb el 100% del capital del grup siderúrgic han pres ja de manera efectiva el control de l’empresa en substitució de la família Rubiralta, que no va ser capaç de posar en marxa un pla de viabilitat creïble per fer front a l’important deute de prop de 4.000 milions d’euros acumulat per la companyia. Aquest divendres s’ha fet efectiu el nomenament de Rafael Villaseca com a nou president no executiu de Celsa i s’ha anunciat també el fitxatge de Jordi Cazorla com a nou conseller delegat.

S’obre així una nova era per a la companyia amb seu a Castellbisbal, considerada una de les joies industrials de Catalunya. Amb presència a nou països i una xifra de negoci que aquest any preveu assolir els 6.109 milions d’euros, Celsa és un gegant siderúrgic europeu que lidera el sector en la producció d’acer circular i de baixes emissions: el 97% de tot allò que produeix a les seves fàbriques està elaborat amb acer reciclat, ja que la matèria primera que utilitza la companyia és la ferralla en lloc de mineral de ferro.

“S’inicia una nova etapa que suposa un punt de partida per consolidar el lideratge de Celsa en el sector”, ha destacat Rafael Villaseca, que en les pròximes setmanes té previst reunir-se amb els equips directius de cadascun dels centres operatius de la companyia per escoltar les seves inquietuds i conèixer detalladament els projectes en curs. El veterà directiu és també president de la Fundació Naturgy i conseller de Cementos Molins i de VidaCaixa. Villaseca (Barcelona, 1951) va ser el conseller delegat de l’antiga Gas Natural entre el 2005 i el 2018 i, anteriorment, havia dirigit altres empreses com Panrico i presidit Tabasa, Túnel del Cadí, Gisa, Inisel (l’actual Indra) i Nueva Montaña Quijano, filial, precisament, de Celsa. És també vocal del consell consultiu de Foment del Treball i membre del capítol espanyol del Club de Roma.

Celsa
Barres d’acer fabricades per la companyia catalana, que utilitza la ferralla com a matèria primera.

Els nous propietaris de la fins ara més gran empresa familiar catalana, encapçalats pels fons Deutsche Bank, Attestor, HSBC i SVP Global, a més de fitxar Villaseca han triat com a nou conseller delegat del grup el directiu català Jordi Cazorla. Es tracta d’un enginyer industrial per la UPC i MBA per la Universitat de Barcelona que, actualment, és el director general per al Sud d’Europa del grup paperer britànic DS Smith, fabricant d’envasos de cartó i de tota mena de papers especials. Amb anterioritat, va ocupar posicions directives a Ideal Standard, American Standard, General Electric i Hewlett Packard. Fins que Cazorla s’incorpori a la companyia, serà Sergio Vélez, responsable de FTI Consulting España, qui ocupi el càrrec de director general de Celsa. FTI Consulting Espanya és la firma contractada pels fons creditors per gestionar aquesta fase de transició.

Villaseca: “S’inicia una nova etapa que suposa un punt de partida per consolidar el lideratge de Celsa en el sector

En un comunicat, la nova propietat ha destacat que el seu objectiu “és assegurar els més alts estàndards de governança corporativa i aportació de valor”. En aquesta línia, han contractat també un advocat de l’Estat, Daniel Alaminos, perquè exerceixi de secretari del nou consell d’administració de Celsa, la composició del qual s’està ultimant. De forma transitòria, aquest consell presidit per Villaseca tindrà quatre consellers independents: Maria Esther Alfonso Evisa, Antonio Arenas Rodrigañez, Francesc Javier Díaz-Gálvez de la Cambra i Luis Aurelio Martín Bernardo. “Tots tenen una àmplia experiència en la gestió d’empreses en processos de transició i en la implementació de plans de viabilitat”, asseguren.

Celsa barras acero
La producció de Celsa, la major fàbrica de la qual es troba a Castellbisbal, es realitza amb forns elèctrics.

El 4 de setembre passat, en una sentència que ha estat qualificada d’històrica, el jutjat mercantil número 2 de Barcelona va homologar, és a dir, va acceptar el pla de reestructuració proposat pels creditors de Celsa, fet que suposava capitalitzar 1.400 milions de deute a canvi d’aconseguir la propietat del 100% del grup. Aquesta reducció del volum d’endeutament s’ha acompanyat amb una renegociació dels terminis d’amortització del deute restant. Concretament, s’ha ampliat en cinc anys –fins al 2028– el venciment i, a més, s’ha acordat l’extensió de les línies de circulant del grup per fer front a les necessitats del dia a dia. “Amb aquesta operació, Celsa es troba amb una situació financera molt millorada”, destaca la nova propietat.

Llum verda del Consell de Ministres

A més d’executar aquesta reestructuració de deute, per obtenir el control efectiu de la companyia, els fons han hagut de convèncer el Govern de les bondats de l’operació, que estava subjecta al control del Consell de Ministres, d’acord amb la normativa sobre inversions estrangeres directes que Espanya va endurir després de l’esclat de la pandèmia. El vistiplau del Govern central ja s’ha concedit després que els fons hagin acceptat diversos compromisos en tractar-se d’una empresa estratègica, com el manteniment de la viabilitat de la companyia a llarg termini, la presa de decisions del grup a Espanya i la protecció de l’ocupació i la capacitat productiva en el marc del caràcter estratègic de Celsa.

Un altre dels requisits, tot i que no s’ha explicitat al comunicat emès aquest divendres, seria l’obligatorietat d’incorporar a Celsa un soci industrial espanyol que podria adquirir al voltant del 20% del capital.

Amb presència a Dinamarca, Espanya, França, Irlanda, Noruega, Polònia, Suècia i el Regne Unit, Celsa dona feina al voltant de 10.000 persones i assegura que aquests canvis es produeixen “en un any rècord en la xifra de negoci, amb 6.109 milions d’euros” de facturació.

El grup ha explicat també aquesta setmana que es troba “a la recta final del procés de circularitat total”, ja que el 97% del seu producte ja es fabrica amb acer reciclat. En l’últim exercici, la companyia ha recuperat més de 80.000 tones de material no fèrric i 432 tones de plàstics. El seu objectiu és assolir el 2030 una reducció d’emissions de CO₂ del 50% en comparació del 2021 i ser una empresa Net Positive el 2050.