“El hombre de la agencia funeraria llegó tan puntual, que María dos Prazeres estaba todavía en bata de baño y con la cabeza llena de tubos lanzadores, y apenas si tuvo tiempo de ponerse una rosa roja en la oreja para no parecer tan indeseable como se sentía. Se lamentó aún más de su estado cuando abrió la puerta y vio que no era un notario lúgubre, como ella suponía que debían ser los comerciantes de la muerte, sino un joven tímido con una chaqueta a cuadros y una corbata con pájaros de colores. No llevaba abrigo, a pesar de la primavera incierta de Barcelona, cuya llovizna de vientos sesgados la hacía casi siempre menos tolerable que el invierno”. Així comença María dos Prazeres, un conte escrit per Gabriel García Márquez, als anys setanta, al seu pis de Barcelona, concretament a l’avinguda República Argentina número 168. L’escriptor colombià va viure a la capital catalana entre els anys 1967 i 1975. “Barcelona, por razones misteriosas, es la mejor ciudad para escribir aparte de ser, para mi gusto, la mejor del mundo”, expliquen que proclamava, en aquella època, l’autor de Cien años de soledad.
Que la ciutat resultés, a Gabo, tan acollidora i magnífica per escriure va ser, en bona part, mèrit de seva agent literària, la gran Carmen Balcells. Dilluns, 7 de novembre, a Casa SEAT, l’escriptora Carme Riera va rememorar aquells anys literàriament fastuosos per Barcelona, en el marc del cicle Moments Estel·lars que organitza The New Barcelona Post. Riera és una veu autoritzadíssima per parlar-ne, no només perquè és una de les grans escriptores a qui representava Carmen Balcells sinó també perquè, després de tractar-se durant quaranta anys, se’n considerava bona amiga. Per tot plegat, recentment ha publicat el llibre Carmen Balcells, traficant de paraules (Rosa dels Vents, 2022), un relat interessantíssim i trufat d’anècdotes.
Durant la conversa amb el periodista Toni Aira, Riera va fer broma amb el fet que Balcells no hauria autoritzat mai aquesta autobiografia, però va explicar que es va decidir a escriure-la igualment per contribuir a la beatificació de la “mamá grande”, com l’anomenava Gabo, morta l’any 2015. Recordo que vaig pensar que haver treballat decisivament per convertir Barcelona en capital de la literatura hispanoamericana i, sobretot, haver blindat els interessos dels autors amb la clàusula Balcells pot considerar-se directament miraculós i, per tant, per la meva part ja la poden pujar als altars.
“Barcelona, por razones misteriosas, es la mejor ciudad para escribir aparte de ser, para mi gusto, la mejor del mundo”, expliquen que proclamava, en aquella època, Gabriel García Márquez
Mig segle després que García Márquez s’instal·lés a Barcelona, una altra celebritat colombiana aterrava a la capital catalana per fer-ne casa seva: Shakira Isabel Mebarak Ripoll, més coneguda per Shakira. La cantautora colombiana, nascuda a Barranquilla, ciutat també íntimament vinculada a García Márquez, tenia una única i poderosa raó per instal·lar-se a tocar de Barcelona: Gerard Piqué. Oficialment, Shakira porta vivint a Barcelona des del 2015, encara que Hisenda sosté que hi resideix des de 2012 i, per això, l’acusa d’haver defraudat a l’erari públic 14,5 milions d’euros.
Durant aquests anys, siguin set o siguin deu, Shakira ha exercit d’ambaixadora tant del Barça com de Barcelona. A La bicicleta, cançó que el 2010 va publicar amb el també colombià Carlos Vives, canta allò de Lleva, llévame en tu bicicleta / Pa’ que juguemos bola de trapo y en chancleta / Que si a Piqué, algún día, le muestras el Tayrona / Después no querrá irse pa’ Barcelona. La ciutat també va ser l’escenari del videoclip de Sale el sol que Shakira va encarregar al seu fotògraf i director de confiança: Jaume de Laiguana. Per cert que l’Ajuntament de Barcelona es va posar negre quan va conèixer alguns detalls d’aquell rodatge, principalment, per dues escenes concretes: la de Shakira banyant-se a una font pública de la ciutat —on vas a parar, quin mal exemple— i la de la colombiana recorrent el front marítim barceloní a sobre d’una Harley-Davidson… sense casc! Una dècada després, de fet just l’endemà de la conferència de Carme Riera a Casa SEAT, Shakira i Piqué han anunciat, en un comunicat, un acord per posar fi a la seva relació i que la cantant marxa.
Durant aquests anys, siguin set o siguin deu, Shakira ha exercit d’ambaixadora tant del Barça com de Barcelona
Estic convençut que aquests anys de Shakira a Barcelona han contribuït positivament a la projecció de la ciutat. Només cal repassar algunes de les xifres en què es concreta la popularitat de la colombiana a les xarxes socials per calibrar impacte de cada missatge de Shakira relacionat amb la ciutat: 79,4 seguidors a Instagram, més de 100 milions a Facebook, primera cantant llatina a arribar a 53 milions de reproduccions mensuals a Spotify… Potser per això, ara que fa les maletes cap a Miami, tinc la sensació que, en termes de popularitat, la marxa de Shakira és també una mica el final d’una època per la ciutat, de la mateixa manera que, salvant totes les distàncies, també ho va ser, en el seu moment, la marxa de Gabo i alguns altres escriptors del boom literari dels setanta. En fi, et trobarem a faltar, Shakira!
