Les startups de salut catalanes continuen batent rècords d’inversió malgrat la desacceleració econòmica i les incerteses que sobrevolen el mercat. Després de superar per primera vegada la barrera dels 200 milions d’euros l’any 2020, captant un total de 226 milions d’euros, l’ecosistema ho va tornar a fer l’any 2021, amb 238 milions d’euros. L’escalada no només ha continuat sinó que gairebé s’ha duplicat la xifra aixecada fa un any fins a situar-se en els 445 milions d’euros.
Així es desprèn de l’informe que anualment elabora Biocat per radiografiar el sector, que ja representa el 8,7% del PIB català i està format per 1.350 empreses i un centenar d’institucions de recerca, amb una plantilla agregada de 247.600 treballadors. “L’any 2022 ha estat, sens dubte, un any històric”, defensa el director general de Biocat, Robert Fabregat, “l’ecosistema ha continuat creixent en la majoria dels indicadors, malgrat la inestable conjuntura internacional”.
Les xifres de 2022 han vingut marcades per la macroronda de 122 milions que va tancar Impress a mitjans d’any, la primera tan alta que s’ha registrat en la història del sector salut i confirmant el lideratge de les tecnologies mèdiques. De fet, la startup, especialitzada en tractaments digitals per a ortodòncies invisibles, ja va aconseguir que la inversió captada al primer semestre superés el global de 2021, arribant als 238 milions. Així i tot, sense l’operació de la medtech Impress, el sector hauria continuat superant la inversió de l’any passat, atraient 323 milions d’euros.
L’augment del valor de les rondes mostra la maduresa i la resiliència del sector, amb altres exemples com les biotech Minoryx Therapeutics, amb 51 milions d’euros, i SpliceBio, amb 50 milions d’euros. De fet, les companyies biotecnològiques també han marcat un nou rècord, amb 185 milions d’euros, tres vegades més que l’any passat, quan van ser 66 milions d’euros. Mentre que les tecnologies mèdiques i les biotecnològiques continuen creixent, la inversió captada per les empreses digital health ha disminuït per primera vegada en cinc anys i ha caigut un 40% respecte a 2021, amb només 39 milions d’euros.
Un total de 35 operacions són les que hi ha darrere d’aquestes xifres de rècord, una menys que l’any 2021, però amb un import mitjà superior. El capital de risc continua sent la principal font de finançament, aportant 343 milions d’euros, el 77% del total. Per darrere s’han situat les ajudes competitives, amb 53 milions d’euros (12%), la xifra més alta de la història i gairebé doblant les xifres aconseguides en els anys anteriors. Per a això, han contribuït principalment l’European Innovation Council (EIC Accelerator) i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI).
La inversió estrangera també ha marcat noves fites, aconseguint la seva participació en el 95% del capital aixecat, una altra mostra de la solidesa de l’ecosistema català. Concretament, el nombre de fons d’inversió internacional ha arribat als 117, xifra que s’ha duplicat en els últims tres anys. Provenen majoritàriament d’Europa, els Estats Units i Àsia, amb firmes com Kurma, Idinvest, Gilde Healthcare, Fund+ o Welington Partners. A més, per primera vegada, 11 operacions van ser subscrites integrament per inversors internacionals. La consolidació de fons locals com Ysios Capital, Alta Life Sciences, Asabys Partners, Inveready o Nina Capital també aferma la col·laboració internacional.
Més de 1.200 assajos clínics actius
El dinamisme empresarial que està demostrant el sector salut també es trasllada a la recerca, segons es constata a l’informe de Biocat. Els hospitals catalans tenen més de 1.200 assajos clínics actius, participant en el 75% dels que es realitzen a la resta d’Espanya. La meitat es destinen a l’oncologia, seguida de les malalties cardiovasculars, l’oftalmologia, el sistema nerviós central, la salut mental i les malalties minoritàries. Multinacionals farmacèutiques com Novartis, Roche, AstraZeneca, Janssen, Boehringer Ingelheim, Bayer, Pfizer i Sanofi estan desenvolupant assajos a la comunitat autònoma. A més, Catalunya se situa en la cinquena posició a nivell europeu quant a publicacions científiques per milió d’habitants, a un nivell equiparable a països com Suècia, Bèlgica, Països Baixos i Dinamarca.
