SciTech DiploHub Alexis Roig
El director executiu de SciTech DiploHub, Alexis Roig.

La diplomàcia científica de Barcelona genera un impacte de més de 40 milions

L'associació SciTech DiploHub celebra el seu cinquè aniversari traient pit per tota la feina feta per aconseguir que la capital catalana sigui un actor més influent a l'escena global gràcies a la visibilització del seu ecosistema de coneixement i innovació. L'entitat demana, però, més recursos econòmics a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona.

Barcelona ha celebrat aquest dijous al vespre el cinquè aniversari de la seva estratègia de diplomàcia científica. Va ser l’any 2018 quan els principals centres de recerca, universitats, startups, investigadors de referència i corporacions públiques es van conjurar per crear el SciTech DiploHub, una organització sense ànim de lucre que té per objectiu donar a conèixer al món els actius científics i tecnològics de la capital catalana i posicionar-la com un referent en aquest àmbit, clau per la creació de riquesa i atracció de talent.

El balanç d’aquest primer lustre és altament positiu segons s’ha explicat en un acte celebrat a la Casa Llotja de Mar, amb l’assistència de més de 300 persones de l’àmbit científic i universitari i la presència d’uns 50 ambaixadors i cònsols de més de 30 països diferents. “Barcelona, sempre ha sigut una ciutat molt atractiva, però en el món actual ser atractiu no és suficient, s’ha de ser també influent”, ha destacat el director executiu de SciTech DiploHub, Alexis Roig, per justificar la necessitat de dur a terme aquesta tasca, que ha permès fer sentir la veu del món científic català en les principals organitzacions científiques globals.

Segons el SciTech DiploHub, l‘impacte econòmic de la diplomàcia científica de Barcelona en els darrers cinc anys s’estima en més de quaranta milions d’euros, considerant les col·laboracions científiques internacionals iniciades, les noves beques de recerca i formació per a investigadors locals i els programes d’acceleració, mentoria i aterratge empresarial engegats a ecosistemes com el de Londres, Xangai, Boston o Ciutat de Mèxic, entre altres projectes.

“El 2018, molt abans de l’inici d’una pandèmia mundial o de l’esclat de l’impacte social de la intel·ligència artificial, ja vam decidir sumar els principals actors públics i privats de l’ecosistema, per fer de Barcelona la capital de la diplomàcia científica i tecnològica, l’epicentre del coneixement i la formació sobre la gestió dels grans reptes científics i tècnics de la nova era”, ha recordat Roig. El líder de SciTech DiploHub considera que aquesta aliança de col·laboració publicoprivada és comparable amb “l’aposta conjunta de ciutat que hi va haver per celebrar els Jocs Olímpics del 92”.

Durant l’esdeveniment, l’entitat ha anunciat que Barcelona acollirà el proper Fòrum Mundial de la Diplomàcia Científica el 2024, “esdevenint l’epicentre del coneixement i formació en aquesta disciplina, clau en la consecució dels reptes globals com l’acció climàtica, la transició energètica, la lluita contra la resistència als antibiòtics o l’auge de la intel·ligència artificial”.

En la seva intervenció, Roig ha recordat la gènesi d’aquesta estratègia de mobilització del capital científic, nascuda just després de la negativa del Consell d’Europa per establir l’Agència Europea del Medicament a Barcelona el 2017. “La ciutat no podia perdre el vaixell, havia de passar a l’acció i guanyar aquesta capacitat d’influència”, ha emfatitzat, anunciant també la pròxima obertura d’una nova oficina de SciTech DiploHub a Brussel·les, que es sumarà a les que ja té a Ginebra, Ciutat de Mèxic i Washington.

Roig ha agraït el suport rebut durant aquests cinc anys per les Administracions i per totes les persones, empreses i entitats que van signar el manifest fundacional, però ha reclamat una major implicació de cara al futur per part de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, representats en aquesta celebració per la consellera Tània Verge i el comissionat Pau Solanilla, respectivament. El director executiu considera insuficients les aportacions que realitzen per finançar l’estratègia de diplomàcia científica, ja que aquests fons públics únicament permeten sufragar el 7% del pressupost.

Alexis Roig, durant la seva intervenció en l’acte de celebració del cinquè aniversari.

“Agraïm molt el suport del Govern i de l’Ajuntament de Barcelona, però cal que aquesta implicació sigui més tangible, aquesta iniciativa no pot dependre només de la filantropia individual. Les institucions del país han de fer-se responsables; som una entitat sense ànim de lucre i no podem estar subjectes als cicles electorals. Necessitem que aquest èxit de ciutat no sigui flor d’un dia i que puguem consolidar-lo en el temps”, ha reflexionat Roig.

“Agraïm molt el suport del Govern i de l’Ajuntament de Barcelona, però cal que aquesta implicació sigui més tangible, aquesta iniciativa no pot dependre només de la filantropia individual”

L’entitat centra ja tots els seus esforços en els pròxims cinc anys i, per definir com ha de ser aquesta nova estratègia conjunta de diplomàcia científica que permeti intensificar la seva internacionalització i “passar al següent nivell”, ha posat en marxa un procés participatiu amb universitats, centres de recerca i el sector tecnològic.

Les accions que du a terme el SciTech DiploHub són múltiples, des de donar a conèixer internacionalment els fruits dels treballs de recerca que es realitzen als laboratoris d’R+D de Barcelona, fins a la participació en institucions de referència com l’International Science Council. Un dels programes de l’entitat passa per promoure el turisme científic, aprofitant els milers de visitants que cada any arriben a Barcelona per participar en fires i congressos profesionals. La idea de SciTech és que no només visitin en el seu temps lliure la Sagrada Família, sinó que coneguin també infraestructures punta com el superordinador Marenostrum o el sincrotró Alba i tornin als seus països sabent que aquí també es pot fer ciència i recerca de qualitat.

Durant la jornada s’ha debatut amb experts sobre el rol de les ciutats i la ciència en la geopolítica global.

Un altre de les iniciatives consisteix a portar a la capital catalana a reconeguts periodistes científics de tot el món. Durant tres dies els fan una immersió pels principals actius científics de la ciutat, amb l’objectiu que la realitat científico-tecnològica de Barcelona també estigui present a la premsa internacional. En aquesta línia, SciTech DiploHub també invita a conèixer la infraestructura científica barcelonina als ambaixadors i cònsols que representen els interessos de països de tot el món.

Aquesta tasca diplomàtica es complementa amb la vocació d’esdevenir un think tank que elevi el paper de la ciència, la tecnologia i les ciutats en la política local i exterior. També és molt destacada la iniciativa Barcelona Alumni, una xarxa de més de 2.000 persones de 70 països que van venir a Barcelona a estudiar en una de les seves universitats o a treballar en algun dels seus centres de recerca i que avui “són els millors ambaixadors de la ciutat al món”, segons explica Roig.

SciTech DiploHub organitza també els Barcelona Innovation Days, unes jornades per donar a conèixer l’ecosistema de coneixement de Barcelona a grans capitals internacionals com Boston, Londres, Ciutat de Mèxic, Xangai i aviat París. Finalment, l’entitat du a terme el denominat Capacity Building, un programa de formació en diplomàcia científica dirigit a persones que treballen per administracions i governs de tot el món. Es tracta d’una escola d’estiu per la que ja han passat 4.000 persones de 60 països i que, segons Roig, “s’ha convertit en un gran actiu per Barcelona”, que ja és un referent internacional en formació en diplomàcia científica.

Més de 300 persones han participat en l’esdeveniment, a la Casa Llotja de Mar.

L’estratègia SciTech DiploHub compta amb el suport institucional d’universitats com la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i La Salle-Universitat Ramon Llull (URL); centres de recerca com el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal); organismes responsables de la promoció econòmica, empresarial i de la innovació com Biocat, ACCIÓ-Agència per la Competitivitat de l’Empresa i la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació; fundacions privades com Barcelona Tech City, la Fundació Catalunya-La Pedrera, la Fundació Banc Sabadell, la Fundació La Caixa i Itnig; i institucions públiques com l’Ajuntament de Barcelona, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat i l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO).