Parlar de l’ús de la calç és parlar de la història de la humanitat. Aquest compost químic derivat de la pedra calcària és un material bàsic utilitzat en múltiples sectors econòmics, com ara l’agricultura, la construcció, la mineria, la producció de pinsos o la indústria paperera, del vidre i dels adobs. Sense calç, per exemple, no es podria fabricar acer, ja que és indispensable en el procés de producció de les siderúrgiques. Així mateix, la calç és necessària per depurar els gasos contaminants que emeten les xemeneies i també per al procés de potabilització i remineralització de l’aigua i tractament de les aigües residuals.
A Catalunya hi ha quatre fàbriques de calç. La de més dimensió, amb una capacitat instal·lada de 135.000 tones a l’any —el 40% del total— es troba a Pacs del Penedès (Alt Penedès) i pertany a Cales de Pachs, una empresa familiar fundada el 1967 i que actualment lideren els germans Xavier i Valentí Grané. Tot i que la calç és un material molt regional que, en general, viatja poc, Cales de Pachs ha aconseguit en els darrers deu anys elevar al 50% el pes de les exportacions gràcies a l’aposta per la innovació i el desenvolupament de noves aplicacions per a la calç d’alt valor afegit.
“Abans, depeníem en un 60% de la indústria de l’acer; aquest nivell de dependència era perillós i vam decidir diversificar-nos cap a altres sectors apostant per l’R+D+I, fet que ens ha permès donar nous usos a la calç i reduir el pes de l’acer al 15% o 20%”, explica Xavier Grané. Segons l’empresari, Cales de Pachs s’ha especialitzat en “produir a mida” per a cada client, fabricant diferents derivats de la calç que s’adapten als problemes i necessitats que els plantegen els clients.
Aquesta especialització amb productes de més valor afegit ha permès a l’empresa no només exportar el 50% a una trentena de països —d’Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica—, sinó també diferenciar-se de les grans multinacionals del sector, que centren la seva activitat en la producció de commodities i preus baixos. Entre aquestes noves aplicacions destaca, per exemple, la producció d’òxid de calci per ajudar al reciclatge de plàstics o un additiu que permet millorar les propietats del formigó i que és utilitzat per una de les empreses més grans del món de paviments tècnics per a grans naus logístiques i industrials.
El 2022, Cales de Pachs va facturar prop de 30 milions d’euros, davant dels 20 milions de l’exercici anterior. Segons Grané, aquest increment del 50% respon a la pujada de preus motivada pels elevats costos energètics a què ha hagut de fer front el sector i a l’augment de les vendes. L’exercici s’ha tancat amb un ebitda rècord de 7,3 milions i l’objectiu és facturar entre 33 milions i 34 milions d’euros el 2023. La plantilla de l’empresa és de 62 persones, 20 a Microlime, la filial de Portugal.
A Catalunya, Cales de Pachs explota dues pedreres d’on extreu la pedra calcària necessària per a la producció de calç. Una es troba al costat de la fàbrica de Pacs del Penedès i l’altra està ubicada al Garraf, al terme de Vilanova i la Geltrú, unes instal·lacions que van comprar a la multinacional Cemex el 2014 i de les que ara han aconseguit ampliar la concessió minera. Concretament, amb la vista posada en el llarg termini, la companyia duplicarà la superfície de la seva concessió al Garraf, fet que permetrà fer front a l’esgotament del recurs miner de Pacs, que, segons Xavier Grané, “té una vida limitada”. “A la llarga, tot el material el traurem del Garraf”, avança. En paral·lel, Cales de Pachs ha homologat una tercera explotació a Catalunya, fruit “d’un aprofitament d’un subproducte” d’una pedrera situada a Bellvei del Penedès.
Creixement a Portugal
La gran aposta del grup, però, és Portugal, país on preveuen executar una inversió de 13 milions d’euros amb l’objectiu de duplicar-ne la capacitat de producció. Cales de Pachs va desembarcar al mercat lusità el 2010 amb la compra d’una petita fàbrica local, iniciativa que va ser molt ben rebuda al país, especialment per la seva potent indústria paperera, ja que l’empresa catalana va trencar el monopoli que fins aleshores exercia en aquest mercat la multinacional belga Lhoist, el líder del sector. Ara, a Portugal, Cales de Pachs posseeix dues fàbriques, cadascuna equipada amb un forn de producció. El forn de la planta principal es va estrenar el 2017 i, des d’aleshores, “no ha parat”, explica Grané, que anuncia que l’empresa vol construir ara un tercer forn que permetrà duplicar la producció al mercat lusità i fer front a l’auge de la demanda.
“La fàbrica de Portugal ja està produint les mateixes tones i fins i tot més que les que fem a Pacs, cosa que eleva la nostra producció a 230.000 tones de calç a l’any”, afirma el directiu. Davant les expectatives de creixement futur, l’empresa ja ha iniciat el procés per obtenir el finançament necessari per poder emprendre aquesta inversió de 13 milions en el nou forn. Per això, negocia la firma de contractes d’abastament a llarg termini amb les empreses papereres i mineres del país. L’objectiu és poder començar les obres a finals del 2023 i, en dos anys, poder duplicar la producció.
Encara que aquest projecte de Portugal és la inversió més important que té sobre la taula, Cales de Pachs lidera altres iniciatives, com la construcció d’un parc solar d’1,3 MW destinats a autoconsum al seu complex de Pacs del Penedès. El projecte ocuparà una superfície de 13.000 metres quadrats i ara es troba en fase de tramitació.
Cales de Pachs impulsa dues importants iniciatives de caràcter mediambiental que la situen com una companyia capdavantera en aquest sector. D’una banda, s’ha proposat que, en dos anys, el 100% del combustible que utilitzarà als seus dos forns de Pacs del Penedès serà biomassa, i, en segon lloc, desenvolupa amb Veolia un innovador projecte d’R+D per fixar el CO₂ que, de manera natural, s’allibera de la pedra calcària quan es transforma en calç.
Per fabricar òxids de calci o calç viva i altres productes com hidròxid càlcic i òxid de magnesi, Cales de Pachs introdueix la pedra calcària en forns que arriben a una temperatura superior als 1.000 graus, en un procés que es dilata durant 20 hores. Fins fa uns anys, el 100% del combustible que es feia servir era el coc de petroli, però l’empresa va ser pionera a introduir l’ús de la biomassa, cosa que permet aprofitar l’energia calorífica de subproductes com les closques d’ametlles, pinyols d’oliva, marro de cafè o palets de fusta. Per primera vegada, el 2022, Cales de Pachs es va proveir en un 50% de biomassa i en 50% amb coc de petroli i ara el repte és assolir el 100% de biomassa, avança Xavier Grané.
Projecte d’R+D amb Veolia per fixar el CO₂
L’empresari explica que el 25% del CO₂ que s’emet en la producció d’una tona de calç correspon al combustible, però el 75% respon a “al procés natural de descarbonatació de la pedra calcària”, un fet que no es pot evitar si es vol obtenir calç. En aquest sentit, treballen amb el grup francés Veolia en el projecte per intentar fixar, és a dir, atrapar aquestes emissions naturals de CO₂. Reduir les emissions és un objectiu indispensable per al grup empresarial, ja que el sector de la calç és dels més afectats per la nova normativa europea que obliga a pagar els drets d’emissió. “Fins al 2020 els drets d’emissió que teníem assignats eren gratuïts; si necessitem pagar pels drets, deixem de ser competitius, pel fet que una tona de CO₂ costa 90 euros, davant dels 120 euros d’una tona de calç”, argumenta. Grané lamenta que aquest tipus de normatives acaben beneficiant els grans grups i perjudiquen les petites empreses, per la qual cosa creu que hi hauria d’haver “una certa protecció” dels petits operadors per afavorir la competència.
En aquest camp del CO₂, i en aliança el Grup Sorigué i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), Cales de Pachs participa també en el desenvolupament d’un material que, adherit a diferents superfícies de les ciutats, pot capturar CO₂ utilitzant la llum solar.
