[dropcap letter=”E”]
l Palau Güell va ser el primer encàrrec realitzat per Eusebio Güell a Antoni Gaudí el 1885 i, cent anys després, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L’edifici es va inaugurar el 1888, coincidint amb l’Exposició Universal celebrada al parc de la Ciutadella, un moment d’estabilitat després d’un segle de guerres. A més d’un espai per a la família també va ser escenari de la vida social i cultural del mecenes de Gaudí. Obra mestra del gran arquitecte modernista, està construïda amb pedra calcària del Garraf. A la façana, destaquen dues portes amb unes reixes calades de ferro forjat que representen dues serps, amb unes cues que formen les lletres E i G d’Eusebio Güell.
El 2018 es va celebrar l’Any Güell, l’any d’Eusebio Güell i Bacigalupi, quan es complien cent anys de la seva mort i es va organitzar una exposició molt important en la qual es van revelar noves històries sobre el gran empresari català. “Nosaltres volem explicar qui va ser Eusebio Güell i qui va ser el seu pare Joan Güell i el seu sogre Antonio López”, exposa el nou director general d’aquest equipament cultural, Guillem Mundet.
Llicenciat en Història, màster en Museologia i Postgrau en Direcció i Gestió d’Institucions Culturals, el nou director del Palau Güell reconeix que el seu nomenament és un repte professional i valora que treballar en patrimoni cultural és molt vocacional. Té la il·lusió i treballa per incloure el Palau en un mapa de cases singulars del món i posa d’exemple la casa de Victor Horta a Brussel·les. La força de Gaudí és imbatible i el Consell Gaudí vela pels edificis amb els quals ell va somiar.
“Una experiència modernista”
“És el primer edifici de nova planta que va fer Gaudí. La gent que ve aquí està molt interessada per Gaudí. El visitant viu una experiència modernista. És un laboratori d’idees de Gaudí on Güell li va permetre fer el que volgués i precisament és aquí on utilitza per primera vegada el famós arc parabòlic i el trencadís”, il·lustra Mundet.
Els materials nobles són exquisits, des de l’ampli repertori de flors de ferro forjat i daurat, els capitells de marbre, la curvatura de la xemeneia o les cadires dissenyades per Gaudí per al Palau amb gats i ratolins. Marca Gaudí cent per cent.
Una de la majors sorpreses de l’edifici és la seva terrassa, on llueix una col·lecció de xemeneies úniques fabricades amb el trencadís que tan famós es va fer anys més tard pel banc del Park Güell. En aquesta terrassa també descobrim una rosa dels vents en forma de sol amb una ratapinyada —símbol heràldic de la Corona d’Aragó— i una creu grega.
Una visita exclusiva
Lluny de les aglomeracions de la Sagrada Família i el Park Güell, la visita del Palau és exclusiva i molt cuidada, amb grups molt reduïts. Malgrat això, Mundet lamenta que aquesta joia al Raval no és molt popular entre els barcelonins: “L’edifici és molt conegut per la gent de fora i molt poc pels d’aquí. Abans de la pandèmia el 90% del públic era estranger”.
El Palau tampoc se salva de l’impacte de la crisi en el turisme i els visitants estrangers. “Després del confinament, vam obrir les portes a la segona quinzena de juny, vam ser dels primers equipaments en obrir. Al principi van començar a venir francesos però va haver-hi un rebrot i la premsa europea va recomanar no viatjar a Espanya. Marxa enrere. Ara costa recuperar que la gent surti al carrer, però a poc a poc”, assegura el seu director.
El missatge continua sent el mateix: visita segura i tranquil·la. A això, s’afegeix que s’han abaixat els preus i s’ha establert una entrada única de cinc euros mentre durin els efectes de la Covid-19. I Mundet no deixa d’apuntar quines són les jornades estrella del Palau: “Els dies de portes obertes s’omple sempre, que són cada primer diumenge de mes, més altres dies com la Mercè o el 15 de desembre, en commemoració del naixement d’Eusebio Güell”.
Agenda cultural
Abans de les mesures de seguretat pel coronavirus, l’equip del Palau pensava que el terrat podia prendre més protagonisme. “L’agenda cultural del Palau inclou concerts d’estiu en aquesta zona però es van suspendre per precaució i no podem plantejar-nos la terrassa com la solució per a albergar al visitant perquè l’últim tram és a peu”, detalla.
Tot i això, Mundet avança que el Palau formarà part al novembre de l’itinerari del Loop, la fira de Vídeoarte, amb la instal·lació d’Helena Vinent, guanyadora de la beca de la Fundació Güell. I no sols això. El director del Palau també anuncia que l’exposició dedicada al pintor modernista Aleix Clapés s’inaugurarà el pròxim 17 de desembre, amb un “imponent Hèrcules” en préstec que va cedir el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Adaptació a les noves tecnologies
La conservació del Palau són paraules majors. “Hi ha una persona del servei de Patrimoni de la Diputació que ve un dia a la setmana per a revisar i la tercera setmana de gener sempre tanquem per a restaurar les coses més importants”, comenta Mundet, que recorda que l’última intervenció que han fet ha estat la rehabilitació dels elements de fusta de la terrassa del migdia, que estaven ja molt deteriorats.
El manteniment de l’edifici és primordial però l’equip de set persones que dirigeix Mundet també està immers en l’adaptació a les noves tecnologies: “Estem ultimant la nova web i una visita virtual al Palau que estarà llesta abans del 31 de desembre. També estem gravant un cicle de conferències, cadascuna de quinze minuts, sobre els diferents aspectes del Palau, com, per exemple, la del mobiliari que imparteix Mónica Piera”.
