“Es podria considerar una activitat esportiva. Els jugadors es preparen i entrenen amb una intensitat comparable a la dels esportistes en esports tradicionals ”, va informar el Comitè Olímpic Internacional (COI) en un comunicat oficial el 2019. I és que fa menys de cinc anys, si algú hagués dit que els videojocs arribarien a ser considerats una disciplina olímpica els riures haguessin protagonitzat una escena digna de monòleg humorístic.
Avui, contra tot pronòstic, estan més a prop que mai de ser-ho. La celebració de les Olympic Virtuals Series el passat mes de juny, una competició —encara sense medalles ni reconeixement oficial— promoguda pel COI en la qual va tenir lloc un esdeveniment de ciclisme i un altre d’automobilisme setmanes abans de l’inici de Tòquio 2020, va suposar un pas molt important en el procés de reconeixement internacional. Encara sense consideració oficial, és una prova més de que els esports electrònics no només estan de pas, sino que han arribat amb força amb la voluntat de quedar-se.
La capital catalana fa anys que es troba entre les ciutats més importants del continent en termes de desenvolupament i publicació de videojocs. Grans empreses del panorama internacional com Ubisoft, Riot Games, King o Social Point tenen oficines a la ciutat i, juntament amb la resta de negocis del sector, van facturar 544 milions d’euros a Catalunya l’any 2020 —el 51% de la indústria del videojoc espanyol—, segons el Llibre Blanc de la Indústria Catalana del Videojoc, i s’espera que se superin els 771 milions l’any 2023. A nivell d’ocupació, Catalunya compta amb 3.381 llocs de treball directament relacionats amb la indústria del videojoc i 167 estudis completament operatius, el 91% dels quals s’ubiquen a Barcelona.
Grans empreses del panorama internacional com Ubisoft, Riot Games, King o Social Point tenen oficines a la ciutat i, juntament amb la resta de negocis del sector, van facturar 544 milions d’euros a Catalunya l’any 2020
Segons l’últim informe de l’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), les competicions esportives electròniques van generar 35 milions d’euros el 2019 i es preveu que aquesta xifra sigui lleugerament superior aquest darrer 2020. Tot i que representa menys del 5% de la facturació total de la indústria a nivell nacional, aquesta xifra mostra un creixement sense precedents i el paper de Barcelona ha estat crucial des del principi. Sense anar més lluny, la capital catalana va veure néixer la que encara es manté com la lliga de videojocs més important d’Espanya: la Lliga de Videojocs Professional (LVP), propietat de Mediapro. La competició va tancar l’any 2020 amb més de 50 milions d’espectadors acumulats, el que suposa un augment del 32% en comparació amb l’any anterior i unes xifres d’audiència de gran rellevància internacional.
“Els eSports són el nínxol d’un altre nínxol. El seu èxit depèn directament de l’èxit que tingui la indústria dels videojocs”, reflexiona Edgar Medina, country manager d’Ibèria i Itàlia de Riot Games a Barcelona. Tot i que encara ens queda lluny, Medina explica que en un futur no gaire llunyà pot passar que hi hagi més aficionats als esports electrònics que persones que hi juguen. “Avui és difícil trobar aficionats a competicions que no consumeixen videojocs, però hi ha moltes possibilitats que acabi passant, com passa en l’esport tradicional”, conclou.
Més de 300.000 espectadors seguint la final de la Superlliga de LOL
La competició més esperada de l’any de l’LVP és la final del torneig d’estiu de la Superlliga de League of Legends (conegut popularment com a LOL), que reuneix els millors jugadors del territori nacional. Es tracta probablement del videojoc més popular del món a nivell competitiu, tal com es desprèn dels premis que es reparteixen entre els finalistes dels jocs mundials, que van superar els 2,25 milions de dòlars l’any passat. “És amb tota seguretat el moment més important a nivell competitiu. Aquest any hem decidit celebrar-ho a Barcelona per posar en valor la importància de la ciutat en el món dels eSports ”, explica Jordi Soler, conseller delegat de l’LVP.
La final, que es va celebrar aquest dijous, es va dur a terme per primera vegada a les instal·lacions del Barcelona International Gaming Center (Big C), un centre d’eSports que va obrir les seves portes el passat mes d’abril a Poblenou i que compta amb un estadi de joc de 400 metres quadrats on poden competir deu jugadors i amb capacitat d’allotjar fins a 150 espectadors. Tot i que va ser en format presencial, la final d’aquest any no va comptar amb la presència del públic a causa de les restriccions i de la situació actual de la pandèmia. “Estem molt orgullosos de poder acollir aquesta final. Tot i que no tindrà el mateix impacte econòmic que en edicions anteriors, la celebració presencial de la final és molt important per continuar mantenint l’esperit competitiu”, comenta amb un somriure d’orella a orella Jean Sebastian Ventura, conseller delegat i fundador del Big C. Les últimes finals de l’LVP es van celebrar a Bilbao (2018) i Sevilla (2019), on es van reunir més de 3.000 aficionats.
“Tot i que no tindrà el mateix impacte econòmic que en edicions anteriors, la celebració presencial de la final és molt important per continuar mantenint l’esperit competitiu”, comenta Jean Sebastian Ventura, conseller delegat i fundador del Big C
Els Vodafone Giants van aconseguir la victòria davant l’UCAM Esports Club en una gran final que va reunir més de 300.000 espectadors únics a Twitch i que també es va poder veure per televisió a través del canal Ubeat. La xifra suposa un rècord històric en comparació amb els 27.755 usuaris que van veure la final a l’agost del 2020 i es van superar les 259.000 hores de visualització per a tota la Superlliga, un 168% més que l’any passat.
Un altre local de referència a Europa és el BCN Fighters Dojo, un centre d’entrenament i competicions de videojocs de lluita ubicat al número 77 del carrer Pujades. Fundat per Javier Sanabria, extreballador de Riot Games a Irlanda i un dels primers comentaristes de l’LVP, és un dels locals més rellevants en relació a les competicions del gènere de combat. Havent-se complert escassos mesos des de la seva obertura, acumulen audiències superiors als 1.500 espectadors i ja han treballat amb marques de renom com Warner o Redbull. “El nostre públic és més gran que la mitjana de la resta d’eSports. Ens dediquem a un gènere en el qual els més joves no baixen dels 27 o 28 anys, de manera que també tenim un tipus d’acords publicitaris i inversions una mica diferents de la resta”, explica amb veu enèrgica Sanabria mentre acaba de preparar l’interior de el local per a la competició del pròxim cap de setmana.
L’Ajuntament es fixa en els eSports
Tot i que la implicació de l’administració barcelonina amb els jocs electrònics encara no està del tot definida, l’anunci de la inauguració del Barcelona Sports Tech Hub el passat mes d’abril va deixar entreveure una clara intenció d’apostar per aquest sector a curt termini. “Els eSports són una part molt important del futur i les elevades audiències entre les generacions més joves en són una mostra inequívoca”, indica Xavier Dumont a The New Barcelona Post, responsable de l’àrea d’emprenedoria de Barcelona Activa. Dins del hub, a més, es preveu la creació d’un espai dedicat a l’entrenament i la celebració de competicions de videojocs.
En altres ciutats, com és el cas de Màlaga, l’Ajuntament ja va començar a apostar pels eSports l’any 2018, quan es va signar un acord de patrocini històric amb els Vodafone Giants, un dels millors equips del panorama actual. “L’administració de la nostra ciutat està en un procés de reflexió interna i encara queda molt camí per recórrer, però confiem en què la creació del hub doni un fort impuls a les competicions professionals de eSports”, conclou el director de l’LVP.
