Tot i que a Carme Riera (Palma, 1948) no li agrada el novembre, acostuma a ser un bon mes literari per a l’escriptora. Fa 50 anys, es va publicar Te deix, amor, la mar com a penyora, el seu primer llibre. Ara, tornarà a fer que marqui la seva agenda amb l’arribada a les llibreries de La pau dels somnis feliços, publicat per Edicions 62 en català i per Bruguera en castellà. Per acabar-ho d’arrodonir, aquest mateix mes, s’estrenarà al Teatre Principal de Palma L’Arxiduc, una òpera per a la qual ha escrit el llibret, amb música d’Antoni Parera Fons i muntatge de Paco Azorín.
A La pau dels somnis feliços, un conte per a adults il·lustrat per Silja Götz, Riera torna a reivindicar la figura de les sirenes, després de fer-ho a La veu de la sirena (Edicions 62), publicat l’any 2015, també sota el mateix format, amb el qual “va posar en solfa” a Hans Christian Andersen. “Les sirenes m’atreuen molt”, confessa l’escriptora. Potser perquè és “illenca i marítima” i no pugui viure sense el mar, potser perquè vulgui canviar la imatge que es té d’aquestes criatures, històricament representades com a dones atractives, seductores, perilloses. “He treballat la literatura de finals del segle XIX, quan eren considerades com a femmes fatales“, continua. Els seus cants feien embogir als sempre despistats i innocents mariners que es topaven en el seu camí, moltes vegades ja perduts per sempre. Les dolentes eren sempre elles, mai es pensava en la negligència d’ells.
Encara que aquesta figura malèfica va canviar amb La Sireneta de Disney, Riera ha volgut que la Nisa, la seva protagonista, sense biaixos masclistes, sigui una sirena jove que té ganes de veure món i, seguint als ocells, fugi de casa i vegi món. Com les sirenes que es va trobar Ulisses a L’Odissea, el personatge de La pau dels somnis feliços té ales i no cua de peix. Però si l’Ariel a La Sireneta canvia la cua de peix per unes cames, la Nisa es preguntarà que és millor, si tenir ales o braços. El matriarcat, amb una illa plena de sirenes i on els sirens només poden anar un parell de dies a l’any per complir amb tasques reproductives, el desig femení i la maternitat són els altres temes que apareixen en el relat il·lustrat, influenciat per la tradició oral i les rondalles mallorquines.
L’autora va escriure el seu últim llibre en plena pandèmia, segons ha assenyalat la seva editora en català, Pilar Beltran: “S’ho va passar molt bé: va poder viure una aventura i anar-se’n molt lluny malgrat estar confinada”. “Espero que els lectors s’ho passin bé també”, ha afegit Riera. El seu nou llibre arriba després de Carmen Balcells, traficant de paraules (Rosa dels Vents, 2022), la biografia no autoritzada que ha escrit sobre Carmen Balcells, segons va explicar en l’última nova sessió del cicle The New Barcelona – Moments Estel·lars. Riera va tenir la sort de caure bé a la hipnòtica agent literària, que la va representar al llarg de la seva prolífica carrera.
