La llargament reivindicada Casa de les Lletres té finalment ubicació definitiva. El Palau Requesens acollirà a partir de 2027 un espai que està cridat a ser referencial en l’àmbit de la creació literària, i que el sector demanda des de fa anys. L’espera ha valgut la pena. I no només per als creadors literaris, sinó per a la ciutadania en general, i és que la futura Casa de les Lletres operarà des d’una voluntat d’obertura cap al seu entorn. El recinte del segle XIII ocult tot i estar a la vista en ple Gòtic, deixarà de ser un desconegut inaccessible per a molts a través d’aquest espai cultural.
Prova d’aquesta obertura a la ciutadania és la cafeteria oberta al públic que albergarà l’antic palau en la seva planta baixa. Ho farà en una gran estança coronada per arcs medievals a l’estil del reconegut Saló del Tinell del proper Palau Reial. L’espai inclourà també una sala polivalent per a esdeveniments i per a actes que exerceixin com a punt de trobada amb la comunitat de creadors literaris catalans. L’activitat principal de les diverses entitats es desenvoluparà principalment en les plantes superiors, ara repletes de fons bibliogràfics, despatxos i sales que serpentegen de manera laberíntica al voltant d’un claustre i de murs que contemplen el Gòtic des del carrer Sotstinent Navarro.
Aquesta comunitat de creadors serà la nova protagonista del palau, que al llarg dels seus segles d’història ha tingut usos que van des de palau residencial fins a un magatzem de tabac, fins que el 1917 va passar a ser la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, com ha recordat el seu president, Borja de Riquer. En la presentació de la futura Casa de les Lletres al pati d’entrada i a l’ombra de la seva muralla romana, ha recordat que els orígens de l’entitat es remunten en el 1700 i que “va ser una de les peces fonamentals de la Renaixença catalana”.
L’equipament comptarà també amb espais polivalents oberts a altres actors literaris vinculats a altres aspectes de la cadena de valor, com a llibreters i agents literaris.
Ara, l’històric palau passarà a ser la seu de la Institució de les Lletres Catalanes i d’entitats dedicades a la promoció literària, com són l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), el PEN Català —aquestes tres ara a l’Ateneu Barcelonès—, la xarxa Espais Escrits i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Compartiran les instal·lacions del nou equipament amb la Reial Acadèmia de Bones Lletres, que ja té el palau com a seu a través d’una cessió d’ús de l’immoble, que és propietat de la Generalitat.
Obres de 4,8 milions
La posada en marxa de la Casa de les Lletres, prevista en el Pla Nacional del Llibre i la Lectura de la Generalitat, requerirà adaptar l’edifici, que ara alberga diversos fons que hauran d’encaixar-se en aquest projecte. Les obres tindran un pressupost de 4,8 milions d’euros i es duran a terme en dues fases, perquè la Reial Acadèmia de Bones Lletres no vegi interrompuda la seva activitat.
Els treballs per reformar el palau s’adjudicaran previsiblement durant el tercer trimestre d’enguany, després d’un concurs de projecte arquitectònic que es plantejarà pel fet d’estar catalogat com un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La previsió és que les obres acabin en l’últim trimestre de 2026, i que la Casa de les Lletres estigui en ple funcionament durant el primer trimestre de 2027. L’equipament comptarà també amb espais polivalents oberts a altres actors literaris vinculats a altres aspectes de la cadena de valor, com a llibreters i agents literaris. Els usos concrets de cada espai es detallaran en un pla funcional de l’edifici que la Generalitat està elaborat en col·laboració amb les entitats.
La futura Casa de les Lletres es dissenyarà amb l’objectiu de dinamitzar la creació literària. “És un sector molt important per a la nostra literatura, i és el més fràgil de la nostra cadena de valor”, ha ressaltat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Amb aquest equipament cultural, els col·lectius de creació literària podran ampliar sinergies i col·laboracions. Així ho creu el director de l’AELC, Sebastià Portell, que ha recordat que al llarg de dues dècades diverses administracions de variats colors polítics han plantejat impulsar el projecte sense que arribés a materialitzar-se.
La consellera ha destacat que el projecte també ambiciona “dinamitzar des de la mirada local aquesta part de Barcelona”. La seva ubicació, a escassos metres de la Plaça Sant Jaume i amagada darrera d’una façana amb finestrals al final del diminut carrer Bisbe Caçador, no només la connectarà la Casa de les Lletres amb el cor històric de Barcelona, sinó que també facilitarà el seu intercanvi amb un altre rellevant equipament: la futura Biblioteca Central, que se situarà al costat de l’Estació de França. Els escassos deu minuts que separaran tots dos espais culturals permetran generar sinergies entre la futura gran biblioteca i el que serà un pol de referència de la creació literària a Catalunya.
