Camilla Gomiero Wade y Vikram Sudarsan (Engrail Therapeutics) con Guillem Laporta (Ysios Capital)
Camilla Gomiero i Vikram Sudarsan, d'Engrail Therapeutics, amb Guillem Laporta, d'Ysios Capital a Barcelona.

Engrail, la ‘biotech’ que ambiciona tractar l’ansietat amb el suport d’Ysios

La farmacèutica californiana, que desenvolupa tractaments davant trastorns neuropsiquiàtrics o malalties minoritàries de neurodesenvolupament, ha aixecat recentment 157 milions en una ronda en la qual ha participat la gestora de capital de risc

Donar resposta a les necessitats de pacients amb trastorns neuropsiquiàtrics o malalties minoritàries que limiten la seva vida a través de tractaments innovadors. Amb aquest objectiu treballa la biotecnològica estatunidenca Engrail Therapeutics, que recentment ha aixecat 157 milions de dòlars en una ronda de finançament que ha comptat amb una inversió significativa d’Ysios Capital. 

La gestora de capital de risc, amb oficina a Barcelona i a Sant Sebastià, ha apostat per la companyia davant el seu variat pipeline de fàrmacs i davant les prometedores expectatives del seu tractament en investigació principal  i més avançat, que està en desenvolupament per al trastorn d’ansietat generalitzada. L’experiència científica d’Engrail en mecanismes moleculars i els neurocircuits subjacents als trastorns del sistema nerviós són la palanca sobre la qual es recolza la seva labor des de la seva fundació el 2019. 

Des de la seva posada en marxa, la biotech va tenir clar el seu focus: la neurociència, en un context en el qual grans farmacèutiques la van reduir pels elevats recursos que requereix i l’alt risc comporta. “Vam reconèixer que hi havia una oportunitat per abordar el desenvolupament de fàrmacs de neurociència amb més precisió i generar un valor significatiu per als pacients, els metges i els nostres inversors”, explica a The New Barcelona Post el president i CEO d’Engrail, Vikram Sudarsan, al costat del partner d’Ysios Capital Guillem Laporta i de la responsable d’estratègia comercial d’Engrail, Camilla Gomiero.

Amb quatre fàrmacs en desenvolupament, Engrail treballa amb un variat pipeline centrat en trastorns neuropsiquiàtrics i malalties minoritàries

Amb aquest objectiu, Engrail ha impulsat múltiples fàrmacs en desenvolupament. Entre ells, el que es troba en un estat més avançat és l’ENX-102, que persegueix atacar els trastorns d’ansietat sense molts dels reptes que plantegen les teràpies actuals. Actualment, els fàrmacs existents contra l’ansietat no són completament efectius en la majoria de pacients. Addicionalment, s’utilitzen les benzodiazepines, que mostren greus efectes secundaris, entre els quals destaca la dependència, pel seu gran poder addictiu. 

Així, disposar d’un tractament efectiu davant els trastorns d’ansietat sense que impliquin severes conseqüències representa una “necessitat mèdica no coberta”, en les quals Ysios centra la seva labor, com recorda Laporta. El partner de la gestora, coneixedor de la labor de Vikram per una inversió anterior a una farmacèutica de la qual formava part el neurocientífic, destaca que els resultats de la fase preclínica del fàrmac d’Engrail van llançar resultats encoratjadors, que es van reproduir en la primera fase de l’estudi clínic. Així, a falta de disposar de resultats definitius que s’obtindran en actuals i futures fases, l’ENX-102 sembla tenir un perfil molt favorable i representar una promesa de futur.

Actualment el fàrmac es troba en fase II, durant la qual s’avaluaran els seus efectes en grans quantitats de pacients, i que disposarà de resultats en 2025. La biotecnològica, que ha aixecat 220 milions de dòlars des de la seva fundació, focalitza aquest fàrmac especialment en pacients amb ansietat crònica, com explica Gomiero. I és que les benzodiazepines poden administrar-se només durant curts períodes de temps pel seu poder addictiu, mentre que, segons els resultats obtinguts fins ara, el potencial d’addicció de l’ENX-102 és molt de menor. 

Camilla Gomiero, Guillem Laporta i Vikram Sudarsan a l’oficina d’Ysios Capital a Barcelona.

La dependència que generen no és l’únic efecte secundari limitant de les benzodiazepines, que també provoquen deteriorament cognitiu, marejos i somnolència. Això implica que aquests fàrmacs incrementen un 60% les probabilitats de patir un accident de trànsit, per la qual cosa contribuir a reduir el seu ús no només beneficiaria als pacients en concret, sinó a la societat en general, com destaca Laporta. Aquests efectes s’intensifiquen notablement quan es combina amb l’alcohol, mentre que el fàrmac que desenvolupa Engrail sembla no tenir la mateixa interacció amb el seu consum.

L’ENX-102 s’inclou en un pipeline de fàrmacs que està desenvolupant Engrail i que aborden trastorns neuropsiquiàtrics i malalties minoritàries de neurodesenvolupament. L’ENX-104 aspira a combatre un component nuclear de la depressió severa, l’anhedonia. Segons Gomiero, l’anhedonia consisteix en la “incapacitat de sentir plaer”, que el fàrmac afronta mitjançant l’augment de l’alliberament de dopamina. Les teràpies actuals no tracten específicament l’anhedonia: “La depressió normalment es tracta d’una manera estàndard en lloc d’adaptar realment la teràpia als símptomes específics que experimenten els pacients. És important diferenciar els pacients i atendre les seves necessitats específiques”, ha afirmat Gomiero. També en l’àmbit neuropsiquiàtric, Engrail està desenvolupant l’ENX-105, que té un perfil únic i té un potencial important per al tractament del trastorn d’estrès postraumàtic, el trastorn bipolar i la depressió ansiosa.

Combatre la mortal malaltia de Menkes

Els trastorns neuropsicològics no són l’únic blanc d’Engrail. Sobre la base d’una recerca publicada el 2020, la biotecnològica va reconèixer el potencial d’un fàrmac per a la síndrome de Menkes, una extremadament rara i fatal malaltia neurodegenerativa. La malaltia és d’origen genètic, per la qual cosa afecta principalment nens, l’esperança de vida dels quals queda reduïda a edats molt primerenques a causa d’aquesta síndrome. Està causada per un defecte genètic que provoca que el coure es distribueixi de manera anormal en el cos, la qual cosa genera greus conseqüències que inclouen deteriorament cognitiu i reducció del neurodesenvolupament, disminució de la força i la capacitat muscular i, finalment, la mort.

Engrail està desenvolupant l’ENX-103 amb l’objectiu de millorar la distribució del coure al cervell i a la resta del cos per promoure el neurodesenvolupament i allargar la vida. I en aquest procés hi juga un paper significatiu un pacient d’Espanya especialment rellevant. Amb una autorització especial del Govern central, aquest pacient va començar el tractament amb els components de l’ENX-103 fa més de dos anys i, fins ara, ha mostrat signes de millora molt prometedors.

“Està exercint un paper immens en el treball per a entendre el rol que d’aquest fàrmac en els humans”, ressalta Sudarsan en reconeixement al pacient i a la seva família, així com a centres d’investigació que hi estan involucrats a Espanya. “Barcelona ha contribuït en gran part en la comprensió d’aquesta malaltia, i Espanya en general té un gran rol per exercir quant a les malalties rares”. En aquest sentit, Sudarsan considera que les autoritats han “humanitzat l’acostament als pacients i a aquestes malalties, des d’una visió pràctica”. I és que els pacients de malalties minoritàries i òrfenes necessiten tractaments desesperadament, per la qual cosa és necessària la col·laboració dels reguladors per a moure’ls el més ràpid possible. 

Camilla Gomiero Wade y Vikram Sudarsan de Engrail Therapeutics con Guillem Laporta de Ysios Capital.
Camilla Gomiero i Vikram Sudarsan d’Engrail Therapeutics amb Guillem Laporta d’Ysios Capital.

Per a Ysios, “és crucial que existeixi aquesta voluntat de les autoritats reguladores”, destaca Laporta. El partner de la gestora de capital de risc remarca la importància d’invertir no només en àrees que afecten una gran quantitat de pacients, sinó “en àrees en les quals existeix una immensa necessitat no coberta, encara que sigui amb pocs afectats”. Laporta ha posat en valor el fet que Engrail posi el focus també en aquest àmbit, i ha enaltit la diversitat del seu pipeline. “Invertir en Engrail és com col·locar la inversió en múltiples companyies, per la varietat dels seus fàrmacs”. Així, aquesta inversió diversifica el portfolio d’Ysios, que ha invertit en la companyia californiana mitjançant el seu tercer fons. Es tracta de l’Ysios BioFund III, a través del que la gestora ha dut a terme ara per ara 14 inversions. 

Engrail, que estava centrada en desenvolupar els seus programes i també en captar finançament fins que ha tancat aquesta ronda de 157 milions, ara se centrarà totalment a avançar en aquestes teràpies per beneficiar els pacients. Actualment, la companyia farmacèutica compta amb 20 empleats i ampliarà la seva plantilla de manera eficient per donar suport al desenvolupament clínic i altres funcions necessàries: “Som una empresa molt eficient. Som molt efectius en l’execució: un petit equip pot fer una gran feina”, reivindica Sudarsan

Ysios Capital, fundada el 2008, compta amb més de 400 milions d’euros en actius sota gestió

En aquest context, la gestora de capital risc ha apostat per invertir en Engrail dins d’una trajectòria en la qual acumula múltiples inversions en empreses estrangeres. En concret, un terç de la seva inversió es concentra a nivell nacional, sobretot a l’entorn de Barcelona, mentre que dos terços es distribueix especialment entre la resta d’Europa i els Estats Units, com detalla Laporta. Ysios, impulsada el 2008, compta amb més de 400 milions d’euros en actius sota gestió. Des de la seva fundació, ha contribuït a portar 19 fàrmacs del laboratori al mercat; ha participat en més d’un centenar de col·laboracions amb institucions de recerca referents, i ha invertit més de 1.000 milions d’euros en R+D en l’àmbit terapèutic. Tot amb la voluntat d’impactar de manera positiva en la societat, transformant el capital en avenços mèdics.