Moviment de gran importància al mapa directiu barceloní. Ángel Simón deixarà les seves funcions executives al Grup Agbar i es convertirà a partir de l’1 de febrer en el nou conseller delegat de CriteriaCaixa, el hòlding inversor de la Fundació Bancària La Caixa. Passarà a tenir sota la seva responsabilitat la gestió d’un patrimoni valorat en més de 26.000 milions d’euros i del que depèn que La Caixa pugui continuar fent la seva activitat social, que aquest any compta amb un pressupost de 600 milions d’euros. Al capdavant de Criteria —on La Caixa posseeix el 100% de les accions—, Simón passarà a gestionar una cartera empresarial que té com a principals joies les participacions de control que La Caixa ostenta a CaixaBank (32%) i Naturgy ( 26,7%), i a les quals se sumen paquets accionarials en empreses com Cellnex (4%), Telefónica (2,55%), Aigües de Barcelona (15%) i Saba (99,5%) i en bancs internacionals com el mexicà Inbursa (9,1%) i el xinès Bank of East Àsia (19,19%). Així mateix, Criteria controla una cartera immobiliària de més de 2.700 milions i és propietària de la societat de capital risc CaixaCapital Risc.
Simón mantindrà la presidència del Grup Agbar, que ocupa des del 2010 —quan va substituir Jordi Mercader-–, però el seu càrrec passarà a ser no executiu, és a dir, deixarà d’ocupar-se del dia a dia del grup líder al sector de l’aigua a Espanya. Sí que abandonarà tots els càrrecs i responsabilitats que exerceix actualment en el gegant francès Veolia, on forma part del seu comitè de direcció mundial com a vicepresident sènior i màxim responsable dels negocis de Veolia a Espanya, Portugal i Llatinoamèrica. Com es recordarà, Veolia va anunciar el 2021 un acord per comprar el grup Suez —la històrica matriu d’Agbar—, una operació que es va formalitzar a començaments del 2022 i de la qual Simón va sortir beneficiat en ampliar substancialment el volum de negoci i el perímetre d’empreses gestionades.
Nascut a Manresa el 1957, Simón substituirà a Criteria a Marcelino Armenter, un discret executiu que, tot i ocupar una de les posicions directives més importants a Espanya, sempre ha mantingut un perfil baix i ha estat allunyat dels focus. Llicenciat en ADE i màster en direcció d’empreses per Esade, Armenter està vinculat al grup La Caixa des de fa més de 30 anys i va assumir la direcció de Criteria el 2013. El 2019, el president de la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé, va reafirmar la seva confiança en el directiu en incorporar-lo al consell d’administració de Criteria i nomenar-lo posteriorment conseller delegat, càrrec que abandonarà el 31 de gener i que serà ocupat per Simón. Es desconeix si Armenter assumirà noves funcions al grup La Caixa o si es desvincularà totalment del conglomerat. El consell de Criteria, en un comunicat, ha agraït la dedicació d’Armenter a l’entitat i la tasca com a primer executiu de la companyia els últims anys.
En paral·lel al nomenament de Simón, el consell de Criteria ha acordat aquest dijous proposar la reelecció de Fainé com a president del hòlding inversor per quatre anys més. Segons el grup, Fainé “ha liderat els darrers anys una etapa de consolidació del hòlding, consolidant la seva posició com a primer accionista de companyies estratègiques com CaixaBank i Naturgy, i duent a terme un procés de reordenació i diversificació de la seva cartera d’actius”. En aquest sentit, Criteria va desinvertir a Abertis i va iniciar una estratègia d’inversió en múltiples companyies cotitzades, entre les quals hi ha Telefónica. L’objectiu és que les empreses que té en cartera generin un flux de dividends “estable i sostenible” en el temps, una qüestió vital per poder finançar el pressupost de tots els programes socials, culturals i de recerca que impulsa anualment la Fundació Bancària La Caixa.
El pressupost de l’entitat per a aquest any s’incrementarà un 12% i arribarà als 600 milions d’euros (el 2023 van ser 538 milions), convertint-se en la xifra més alta de la seva història. En els darrers quinze anys, La Caixa ha destinat 7.000 milions d’euros a finançar les iniciatives socials, científiques, educatives i culturals, una acció que es realitza a tot Espanya i, més recentment, també a Portugal. El volum d’aquesta inversió social i dels actius gestionats situen La Caixa com la primera fundació d’Espanya, la segona més gran d’Europa i una de les més importants del món. “La missió –recorda l’entitat– és construir una societat més justa, i amb més oportunitats per a tothom, especialment per als que més ho necessiten”.
El salt d’Ángel Simón a Criteria és altament significatiu en clau de futur, ja que l’executiu sempre ha estat vist com un dels potencials candidats per substituir Fainé al capdavant de La Caixa. Amb aquest moviment, aquesta posició de dofí i persona de la màxima confiança de Fainé es referma i es podria iniciar un procés de relleu ordenat en els anys que venen.
“Obrim etapa i donem un nou impuls al projecte de CriteriaCaixa, amb l’objectiu d’assegurar els recursos econòmics que necessitarà la Fundació La Caixa els propers anys per dur a terme la tasca social. L’aprovació d’un pressupost de 600 milions d’euros per al 2024 suposa un pas molt important en la història de l’entitat. En un món altament complex, amb uns nivells de desigualtat cada cop més grans, La Caixa manté el seu compromís amb el desenvolupament social i humà, especialment amb el de les persones més vulnerables”, ha manifestat Isidre Fainé, de 81 anys.
El consell de Criteria també ha aprovat proposar el nomenament del notari Juan José López Burniol com a vicepresident primer del grup inversor, un càrrec que també ocupa al patronat de la Fundació Bancària La Caixa. L’empresari i editor Javier Godó es manté en la vicepresidència segona de Criteria. També s’ha renovat per quatre anys més els consellers José Antonio Asiáin, Marcos Contreras, Jean-Louis Chaussade, Isabel Estapé, Josep-Delfí Guàrdia i Francesc Homs. El consell de Criteria es completa amb Eugeni Gay, Juan Manuel Negro, Asunción Ortega i Montserrat Trapé.
Un enginyer apassionat d’Ildefons Cerdà
Ángel Simón Grimaldos és Enginyer de Camins, Canals i Ports i es va incorporar al Grup Agbar el 1995. Va créixer professionalment a la companyia de la mà de Ricard Fornesa, ocupant múltiples càrrecs en la multinacional líder en gestió del cicle de l’aigua, fins a convertir-se en el seu president el 2010. De fet, Simón va arribar a la presidència en un moment especialment significatiu per a Agbar, ja que aquell any el grup va deixar de cotitzar a Borsa després de 90 anys. L’exclusió del parquet es va produir després que la multinacional francesa Suez prengués el control d’Agbar en detriment de Criteria Caixa –que en aquell moment cotitzava–, amb qui fins aleshores havia controlat l’empresa mitjançant la societat conjunta Hisusa. A canvi d’aquesta desinversió, La Caixa va comprar a Agbar l’asseguradora Adeslas per més de mil milions d’euros.
En aquest context, Simón va ser també vicepresident de Suez entre el 2013 i el 2022, exercici en què li va tocar liderar la integració del grup barceloní a Veolia. Al llarg d’aquesta dècada, el directiu va haver de bregar amb dos grans fronts. D’una banda, la polèmica que va generar la constitució de l’empresa mixta de gestió del cicle de l’aigua Aigües de Barcelona, una batalla judicial que Agbar va guanyar al Tribunal Suprem. En paral·lel, Agbar va recórrer als tribunals l’adjudicació de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) al grup Acciona, una altra sonada guerra empresarial que el grup liderat per Simón també va aconseguir guanyar al Suprem.
Abans de fitxar per Agbar, el directiu va ser el gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Amant de la literatura i la poesia i gran coneixedor i defensor de l’obra d’Ildefons Cerdà, Simón ha rebut el premi a la trajectòria professional de la Fundación Caminos i la Medalla d’Honor a l’Empresari de l’Any 2020 per Foment del Treball. També forma part del Patronat de la Fundació Princesa de Girona i la Fundació Real Academia Española.
