Xavier Trias és directe. No utilitza subordinades ni es perd en respostes excessivament llargues. Té aquella tranquil·litat que proporciona l’edat. Diu, mentre fem la sessió fotogràfica, que la campanya li està passant molt ràpid. Fem un cafè a l’hotel ME Barcelona i, abans de començar, etziba: “la gent té ganes de canvi”.
— Quin és el model de Barcelona de Xavier Trias?
— La Barcelona d’en Xavier Trias és un model que fa una aposta claríssima perquè la ciutat creixi econòmicament i lluiti contra la pobresa per generar benestar.
— Què vol dir això?
— Activitat econòmica vol dir indústria, vol dir comerç, vol dir turisme, vol dir noves tecnologies i vol dir serveis. Els serveis, que molt sovint s’obliden, són una peça molt important a la nostra economia: escoles, universitats, recerca i innovació. I el nostre model vol una Barcelona convençuda que és la capital de Catalunya. I això vol dir col·laborar amb tots els pobles i ciutats de Catalunya. Tenim l’obligació de ser punta de llança per fer que Catalunya vagi bé. I un últim punt. Hi ha una altra cosa important. Una obsessió de tot el nostre grup: potenciar la col·laboració amb les entitats que pertanyen al tercer sector.
“Tenim l’obligació de ser punta de llança per fer que Catalunya vagi bé”
— I això com es concreta?
— El tercer sector s’ha de professionalitzar. No pot viure de subvencions. Ha de buscar una manera estable de relacionar-se amb l’administració pública, ja que ens fan una tasca molt important. Però hem de tenir una relació estable a través de concerts o contractes programes. I hem de ser capaços de donar respostes a les necessitats bàsiques que tenim, car si no ho gestiones bé la gent perd l’autoestima i es torna molt crítica amb la ciutat.
— La ciutadania de Barcelona té una percepció negativa de la ciutat?
— Sí, perquè l’alcaldessa no lidera o lidera diferent, en contra. Quan tu et tanques en tu mateix i no estàs en contacte amb la gent et creus coses que no són. Creus que la ciutat està neta, que la ciutat és segura o perds el concepte de mobilitat.
— S’ha fet ideologia de les petites coses?
— Hem fet ideologia de coses que no tenen sentit. Et poso un exemple: quan la Seat, en el Saló de l’Automòbil, et diu que farà 500.000 unitats d’un nou cotxe elèctric, a un preu relativament assequible i li posa el nom d’un barri de la ciutat l’alcaldessa ha de ser-hi a primera fila. I no hi era. Per un tema ideològic: perquè l’alcaldessa resulta que està en contra dels cotxes i en contra dels que anomena poderosos.
“L’alcaldessa està en contra dels cotxes i dels que anomena poderosos”
— I enfront d’això hi ha les superilles?
— És que no fa superilles. L’alcaldessa fa una cosa que ni són superilles ni lliga amb la seva ideologia. Ha decidit fer carrers de vianants per pacificar el trànsit i el que ha aconseguit és fer carrers de primera i carrers de segona. A banda d’això ha anul·lat quasi tots els xamfrans del Pla Cerdà i està fent que la càrrega i la descàrrega es faci al mig dels carrers. Amb el que està fent no redueix el trànsit i, a més, fa donar més voltes als cotxes. De manera que gasten més benzina.
— Si vostè és alcalde s’han acabat les superilles?
— No, perquè no n’hi ha de superilles. No s’han fet. La superilla més important que tenim és la de Gràcia. Una intenció d’una certa superilla, però que no és una superilla real, és el que s’ha fet a Sant Antoni. És una zona com el que vam fer nosaltres al Born. El concepte de superilla és més complex. Les superilles, però, no han de respondre a un plantejament ideològic. S’han de fer per facilitar la vida de la gent, no per fer-li la vida difícil.
“Les superilles no han de respondre a un plantejament ideològic. S’han de fer per facilitar la vida de la gent”
— Quins són els principals reptes urbanístics que té la ciutat?
— Molts. Acabar la carretera de les Aigües, que és una cornisa que no té cap ciutat del món. La segona, lligada amb aquesta, és fer baixar Collserola a la ciutat. I això es fa cobrint la Ronda de Dalt. Això s’ha de fer, en paral·lel, amb la transformació de la part del Besòs per connectar-la a la ciutat. Això passa per la Sagrera, la Plaça de les Glòries fins a l’Estació de França. I una altra cosa important: una transformació de la Marina del Prat Vermell, a la Zona Franca. Allà s’hi estan construint 11.000 habitatges i no pot quedar com un cul-de-sac. S’haurà de baixar la Ronda Litoral a terra i, a sobre, fer un passeig que uneixi Colom i la Zona Franca.
“S’haurà de baixar la Ronda Litoral a terra i, a sobre, fer un passeig que uneixi Colom i la Zona Franca”
— I, en tot aquest plantejament, on queda la muntanya de Montjuïc?
— Quan baixem la ronda litoral a terra donarem molta més importància a Montjuïc. Tot el Morrot es converteix en una zona on es poden ubicar oficines i hotels. Això ha d’anar en paral·lel amb una bona connexió amb transport públic de la muntanya. I ens hem de creure Montjuïc.
— Ens l’hem de creure?
— Sí. Hem de ser conscients que no hi ha cap ciutat del món que tingui el romànic que tenim al MNAC. Tenim la Fundació Miró que és extraordinària. I el Castell de Montjuïc que l’hem de dotar de contingut. Però és que Montjuïc dona per molt i ens hem de creure que és la muntanya de la cultura i l’esport.
— Montjuïc també és un punt d’atracció turística. Des de Fira Barcelona fins al MNAC, passant per tots els concerts d’artistes internacionals. El turisme té un límit a Barcelona?
— La nostra aposta no és anar multiplicant el nombre de turistes que venen a la ciutat. Hem de buscar la qualitat dels turistes.
— I quin és aquest turisme?
— És el turisme familiar, el cultural i el turisme de congressos. La gent que està en contra dels turistes s’equivoquen. Si volem tenir centres de recerca i volem ser referents al món hem de tenir vols intercontinentals. I per tenir vols intercontinentals hi ha una cosa bàsica: tenir creuers. Les coses no passen per casualitat. És tot una estratègia.
“La gent que està en contra dels turistes s’equivoquen”
— I també hi ha el turisme de grans esdeveniments. És estratègic?
— És molt important. I el volem. La Copa Amèrica n’és un exemple. Amb la Copa Amèrica hi ha gent que està confosa. Es creuen que la Copa Amèrica només és una carrera de barcos de gent súper rica. I, en part, és veritat. Però la Copa Amèrica també és una carrera de tecnologia punta. Si tu agafes la Copa Amèrica i l’ajuntes amb el Mobile i l’ajuntes amb l’Smart City Expo et pots presentar al món i donar-te a conèixer. Pots atraure inversions, crear noves oportunitats i dinamitzar l’economia.
“La Copa Amèrica també és una carrera de tecnologia punta”
— Ha parlat de creuers i de vols intercontinentals. Quin és el seu model d’aeroport?
— Un aeroport que tingui vols intercontinentals, sí. Però també un aeroport gestionat des de Barcelona, que no ens el gestioni un senyor d’Aena des de Madrid amb molts interessos posats en l’aeroport de Madrid i molt pocs en el de Barcelona.
— Per captar talent i inversions, a banda d’infraestructures, també hi ha molta gent que reclama que es redueixi la burocràcia.
— Tenim un problema: hem de ser capaços d’agilitzar les llicències. Moltes coses s’han judicialitzat, han anat per la via penal, i això genera una situació de l’alentiment de l’administració pública. Els funcionaris tenen por de perdre i, llavors, s’alenteixen molts processos. I alguns han pres una decisió: en lloc d’anar per la via administrativa, que és relativament lenta, van per la via penal, que teòricament és més ràpida. I això és un desastre.
— I aquest fet es pot resoldre des de l’Ajuntament?
— S’ha de canviar. Hem de ser capaços d’accelerar l’administració. Perdre temps és perdre competitivitat. Ara, també he de dir que hi ha molta picaresca. Nosaltres podem deixar fer les coses, però quan algú no compleix hem de ser implacables.
“Hem de ser capaços d’accelerar l’administració. Perdre temps és perdre competitivitat”
— Barcelona, en algunes ocasions, és una ciutat poc amable per negocis disruptius.
— Barcelona amb alguns negocis, probablement, no serà mai amable. Si nosaltres tenim un sistema de taxis, que és una concessió pública, el lògic és que l’Ajuntament defensi els seus taxis. Ningú discuteix que tinguis un sistema públic de Sanitat o de Mercats, oi? Cosa que no vol dir que no sigui compatible amb un sistema privat. Però si tu tens un sistema que és una concessió de l’administració, doncs l’administració l’ha d’ajudar i ha de col·laborar amb la concessió que ha fet.
“Barcelona amb alguns negocis, probablement, no serà mai amable”
— Si vostè hagués estat alcalde hauríem tingut l’Hermitage?
— Sí. L’Hermitage, de totes maneres, ara és molt complicat. El que no hauríem fet és estar embolicant la troca per crear una situació que fa impossible l’Hermitage. Nosaltres vam produir un canvi de qualificació del sòl. Passant-lo de comercial a cultural, que era el més difícil de fer. I després, doncs escolta’m, era un negoci privat. L’Ajuntament no hi posava ni un cèntim. El risc és d’ells, no és nostre. El màxim risc que hauríem pogut tenir és que, degut a una mala gestió privada, ens deixin, per la ciutat, un edifici preciós.
“Amb Madrid hem de col·laborar-hi, però nosaltres hem de fer la nostra pròpia via”
— Quina relació ha de tenir Barcelona i Madrid?
— Amb Madrid hem de col·laborar-hi, però nosaltres hem de fer la nostra pròpia via. No podem estar obsessionats amb una ciutat que és capital d’un estat i que té la força del castellà. Ara, tampoc ens hi hem de barallar: hem de col·laborar. Nosaltres no som Madrid. Nosaltres som una cosa que no pot ser ningú més. Som la capital de Catalunya, som la capital de la catalanitat. I nosaltres tenim una força que no tindrà mai Madrid: som la capital de la Mediterrània. Només hi ha una ciutat que pot competir amb nosaltres en aquest camp: Tel-Aviv. Desagermanar-se de Tel-Aviv és la tonteria més grossa de la història. Tel-Aviv ha sabut fomentar la investigació, la recerca, les universitats i els centres d’alta tecnologia. I per aquest motiu s’ha convertit en una ciutat referent de noves tecnologies, d’universitats, de recerca i d’innovació.
— Per finalitzar: si vostè és alcalde quina serà la primera decisió que prendrà.
— La primera serà nomenar un gerent per aclarir quina és la situació econòmica de l’Ajuntament. I, en paral·lel, anar a visitar la Fundació Arrels per deixar clar que nosaltres farem una atenció especial a la gent que està en pitjor situació.
— Digui’m una cosa positiva d’Ada Colau.
— El dia de Sant Jordi d’aquest any.
— I de Jaume Collboni.
— És de Collboni, però en general dels socialistes: les biblioteques municipals.
— I d’Ernest Maragall?
— Hi vaig col·laborar per fer la carta de Barcelona. I és una persona que sap col·laborar.
