L'equip de Tragaldabas, amb Alejandra Fontanals i Pablo Romero a la dreta, recolzats a la barra.
EL RESTAURANT

Tragaldabas, als confins de l’Eixample

Hi ha molts eixamples dins l’Eixample i, en un dels punts menys transitats de l’escaquer barceloní, Mallorca, entre Borrell i Viladomat, hi trobem el restaurant que el passat mes de desembre van (re)inaugurar Pablo Romero i Alejandra Fontanals

El nom escollit pel restaurant, Tragaldabas —adjectiu que defineix la persona que endrapa amb desfici— és hereu de Tragaldabas Clandestino, l’anterior projecte de la parella de propietaris, que consistia a celebrar sopars secrets en una galeria d’art de L’Hospitalet. L’etapa clandestina va resultar ser molt exitosa, amb un ritme gairebé diari d’esdeveniments que va esperonar-los a obrir restaurant propi a Barcelona.

Pablo Romero i Alejandrea Fontanals van provar d’inaugurar Tragaldabas a principis de 2020, però l’esclat de la pandèmia va tallar en sec les seves aspiracions, posposant sine die la reobertura del local al públic i tensant la capacitat d’adaptació de la parella a la nova realitat. Però gràcies al suport d’amics i familiars van poder capejar el temporal, i a finals del 2021 tornaven a apujar la persiana.

A la carta de Tragaldabas hi conviuen plats tradicionals (arròs negre amb morralets, caneló d’ànec amb beixamel trufada, lletó desossat o bacallà confitat amb mongetes), producte de temporada (espàrrecs blancs, múrgoles, piparres fregides) i referències d’una cuina més viatgera (taquitos de gamba i vieira, el mole que acompanya la terrina de garrí o el seu gran hit: l’ensaladilla de pop i kimchi); demostrant la varietat de registres que el xef Pablo Romero és capaç de desplegar rere els fogons.

Romero, que va treballar a Anglaterra al costat de Jamie Oliver i a Austràlia a les ordres de Neil Perry; diu que la seva és una cuina “honesta i de producte”, on la tradició hi té més pes que la creativitat. Sobre els seus mestres en matèria gastronòmica, Romero recorda els noms de Santi Santamaria i de Jean-Louis Neichel.

Deixant de banda les etiquetes, a Tragaldabas s’hi serveixen alguns plats de plaer tan visceral com el tartar de salmó amb garota: la carn vermellosa de l’eriçó lubrifica i encén els daus rosats del peix en un duel d’untuositats impúdic. Productes del mar com aquests arriben a Tragaldabas directament de La Medusa, una de les parades més importants del Mercat del Ninot. Romero és client habitual de la plaça, i assenyala Bacalalo (pesca salada) i Lluís Macià (fruites i verdures selectes) com altres fonts d’inspiració en les seves visites al Ninot.

La sala del restaurant, amb la cuina al fons.

Romero gaudeix cuinant i vol traslladar-ho a la sala, potser per això ha fet que la cuina —ubicada al fons del típic local túnel de l’Eixample— es pugui veure des de totes les taules. L’esperit informal i lúdic que transmet la proposta de Tragaldabas també es veu reflectit en alguns elements de la decoració que signa l’arquitecte Andrés Paredes i en les escultures que Marcos Romero, germà del xef, ha instal·lat en punts estratègics de la sala.

Amb un tiquet mig d’uns 40€ per persona, Tragaldabas ofereix una gran relació preu/plaer mitjançant un projecte gastronòmic que eixampla el camp de la cuina tradicional i de producte amb encertades i estimulants incursions viatgeres.

La carta de vins de Tragaldabas inclou unes 75 referències