El Palau Güell de Barcelona inaugura aquest divendres l’exposició Cosint el cant, una mostra que aborda la relació de Victoria de los Ángeles amb la moda i que es podrà visitar fins al 21 de gener. En aquesta es podran trobar alguns dels vestits més icònics que la soprano barcelonina va fer servir al llarg de la seva carrera, tant els que lluïa als recitals com els que va fer servir per interpretar personatges com Violetta, Manon, Mimì o Cio-Cio San, entre d’altres. L’exposició també incorpora altres objectes personals de l’artista, com per exemple la seva màquina de cosir, amb la que va confeccionar diverses de les peces que s’hi poden trobar.
L’exposició, organitzada per la Fundació Victoria de los Ángeles en col·laboració amb el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre i la Fundació del Gran Teatre del Liceu, compta amb un total de disset peces d’indumentària escènica de la cantant. Aquests vestits permeten exposar el temps, el canvi de les modes, la riquesa i veracitat de la teatralitat operística del segle XX, així com la diversitat de personatges a qui va posar veu l’artista, informa ACN.
En aquest sentit, tal com ha explicat el curador i comissari de l’Any Victoria de los Ángeles, Marc Busquets, l’exposició s’estructura “en tres àmbits” que coincideixen amb els tres espais en què es divideix la sala de les golfes del Palau Güell. En el primer s’exposa roba utilitzada en actuacions i actes socials que s’emmarca en la tendència de cada moment. A la dècada dels quaranta, Victoria de los Ángeles comença a tenir contacte amb la moda del moment, una relació que es perllongarà durant tota la vida i que la portarà a confeccionar alguns dels seus vestits, amb un gust innat en quant a volums i colors.
El segon està dedicat al vestuari d’escena que la cantant va lluir en òperes com La Traviata, La Bohème o Tannhäuser. En aquest espai destaca la qualitat de la confecció i dels teixits amb sedes, brocats i blondes. Busquets ha recordat que durant la dècada dels cinquanta i seixanta, les grans sopranos “tenien vestuari propi per a cada personatge que interpretaven” i que en el cas de los Ángeles els va conservar amb molta cura.
Finalment, el tercer àmbit s’enfoca al vestuari confeccionat per la pròpia artista, juntament amb diferents objectes com una màquina de cosir, els baguls de viatge amb les seves inicials, mobiliari i decoració d’influència oriental com pufs del Japó, gerros xinesos Ming, així com collarets i altres joies que sempre l’acompanyaven.
Pel que fa als vestits més “icònics”, Busquets en destaca dos: el que va fer servir quan la van investir doctora honoris causa l’any 1987, i el del seu retorn al Liceu l’any 1992, un vestit que “només va portar en aquesta ocasió”.
Si bé el comissari considera que tots els models de l’òpera són “espectaculars”, aposta per destacar especialment el de l’obra de Madama Butterfly, que compta amb una ombrel·la que té una història al darrere. “Sembla que l’hauria rebut a la Scala de Milà directament d’una de les amants de Puccini, que va quedar encantada quan la va veure actuar”, sosté.
El llegat de Victoria de los Ángeles
Victoria de los Ángeles (1923-2005) va ser una de les sopranos més importants del segle XX. Nascuda a Barcelona, va ser universalment coneguda i reconeguda, esdevenint una ambaixadora de la cultura del país a través de les diferents interpretacions que va oferir arreu del món. En aquest sentit, va actuar als millors teatres d’òpera, com la Scala de Milà, al Royal Opera House de Londres, el Teatro Colón de Buenos Aires o el Metropolitan Opera House de Nova York.
“El llegat de la soprano és innegable perquè la seva forma d’abordar la música era molt fidel al compositor, sense personalismes, i molts artistes contemporanis s’han inspirat en això”, ha recordat Busquets, “volem que continuï molt present i el centenari és una ocasió única per acostar el personatge a tota la ciutadania”.
