Sonsoles Ónega ha guanyat la 72a edició del Premi Planeta amb Las hijas de la criada, una novel·la històrica ambientada en la seva Galícia natal i Cuba, amb una saga familiar protagonitzada per tres generacions de dones. En segon lloc, ha quedat el joveníssim Alfonso Goizueta amb La sangre del padre, una altra novel·la històrica però, en aquest cas, centrada en la figura d’Alexandre el Gran. Totes dues novel·les es publicaran el pròxim 8 de novembre.
“Jo pensava que ja havia fet els directes més difícils de la meva vida, però està clar que encara tenia una cosa bonica reservada i els confesso que és el més difícil de la meva vida”, ha dit la popular presentadora de televisió res més recollir el premi en la gala celebrada aquest diumenge al MNAC. Entre el públic, al fons de la sala, hi havia la seva germana, Cristina Ónega, a qui algun despistat podria confondre amb la guanyadora del Planeta. Visiblement emocionada, no ha parat de gravar amb el mòbil tot el discurs de la seva germana, qui s’ha enrecordat del seu pare, el també periodista Fernando Ónega.
Sonsoles Ónega, que ha reconegut que s’ha presentat a tots els guardons literaris possibles, mai s’havia imaginat que aconseguiria fer-se amb el Premi Planeta, el millor dotat del món amb 1 milió d’euros. “Mai a la vida ho he somiat”, ha remarcat. La també periodista ha confessat que ha escrit tota la vida, fins i tot històries que la farien envermellir si les tornés a llegir.
Ja més segura de si mateixa, Ónega ha explicat que a Las hijas de la criada viatja en el temps fins a la Galícia de 1900, amb una família d’empresaris de conserves que van fer “d’una llauna un imperi”, donant-li el reconeixement a totes les dones que van treballar al mar i van quedar invisibilitzades. Pensant en les possibilitats del destí, arrenca amb “una venjança cruel”, l’intercanvi al bressol de dues nenes que acaben de néixer, la de la senyora i la de la criada, totes dues embarassades del patró. Aquest detall està basat en una notícia que va explicar fa uns anys, d’unes germanes de Logronyo, a les quals no va aconseguir que sortissin davant de càmera, però sí que la van inspirar.
“Ha estat una novel·la difícil”, ha sostingut l’autora madrilenya, dient que l’ha escrit durant tres anys amb molts canvis professionals i fent-ho quan podia, a camerinos de televisió, caps de setmana i estius. I ja està escrivint el seu pròxim llibre, tot i que no ha volgut donar més detalls, només ha demanat tres anys més per poder-lo acabar.
Amb Las hijas de la criada, l’escriptora ja porta set novel·les publicades i just han passat 19 anys de la primera. Es va publicar l’any 2004, Calle Habana, esquina Obispo, en la qual parla d’una família que lluita contra el règim de Fidel Castro als anys 90. També ha escrit Donde Dios no estuvo, centrada en l’atemptat terrorista de l’11-M i resseguint la història de diferents personatges que van agafar el tren aquell dijous de 2004.
Va ser amb Después del amor (2017) que la comunicadora va guanyar el Premi de Novel·la Fernando Lara. En aquest cas, també es va ambientar en un episodi històric de la història recent del país. Basada en fets reals, va posar el focus en la Segona República per seguir la història d’una parella a través de la Guerra Civil i l’exili. Uns altres dels seus títols són Encuentros en Bonaval (2010) i Mil besos prohibidos (2022). Algunes d’elles estan descatalogades i ha aprofitat per demanar a la seva editorial si es pot fer alguna cosa.
Ónega s’ha alçat amb el guardó en una edició, un any més, amb rècord de participació. Un total de 1.129 manuscrits s’han presentat en el 72è Premi Planeta, uns 500 més que l’any 2022, quan van ser 845, gairebé 200 més que l’any anterior. El fet d’haver permès aquest 2023 per primera vegada la recepció d’exemplars via correu electrònic explica en part la pujada exponencial d’enguany. No obstant això, aquest creixement s’ha anat intensificant en els últims anys des que es va augmentar la dotació del premi al milió d’euros l’any 2021.
Finalista amb 23 anys
Goizueta s’ha convertit en finalista de la 72a edició del Planeta amb la seva primera novel·la i només 23 anys, dada que ha revolucionat al públic present en la cerimònia, amb una majoria més madura i pocs assistents tan novells. “Començar una carrera literària així és un honor”, ha sostingut l’autor madrileny. La novel·la la va escriure en pandèmia i va començar sent un conte, però el seu avi ja el va advertir que la història d’Alexandre el Gran necessitava més cos. Segueix la seva figura des que era un nen per veure què quedava darrere del mite, “un home que va marxar de casa buscant-se a si mateix i en això estem tots”.
