Un autobús Tilling Stevens davant de l'Estació del Nord. © Terminus CET

Quan els autobusos vermells londinencs circulaven per Barcelona

TMB recupera un vehicle Tilling Stevens, marca britànica dels primers autobusos que van funcionar a Barcelona als anys vint, per fer-ne una rèplica i celebrar el centenari de l'inici del servei de bus a la ciutat l'any que ve.

L’arribada dels autobusos a Barcelona no va ser gens fàcil. A principis del segle XX, el tramvia, el seu principal competidor, va fer tot el possible per evitar-ho. El primer intent d’establir aquest nou mitjà de transport a la ciutat va ser l’any 1906, quan la companyia La Catalana va engegar una línia que connectava Plaça Catalunya amb Gràcia, amb vehicles procedents de França. El problema, òbviament, era que aquest trajecte ja el feia el tramvia i la primera línia d’autobús va acomiadar-se el 1908, després que les companyies de tramvia li fessin la vida impossible, segons explica el director del centre d’estudis Terminus CET, Joan Carles Salmerón.

No seria fins al 1922 quan el canvi de paradigma va ser inevitable. Els autobusos s’havien anat desenvolupant per tot Catalunya durant la dècada del 1910, però Barcelona s’havia mantingut al marge, a excepció d’algun servei interurbà amb localitats com Mollet del Vallès. Davant del creixement de població que s’estava experimentant a la capital catalana, els tramvies no arribaven a respondre a l’oferta que s’estava generant i l’Ajuntament de Barcelona va tenir clar que calia integrar aquest nou sistema de transport a la ciutat i va convocar un concurs.


Els autobusos Tilling Stevens van ser els escollits per estrenar-se a Barcelona. La Companyia General d’Autobusos (CGA), l’empresa matriu de l’actual Transports de Barcelona, els va adquirir al Regne Unit i els primers van arribar per carretera a través de França. És per això que, durant uns dies, van circular per la capital catalana amb matrícules britàniques, fins que no van arribar les espanyoles amb el codi de Barcelona, segons recull l’historiador Albert González Massip. Seguint l’estil britànic, els autobusos tenien el volant a la dreta, estaven formats per dos pisos i pintats de vermell. També comptaven amb rodes massisses i una escala exterior al darrere, i estaven coberts amb publicitat.

Un autobús Tilling Stevens circulant per la plaça Universitat. © Terminus CET

La primera línia de bus va començar a circular per Barcelona l’octubre de 1922, amb un recorregut “molt simbòlic”, segons remarca Salmerón. El seu trajecte passava per la Via Laietana, que s’acabava de construir i els tramvies encara no havien circulat. “Era el lloc més modern de Barcelona i veure circular aquests autobusos de dos pisos, moderns i de color vermell pel mig de Via Laietana era molt impactant”, exposa Salmerón. Aquesta línia, l’A1 també anava per Provença, Aribau, Plaça Universitat, Ronda Universitat, Plaça Catalunya, Pla del Palau, Arc de Triomf… I l’A2 variava aquest recorregut per arribar fins a l’Escola Industrial. En pocs mesos les línies es van anar succeint, amb l’arribada de la línia B —connectava Sants i Poblenou—, la C —Drassanes i Sant Andreu—, o la D —Gràcia amb la Barceloneta—.

Els primers autobusos de Barcelona ja feien campanyes publicitàries. © Terminus CET

Salmerón assenyala que a la CGA li va anar molt bé durant els anys vint i va continuar sumant noves línies. Fins i tot, la companyia va acabar desenvolupant i construint els seus propis vehicles a les cotxeres que tenia al Poblenou, amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. Però, amb la Guerra Civil, la història dels Tilling Stevens a Barcelona va arribar a la seva fi.

Autobús de la CGA que connectava plaça Catalunya amb l’Exposició Internacional de l’Automòbil a Montjuïc. © Fundació TMB

Segons sosté González Massip, durant la guerra, es van anar abandonant totes les rutes urbanes existents per la falta de recanvis, danys als motors i falta de combustible. A més, molts autobusos es van destruir el 1938 quan es van enviar a zones de batalla. Dels pocs que quedaven en funcionament, l’exèrcit republicà va utilitzar alguns per escapar de Barcelona, ​​però la seva estructura de dos pisos va impossibilitar la circulació per carretera, amb arbres i ponts baixos que els impedien el pas, subratlla González Massip. Quan els soldats franquistes van entrar a Barcelona el 1939, només quedaven vuit autobusos d’una flota de 125 l’any 1936, i, a banda, molts estaven sense rodes o motor. Amb la dictadura, afegeix Salmerón, el servei d’autobús es va unificar amb la companyia de tramvies, que va comprar uns altres vehicles.

Recuperació d’un model històric de cara al centenari

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), on s’integra Transports de Barcelona, que deriva de la CGA, ha decidit recuperar un model dels antics Tilling Stevens per celebrar, de cara a l’any que ve, el centenari de la seva arribada a la ciutat. La coordinadora de la Fundació TMB, Antònia Cruz, indica que es restaurarà i rehabilitarà un vehicle adquirit el 2011 a Regne Unit, format per dues parts: el xassís amb una rèplica de la cabina vermella de conducció i una plataforma per al cos del darrere, tal com eren els vehicles durant els anys vint. Amb aquest cotxe, exposa TMB, es tenen els components necessaris per replicar un Tilling Stevens com els que van començar a circular a Barcelona el 1922.

Tot i que aquest vehicle va ser construït el 1924 i originalment va ser un cotxe de bombers, el vehicle és dels pocs Tilling Stevens que manté el motor petrol-electric que tenien els busos que hi havia a la capital catalana a principis de la dècada del 1920, precursor de les actuals propulsions híbrides. TMB destinarà uns 300.000 euros aproximadament per a la seva recuperació, amb l’objectiu que estigui llest el juny de 2022 i pugui circular al Ral·li d’Autobusos Clàssics per commemorar els seus avantpassats, fent el recorregut tradicional d’aquest esdeveniment, des de Maria Cristina fins a Caldes de Montbui.

Originalment un cotxe de bombers, que sembla un camió, TMB replicarà en aquest vehicle els busos que van començar a circular per la ciutat.