Patrocinat per:

Wan Chai (Hong Kong), foto de Tam Wai
Wan Chai (Hong Kong), foto de Tam Wai

Causes i efectes del Canvi Climàtic

Qui és el principal responsable de l’anomenat “efecte hivernacle”? Quins gasos procedents de la Terra estan accelerant l’escalfament global? Quins seran els seus efectes en les pròximes dècades? I com afectaran la nostra vida diària?
L

a majoria de científics climàtics asseguren que la principal causa de l’actual escalfament global és l’extensió humana de l’efecte hivernacle —l’escalfament que es produeix quan l’atmosfera atrapa la calor irradiada per la Terra cap a l’espai —.

Alguns gasos de l’atmosfera impedeixen que aquesta calor surti. Els gasos de gran longevitat que en part continuen a l’atmosfera i no responen físicament o químicament als canvis de temperatura s’anomenen “impulsors” del canvi climàtic. Els gasos com el vapor d’aigua que responen físicament o químicament als canvis de temperatura es coneixen com a “retroalimentadors”. Així, els gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle són:

  • Vapor d’aigua: és el gas d’efecte hivernacle més abundant però, sobretot, actua en retroalimentació amb el clima. Com més elevada és la temperatura de l’atmosfera, més vapor d’aigua i més probabilitat de núvols i precipitacions. Aquestes són les conseqüències retroalimentadores més importants de l’efecte hivernacle.
  • Diòxid de carboni (CO2): és un component menor però molt important de l’atmosfera. S’allibera en processos naturals com la respiració i en erupcions volcàniques, així com a través d’activitats humanes com la desforestació, el canvi en l’ús de sòls i la crema de combustibles fòssils. Des de l’inici de la revolució industrial, la concentració de CO2 ha augmentat una tercera part. És el gas longeu “impulsor” del canvi climàtic més important.
  • Metà: és un gas hidrocarbur d’origen natural i resultat d’activitats humanes com la descomposició de farcits sanitaris, l’agricultura (especialment el cultiu d’arròs), la digestió de remugants i la gestió de deixalles de bestiar i animals de producció. A escala molecular, el metà és un gas d’efecte hivernacle força més actiu que el diòxid de carboni però menys abundant a l’atmosfera.
  • Òxid nitrós: és un gas d’efecte hivernacle molt poderós que es produeix principalment en el cultiu a través de l’ús de fertilitzants comercials i orgànics, la incineració de combustibles fòssils, la producció d’àcid nítric i la crema de biomassa.
  • Clorofluorocarbonis (CFC): són compostos sintètics d’origen industrial que es van utilitzar en diverses aplicacions, ara àmpliament regulats en la seva producció i alliberament a l’atmosfera per evitar la destrucció de la capa d’ozó.

A la Terra, les activitats humanes estan canviant l’hivernacle natural. Al llarg de l’últim segle, la crema de combustibles fòssils com el carbó i el petroli ha incrementat la concentració de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera. Això passa perquè el procés de crema del carbó i del petroli combina el carbó amb l’oxigen de l’aire i forma CO2. En menor mesura, la desforestació per a l’agricultura, la indústria i altres activitats humanes ha incrementat la concentració de gasos d’efecte hivernacle. Les conseqüències del canvi a l’hivernacle natural de l’atmosfera són difícils de preveure, però alguns efectes probables són:

  • En general, la Terra es tornarà més calenta. Potser algunes regions donaran la benvinguda a temperatures més càlides, però d’altres no.
  • Un clima més càlid probablement comportarà més evaporació i precipitació d’aigua, però l’impacte per regions serà variable: algunes es tornaran més humides, d’altres més seques.
  • Un efecte hivernacle més fort escalfarà els oceans i fondrà part del gel i les glaceres augmentaran el nivell del mar. L’aigua de l’oceà s’expandirà a mesura que s’escalfi, fet que provocarà encara més pujada del nivell del mar.

Mentrestant, alguns cultius i plantes podrien respondre favorablement a l’increment de CO2 a l’atmosfera, créixer més vigorosament i utilitzar l’aigua de manera més eficient. Però, al mateix temps, les temperatures més altes i uns patrons climàtics canviants podrien canviar aquestes àrees de cultiu i repercutir en la composició de les plantes locals.

hi ha una probabilitat de més del 90% que, durant els últims 250 anys, les activitats humanes hagin escalfat el nostre planeta

El paper de l’activitat humana

En el Cinquè Informe d’Avaluació, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), un equip de 1.300 experts científics independents de països de tot el món i sota l’auspici de les Nacions Unides, van concloure que hi ha una probabilitat de més del 90% que, durant els últims 250 anys, les activitats humanes hagin escalfat el nostre planeta. En els últims 150 anys, les activitats industrials sobre les quals se sustenta la nostra civilització moderna han augmentat els nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera de 280 a 400 parts per milió. El grup d’experts també va concloure que hi ha una probabilitat superior al 90% que els gasos d’efecte hivernacle emesos per les persones com el diòxid de carboni, el metà i l’òxid nitrós hagin causat durant els últims 50 anys la majoria de l’augment en les temperatures de la Terra. Segons aquests experts, és molt probable que l’índex d’augment de l’escalfament global a causa d’aquests gasos sigui un fet sense precedents en els últims 10.000 anys o més.

La radiació solar

Atès que el sol és la font principal d’energia que dirigeix el nostre sistema climàtic, és raonable suposar que els canvis en la producció energètica del sol hagin estat la causa dels canvis en el clima. De fet, diversos estudis han mostrat que la variabilitat solar ha tingut un paper clau en els canvis climàtics del passat. Per exemple, es creu que una disminució de l’activitat solar va desencadenar del 1650 al 1850 la petita edat de gel, així com l’aïllament de Groenlàndia i l’avanç de les glaceres cap als Alps entre els anys 1410 i 1720. No obstant això, diverses línies d’evidències demostren que l’actual canvi climàtic no es deu als canvis procedents de l’energia solar:

  • Des del 1750, la quantitat mitjana d’energia del sol es manté constant o s’incrementa lleugerament.
  • Si la temperatura fos causada per un augment de l’activitat del sol, els científics esperarien veure temperatures més calentes a totes les capes de l’atmosfera. Però han observat un refredament a la part superior de l’atmosfera, i un escalfament a la superfície i a zones baixes d’aquesta capa. Això és a causa que els gasos de l’efecte hivernacle estan atrapant calor a l’atmosfera més baixa.
  • Els models climàtics que inclouen canvis en la radiació solar no poden reproduir la tendència de temperatura observada durant l’última dècada sense un augment dels gasos d’efecte hivernacle.

ELS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC

El canvi climàtic global ja té efectes visibles en el medi ambient. Les glaceres s’han encongit, el gel en rius i llacs s’està fonent abans d’hora, els hàbitats de plantes i animals estan canviant i els arbres floreixen més aviat. Així, les conseqüències del canvi climàtic global que els científics van preveure en el passat ja s’estan produint: fosa dels mars, acceleració de l’augment del nivell del mar i onades de calor més intenses i duradores.

Els científics tenen la seguretat que la temperatura global seguirà en augment les pròximes dècades, en gran part a causa dels gasos d’efecte hivernacle resultat de l’activitat humana. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) preveu un augment de la temperatura d’entre 1,4 i 5,5 graus centígrads el segle que ve.

Segons l’IPCC, l’extensió dels efectes del canvi climàtic a les regions variarà al llarg del temps, així com la capacitat d’adaptació dels diferents sistemes ambientals i socials. A més, l’IPCC preveu que els increments de temperatura global entre un i tres graus centígrads per sobre dels nivells del 1990 produiran impactes beneficiosos en algunes regions i perjudicials en d’altres. A mesura que la temperatura global augmenti, els costos nets anuals s’incrementaran al llarg del temps. “En total, el rang d’evidències publicades indica que el cost net dels danys causats pel canvi climàtic és significatiu i s’incrementarà en el temps”, explica el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Segons el Tercer Informe d’Avaluació, alguns dels efectes del canvi climàtic a llarg termini seran els següents:

El canvi continuarà al llarg d’aquest segle i més enllà. Més enllà de les dècades següents, la magnitud del canvi climàtic dependrà fonamentalment de la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que s’emeten a escala global, i de com sigui de sensible el clima de la Terra a aquestes emissions.

Les temperatures seguiran pujant. Si sumem l’escalfament resultat de l’activitat humana a un clima variable per naturalesa, l’augment de la temperatura no ha estat ni serà uniforme ni semblant arreu del planeta.

Els períodes de cultiu sense gelades s’allargaran. La durada dels períodes sense gelades (i les temporades de cultiu corresponents) s’ha incrementat des del 1980. En un futur en què les emissions d’efecte hivernacle segueixen en augment, l’increment d’un mes o més en els períodes de cultiu sense gelades tindrà lloc a finals de segle.

Canvi en el patró de precipitacions. La precipitació mitjana ha augmentat des del 1900. Al llarg del segle s’esperen hiverns més humits i més pluges primaverals. Les projeccions climàtiques suggereixen que la tendència actual de creixents i fortes precipitacions seguirà en augment.

Més sequeres i onades de calor. S’esperen també sequeres i onades de calor més freqüents i intenses. A més, les temperatures estivals continuaran pujant i es reduirà la humitat del sòl, la qual cosa agreujarà encara més les onades de calor. Al final del segle, els dies d’extrema calor que abans passaven cada dues dècades tindran lloc cada dos o tres anys en zones com els EUA, per exemple.

Huracans més forts i intensos. La intensitat, la freqüència i la durada dels huracans nord-atlàntics, així com la freqüència dels més forts (de categories 4 i 5) han incrementat des de principis dels anys vuitanta. L’empremta de l’activitat humana i de les causes naturals segueix sent incerta en aquest increment. Malgrat això, a mesura que el clima s’escalfa, es preveuen més huracans amb intenses pluges i tempestes.

L’Àrtic es fondrà. S’espera que, cap a mitjans d’aquest segle, l’oceà Àrtic es quedi pràcticament sense gel durant la seva temporada estival.

El nivell del mar augmentarà el 2100 Des de l’inici de controls fiables el 1880, el nivell del mar ha augmentat prop de 20 centímetres. S’estima que pujarà entre 30 centímetres i 1,2 metres el 2100. Aquest fenomen es deu a l’augment d’aigua resultat de la fosa i l’expansió de la mar en escalfar-se.

En les pròximes dècades, les tempestes sobtades i les marees altes es combinaran amb un augment del nivell del mar i inundacions de moltes regions del planeta. La pujada del nivell del mar no s’aturarà el 2100, ja que els oceans necessiten molt de temps per respondre a una superfície de la Terra més càlida. Per això, durant diversos segles més, les aigües oceàniques seguiran escalfant-se i el nivell del mar pujarà fins a arribar a quotes iguals o superiors que les que s’han registrat aquest segle.