Des de les bicicletes més convencionals, passant pels patinets i monopatins fins als segways, els hoverboards o els solowheels: tots aquests vehicles d’ús individual, mecànics o elèctrics; personals, compartits o llogats, constitueixen la micromobilitat, un sector que ha vist arran de la covid una oportunitat per créixer com a indústria. Així ho ha constatat el primer informe sobre aquesta activitat de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (Acció), que apunta a una facturació de 255 milions d’euros tan sols a Catalunya l’any 2020.
Les aglomeracions i la falta de distància de seguretat als principals mitjans de transport explicarien el repunt d’aquest sector en els últims anys. Amb el coronavirus condicionant cada vegada menys la vida quotidiana de la població, la micromobilitat buscaria en la sostenibilitat, l’ús particular i el contacte amb l’aire lliure un incentiu per continuar captant a nous adeptes en el futur.
En l’actualitat, 119 empreses estan vinculades al sector de la micromobilitat a Catalunya, oferint al voltant de 1.300 llocs de treball. La principal activitat d’aquestes companyies és la fabricació de vehicles (38%), tot i que també destaquen els negocis de lloguer (29%), seguit del desenvolupament de serveis de mobilitat compartida (12%), la fabricació de components i carregadors (9%), la creació d’apps de servei (7%) i l’enginyeria (5%).
La província de Barcelona acull el 88% de les empreses instal·lades en sòl català, malgrat que l’Àrea Metropolitana (AMB) hi concentra bona part (66%), mentre que a Tarragona (7%) i Girona (5%) es troben les companyies restants. L’entramat empresarial de la micromobilitat està format essencialment per pimes (84% microempreses, 12% petites empreses i 3% mitjanes empreses), de les quals un 70% té menys de 10 anys de trajectòria. Un 85% de les empreses que operen a Catalunya té accent català (85%), un 6% procedeix d’algun altre racó d’Espanya i un 9% prové de l’estranger. El 36% de les empreses catalanes de micromobilitat exporten a l’exterior.
La micromobilitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
L’informe d’Acció apunta al fet que “la micromobilitat s’ha convertit en un element fonamental per resoldre els problemes de transport a les ciutats i esdevé un factor clau per planificar els models de gestió urbana del futur, amb la finalitat de solucionar el sistema actual col·lapsat”. Amb una població que ascendirà als 2,5 milions d’habitants en les grans ciutats com Barcelona el 2030 segons estudis demogràfics recents, el document afegeix que “amb uns nivells creixents de contaminació atmosfèrica i les zones urbanes constantment congestionades pel trànsit de vehicles, la micromobilitat podria resoldre moltes situacions conflictives”.
L’Ajuntament de la capital catalana calcula que la micromobilitat suposa un 3% dels trajectes actuals de la ciutat, una xifra que augmentarà un 30% l’any 2024, un increment major d’aquell que viuran els viatges en vehicle privat (+0,5%), a peu (+4,3%) o en transport públic (+2,2).
Segons estudis demogràfics recents, la població de grans ciutats com Barcelona ascendirà als 2,5 milions d’habitants l’any 2030
La micromobilitat s’està integrant de mica en mica amb la resta de modalitats per al desplaçament urbà, amb l’objectiu principal de reduir la petjada ecològica. Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) és un dels serveis que treballa en la seva integració i ja ofereix un aparcament de 976 places per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) en les seves estacions, a més a més de comptar amb deu places segures amb un sistema de control per monitorar les entrades i les sortides (Bicitancat), un hub a Sant Cugat per a la càrrega i reparació dels vehicles elèctrics, i un nou pàrquing a Sabadell Nord on el VMP conviu amb les línies de tren, els busos urbans i els vehicles privats.
Principals casos empresarials de micromobilitat a Catalunya
El sector de la micromobilitat ha rebut 222 milions d’euros en els últims cinc anys (2017-2021) de 21 projectes d’inversió estrangera, així com projectes d’inversió nacional i de fusions o adquisicions. L’empresa Silence (Scutum Logistic), amb seu a Esplugues de Llobregat, és el principal fabricant de motocicletes elèctriques de Catalunya des de fa nou anys. Amb una facturació pròxima als 40 milions d’euros l’any 2020 i una inversió de 13 milions en tres rondes de finançament, compta amb una plantilla de 200 professionals de múltiples sectors (enginyers, pilots, mecànics o dissenyadors) i tres models de motos particulars en el mercat. Actualment, pertany al grup Acciona.
eMobike s’ha consolidat com a servei de lloguer de bicicletes elèctriques des que va desembarcar al territori català el febrer de 2019 amb una inversió de 500.000 euros. En aquests instants, hi té una seu a Montornès del Vallès i disposa d’una flota de 500 bicicletes, 15 estacions i quatre línies de negoci.
Cooltra va néixer el 2006 a Barcelona per oferir un servei de vehicles compartits per a particulars, empreses i administracions públiques. Ha comptat amb inversions de 10 milions (juny de 2021), 7 milions (agost de 2018) i 20 milions (juliol de 2017) per potenciar el seu creixement i expansió.
Inversió de futur per al sector de l’automoció
Acció recull un estudi de l’associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, el qual destaca que un 58% de les empreses del sector de l’automoció de la regió metropolitana està disposat a invertir en nova mobilitat. D’entrada, Seat es trobaria al capdavant amb la seva aposta per la fabricació de vehicles d’aquestes característiques (ofereix en el mercat dissenys propis de motocicleta elèctrica, patinet elèctric i quadricicle elèctric), així com el desenvolupament de serveis de mobilitat compartida, a través d’un acord amb la startup de kicksharing UFO, l’aplicació de ridesharing Komuti o el servei MÓtosharing.
En el context internacional, el producte estrella pel qual més empreses estarien apostant és el patinet elèctric. Ford ha entrat en el negoci d’aquest vehicle amb l’adquisició de la startup Spin, mentre que Uber col·labora amb l’empresa de micromobilitat compartida Lime i Cabify inverteix en la companyia espanyola Movo per fomentar aquest tipus de nous desplaçaments a Espanya i Llatinoamèrica.
