Poder escoltar a Susan Sarandon després de veure Thelma & Louise als cinemes Verdi era un dels moments més esperats de la setena edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN Film Fest), com demostra que les entrades van exhaurir-se en només un minut. Amb l’emoció del salt cap a la llibertat encara a flor de pell, un micròfon ha començat a desfilar entre el públic quan l’actriu estatunidenca ha entrat a la sala, rebuda amb els aplaudiments que un mar de mòbils enfocant-la permetia.
Ella ja feia una estona que mirava la pel·lícula des de l’entrada. Ha aparegut en l’última escena, la seva favorita, segons ha reconegut després, sense que ningú se n’adonés. Tampoc l’ha sorprès el llarg aplaudiment que ha dedicat l’audiència al film quan han aparegut els títols, al principi tímid i després sonor, oblidant per una vegada aquesta censura ximple de no poder fer-ho amb les pel·lícules que s’ho mereixen. Els espectadors ho han fet sense saber que Sarandon ja hi era. Ella anava al seu aire, ballant la cançó dels títols, sense adonar-se, o volent-se oblidar, que un cinema sencer l’esperava.
Quan ja ha creuat el cinema, com a bona estrella de Hollywood, ha fet tot el que s’esperava d’ella, sabent que no podia seure i esperar que els aplaudiments paressin com si res. Era conscient que, per calmar-los, havia d’aixecar-se i tornar a saludar. Tenia, fins i tot, una arma secreta de deixar anar bromes cinèfiles com dir “To be continued” entre pregunta i pregunta per guanyar-se l’audiència.
La primera que s’ha fet amb el micròfon ha estat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al pati de butaques com una més. Ha preferit no preguntar i simplement li ha donat la benvinguda a la ciutat. Sarandon ha aprofitat per agrair-li el seu exemple i la seva defensa de les causes per les quals treballa. Sarandon també ha entrat en campanya.
Després, fets els honors, han començat les preguntes, encara que molts han perdut l’oportunitat que se’ls brindava i han preferit comentar el color del vestit de Sarandon o com de bé la veien, com si haguessin oblidat de cop la pel·lícula que acabaven de veure. Malgrat tot, una professional sap com sortejar el públic, regalant-los secrets del rodatge de Thelma & Louise. Com que el petó final no estava en el guió. O que originalment el seu personatge es casava amb el nòvio. I que li van deixar triar entre Thelma i Louise, i ella va preferir la segona, encara que fos més avorrida, perquè ja havia interpretat a noies divertides i sabia que seria un repte: “Havia de conduir el cotxe i la pel·lícula”.
Sarandon també ha tingut bones paraules per a la seva companya, Geena Davis, amb qui es va conèixer al rodatge i continuen sent amigues, i per al director, Ridley Scott. Malgrat ser “un macho“, les va escoltar i va integrar les seves propostes —com el petó—. “Per a algú que no era conegut com un director de dones, va ser molt generós”, ha remarcat. Tot i que ha volgut recordar que, segons sospita, la principal raó per la qual Scott volia gravar la pel·lícula era per fer un explotar un camió enmig del no-res.
Una pel·lícula que es manté vigent més de 30 anys després, no només en qüestions feministes, com els abusos sexuals i la sororitat com a millor defensa, sinó també racistes. “El bon cinema no envelleix”, ha sostingut Conxita Casanovas, directora del BCN Film Fest. Sarandon, sense voler profetitzar, ha assegurat que no eren conscients quan la van gravar de la força que acabaria tenint: “Sento decebre-us. Només volíem passar una bona estona, no era molt comú que dues dones treballessin juntes sense que els fessin representar que s’odiaven. Només vam jugar a fer de cowboys“. De si els temps han canviat o no, simplement ha recomanat, com a la pel·lícula, no passar per Texas.
En la seva visita a Barcelona, Sarandon rebrà aquest dimarts el Premi d’Honor dels 67è Premis RNE Sant Jordi de Cinematografia. Els guardons, que es lliuraran al Teatre Lliure, també premiaran a l’actor francès Omar Sy, conegut pel seu paper a Intocable. Sy també visitarà el BCN Film Fest per presentar Padres y soldado, un drama bèl·lic ambientat en la Primera Guerra Mundial que posa cara als invisibles del conflicte, els soldats senegalesos. La llista de premiats dels Premis RNE Sant Jordi de Cinematografia la completen As bestas, de Rodrigo Sorogoyen, com a millor pel·lícula espanyola; Cinco lobitos, d’Alauda Ruiz de Azúa, com a millor òpera prima; Luis Zahera i Anna Castillo com a millors intèrprets espanyols per As bestas i Girasoles silvestres, i Alcarràs com a millor pel·lícula espanyola segons el públic.
