El Talent Knowledge Congress, organitzat per la Fundació Impulsa Talentum, serà l’espai de trobada per a aquelles empreses que es volen adaptar als nous temps, prestant especial atenció en la participació, col·laboració i molt especialment en el talent de les persones. La segona edició del Fòrum Internacional de Gestió del Talent i Coneixement se celebrarà els pròxims dies 15 i 16 de novembre a la Torre Glòries de Barcelona i comptarà amb ponents com John Hoffman, conseller delegat de la GSMA, i Federico Mayor Zaragoza, ex director general de la Unesco.
El seu fundador, Bru Recolons, empresari i emprenedor català, explica que, des d’aquest congrés, estan gestionant una comunitat que és pionera i que està ajudant a canviar les empreses. Perquè siguin més humanes, perquè no s’obsessionin només en guanyar diners, perquè connectin amb les persones i amb el món real. Abans del Talent Knowledge Congress, Recolons ha creat diverses marques i d’elles en destaca “el dret a fracassar”.
— Repetiu per segona vegada el congrés i el celebreu a Barcelona, a la Torre Glòries. És el lloc ideal?
— Tenint en compte el propòsit del congrés, sí: ser el fòrum internacional del talent i del coneixement, aportant solucions als reptes dels qui prenen les decisions estratègiques. Aleshores, s’ha de fer en un ecosistema que va per endavant, el de la gent transformadora, on hi hagi recerca, innovació, bones universitats. Podríem dir que el 22@ el representa molt bé. L’any passat vam aglutinar unes 250 persones i aquest any podrien assistir entre 500 i 800 persones.
— Heu fet però també uns summits, que són el fill petit d’aquest congrés i són fora de Barcelona. En què consisteixen?
— Portem solucions per fer front als reptes que tenen determinats territoris. Catalunya pot liderar la gestió del talent i del coneixement. En cada territori, el pes el col·loquem en diferents aspectes. Per exemple, a Sabadell ho vam fer en la reindustrialització 5.0, en el cas de Girona, en les experiències. Tota la gent que mira endavant està repartida per tot el país, no obstant això, hi ha els que miren endavant i els que treballen el dia a dia.
— Es parla molt de talent, però expliqui’ns on es troba realment.
—No tothom té el mateix talent, però tots en tenim i hauríem d’identificar-lo quan som molt joves, en edats inferiors als vuit anys. L’escola i la família hauria de focalitzar-se. El talent es troba en coses que fas gaudint, de manera natural i de forma excel·lent. És quelcom que no consideres que sigui una feina, sinó un plaer.
— Entenc.
— Tampoc no estem aprofitant bé el talent, estem contractant persones pel seu currículum i molt poc per les soft skills, que són les que en realitat seran determinants. Quan estem treballant, el que es posa en pràctica són aquestes habilitats (empatia, treballar en equip…). Són factors que els directius i les directives tenen dins de les seves organitzacions i ni ho saben. Per acabar, vivim en una part del món on es jutja el talent de manera negativa, per exemple, tenim molt a sobre l’estigma del fracàs. Quan tenim una persona que val molt, molts directius prefereixen tapar-la perquè tenen por, s’ha de fer el contrari. No estem només per guanyar diners, la gent que creu això, té una vida molt miserable.
“Hauríem d’identificar el talent quan som molt joves, en edats inferiors als vuit anys”
— Pel que diu, no faltaran directius de recursos humans al Talent Knowledge Congress.
— Sí, però hi ha més gent que pren decisions i nosaltres tenim aquesta visió holística. Identifiquem la problemàtica que en general tenen totes les empreses: la governança, l’assumpció real de propòsits reals, que no siguin propaganda. Si no tens un propòsit cert, no s’aguanta i no atraus talent. La gent vol treballar per alguna cosa més, a part de diners. A més, també analitzarem les noves eines de finançament que poden ajudar a superar situacions complexes i la valoració de tots els intangibles, que hem de ser capaços d’incloure als balanços.
— Els eixos d’aquest any giren entorn del factor humà, en plena transició tecnològica. Per què heu triat aquest tema?
— En el cor de les solucions estan les persones, les tecnologies són només útils. Hi ha la paradoxa que en un món on hi ha més tecnologia, cada vegada és més important les persones perquè sense elles, les empreses desapareixen. Les empreses més rellevants, com les multinacionals, estan tenint molts problemes per atraure talent perquè han d’aprendre a gestionar persones i no números.
— Les empreses tenen por de deshumanitzar-se.
— La tecnologia sempre ha pogut servir per fer el bé o per fer el mal. Estem davant d’aquesta decisió. No estem discutint si una eina s’ha de tirar endavant o no, totes les tecnologies que hi ha poden ser vàlides, sempre que estiguin al servei de la millora de tots els éssers vius —no només de l’home—. Ara hem de tornar a posar les persones al centre, políticament i filosòficament.
— L’altra paraula clau associada al congrés és “coneixement”, sense una bona transferència del coneixement és possible fomentar el talent en un país?
— La transferència del coneixement és una assignatura pendent, exceptuant alguns sectors com el químic. Molta recerca es queda en calaixos, això és un crim, perquè són hores i esforços de gent que mor i no es dona aquesta transferència. Després hi ha la gestió del coneixement, que requereix implantar estratègies dins les empreses per evitar què no hi hagi coneixement amagat dins de les organitzacions i aprofitar-lo.
“Estem gestionant una comunitat que és transformadora, que està ajudant a canviar les empreses”
— Quines cares conegudes heu portat al Talent Knowledge Congress?
— Destacaria a John Hoffman, CEO de la GSMA; Michael Blackman, director de l’Integrated Systems Europe (ISE), Federico Mayor Zaragoza, ex director general de la Unesco; Carlos Navarro, director general BASF Spain, i Jordi Gallés, president d’Europastry, entre molts d’altres.
— Quin és el repte d’aquesta edició?
— L’any passat va ser una declaració d’intencions, aquest segon any és una presentació a l’estranger. Per això convidem a tots els cònsols de la ciutat de Barcelona, de manera que l’any que ve puguem créixer amb gent de tot Europa. Ara estem creant una Càtedra que comptarà amb gent d’universitats diverses, creant les bases perquè tot això creixi des de Barcelona però agrupant gent de tot el món. Amb aquest projecte volem aportar totes les eines a les empreses i fins i tot en el món públic, que també és una empresa encara que no vulguin, perquè gestionen els nostres diners.
— Sembla que no segueixin les mateixes normes, que visquin en un món paral·lel.
— L’objectiu real que tenen són les eleccions que venen, quan en el món real es juga en curt, llarg i mig termini. Ara no hi ha ningú que a Catalunya estigui pensant a llarg termini, a banda de la construcció nacional. Cap on anem? En què ens volem convertir com a país? Això ho hem de pensar i hem de tenir visió. Jo crec que sí que en l’àmbit global tenim coses molt bones, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), però falta que la gent s’ho cregui.
