Fem un cava?

Si sou dels qui associeu el cava exclusivament a les celebracions d’èxits i triomfs, a les dates assenyalades o a compartir-lo amb una bona colla d’amics i familiars deu fer mesos que no n’obriu cap ampolla. Des que va començar la pandèmia hi ha poca cosa a celebrar i les restriccions, imposades per les autoritats per tractar de contenir el virus, han acabat —des de l’any passat i crec que per una bona temporada— amb les reunions socials. Per tant, si fos per vosaltres, benvolguts lectors que només beveu cava en ocasions especials i sempre ben acompanyats, els cavistes d’aquest país ja podrien tancar la persiana.

 
 

El Consell Regulador del Cava fa anys treballa per donar a conèixer la versatilitat d’aquest vi escumós tan nostre i les seves inacabables opcions de maridatge. Fiona Beckett, periodista gastronòmica, sosté que pots maridar amb el cava (pràcticament) qualsevol cosa. En un article publicat al blog de la mateixa D.O. Cava explica, per exemple, que marida perfectament amb els fregits, amb el marisc, amb un bon plat de carn (especialment el rosat) i, fins i tot, que combina millor amb el rissotto que el mateix prosecco que tant agrada als italians. I tot i això, hi ha molta gent que només pren cava per Nadal, Cap d’Any, pels aniversaris… I si els toca la Grossa, és clar, després en beu directament de l’ampolla, a morro, després de xarbotar-la.

Barcelona hauria d’estar més enamorada del cava.

Per mi, qualsevol pretext és bo —de fet, no necessito cap pretext— per prendre’n una copa a qualsevol hora del dia. Com a aperitiu, per regar un bon dinar o sopar, o després del cafè, per allargar la sobretaula. Malgrat tot, m’hi penso dues vegades abans de demanar una copa de cava als bars i restaurants de Barcelona perquè poden passar aquestes coses:

1-Que et diguin més o menys amablement que no serveixen cava per copes perquè no els surt a compte obrir una ampolla per un trist client.

2-Que et serveixin una copa de cava esbravat com una mala cosa d’una ampolla que deu fer dies que tenen oberta a la nevera.

3-Que t’obrin un benjamí semisec que et faran pagar a preu d’or i tinguis mal d’estómac tota la tarda.

Sorprèn que, tenint el Penedès a quatre passes, Barcelona no exerceixi més decididament de capital del cava o, com a mínim, que no sigui una ciutat més entusiastament cavista. I ara que no se m’enfadin els sadurninencs que ja sé que el cava en té una d’indiscutible de capital: Sant Sadurní d’Anoia.

Hi ha molta gent que només beu cava per Nadal, Cap d’Any, pels aniversaris i, si els toca La Grossa, a morro directament de l’ampolla després de xarbotar-la

Tampoc estic dient que, a Barcelona, no et puguis prendre una copa d’un bon cava perquè qualsevol restaurant d’un cert nivell n’està ben assortit. A La Vinya del Senyor o Vila Vinateca per descomptat que també t’hi pots prendre una copa de cava en condicions així com a molts cellers de barri. Em refereixo al fet que m’agradaria que, a Barcelona, prendre’t una copa de cava fos tan senzill com prendre’t una cervesa i que, per tant, en trobessis d’una qualitat més que acceptable i a un preu raonable als bars i restaurants més populars.

Enteneu-me bé, l’històric Xampanyet és un lloc entranyable i divertit on qui més qui menys hi ha començat una nit de gresca buidant unes quantes ampolles d’aquell cava sense etiquetar dolç i rosat que fa festa i les delícies dels turistes, però ara no estic parlant d’això.

Sorprèn que, tenint el Penedès a quatre passes, Barcelona no exerceixi més decididament de capital del cava o, com a mínim, que no sigui una ciutat més entusiastament cavista

Potser si hi hagués més demanda hi hauria més oferta i, potser, per animar aquesta demanda valdria la pena que Barcelona tingués un establiment dedicat exclusivament al cava en el qual aquest producte no hagués de competir amb els vins i les cerveses. Que jo sàpiga i ja em perdonareu si vaig errat, actualment no n’hi ha cap. Els francesos —que sempre han sigut molt llestos a l’hora de promocionar el seu escumós— tenen les seves champagneries. Per què ningú s’anima a fer el mateix amb el cava? Potser així, d’aquí a un temps, a Barcelona seria tan habitual proposar fem un cava? que fem una cervesa?