Joan Fontcuberta (1955) és docent, assagista i historiador, ha destacat com a artista en el camp de la fotografia i és l’únic fotògraf espanyol guardonat amb el Premi Internacional Hasselblad (2013). És en aquesta disciplina en la qual ha reflexionat com cap altre fins al moment sobre el format, el contingut, la finalitat i la finitud de la fotografia i la imatge.
Monstres és la primera gran exposició de l’artista a Barcelona des de l’any 2008. En aquesta mostra trobem els 6 projectes més recents de Fontcuberta, tots ells poètics i disruptius. Les fotografies parteixen de ser documents reals que caminen cap a l’especulació, imatges naturals, quotidianes en alguns casos, que esdevenen de manera natural o artificial en postisses, alterades o deformes. L’artista fa referència als clarobscurs de l’ànima, ens mostra allò que ens fa humans i que ens fa refusar la barbàrie en contraposició al caos en què vivim i el conflicte, la crisi, que per definició, és el moment en que allò nou no acaba d’establir-se i allò vell no acaba de marxar.
Fontcuberta desvia les imatges de la seva funció principal i les carrega amb una altra energia. El resultat d’aquest procés acaba provocant la por. Es tracta d’imatges d’arxiu i fotos familiars malmeses, records incomplets, fets extrets de context, cares anònimes, rostres dels quals tan sols n’ha quedat un estel. La bellesa es torna deformitat degut al pas del temps o a la mà de l’artista, que treballa amb algoritmes i altres formes de tractament de les imatges que resulten un auguri, un futur similar al dels malsons, i estableixen una perspectiva crítica amb el llenguatge, un veritable conflicte entre naturalesa i tecnologia, entre fotografia i memòria.
En paraules de l’autor: “Si el precepte goyesc establia que el somni de la raó produeix monstres, cal assumir el deure de revertir-lo i fer que el somni dels monstres produeixi raó. En definitiva, provo de domar els monstres”
En el procés de conservació, apareixen malalties a les fotografies que, com si es tractessin d’imatges sorgides d’estudis de psiquiatria (tests de Rorschach), planegen sobre la normalitat i qüestionen el paper de la patologia en si mateixa. Si Francis Bacon menyspreava les fotografies a l’hora de pintar, deixava que s’acumulessin al terra del seu estudi, les trepitjava i les estripava, Fontcuberta dona la volta a aquest fet posant les fotografies malmeses en valor, fent-nos reflexionar sobre la immediatesa, sobre l’oblit i sobre la massificació de la imatge en el temps actual.
A la mostra, a càrrec de la Fundació Vila Casas i que es podrà visitar fins al 23 de gener de 2022 al Museu Can Framis, hi trobarem:
Botswana Safari (2015):
Muntatge sobre la fotografia del Rei Emèrit Joan Carles de Borbó posant davant de l’elefant mort i l’aparició d’El Petit Nicolàs en una al·legoria a la corrupció.
Fahrenheit 451 (2019 – 2021):
Fa referència a l’acció simbòlica de cremar 451 exemplars de la novel·la de Bradbury. Amb un final esperançador, l’artista es val de la crema de llibres per part dels nazis l’any 1933 i de la figura del bomber piròman, establint un pont ideològic entre les dues èpoques.
Trauma I (2019 – 2021):
La fotografia pateix el pas del temps. En paraules de l’autor: “Perd el seu vincle amb la realitat i es torna amnèsica, és com si patís Alzheimer”.
Trauma II – Propagnosia (2021), (2017 – 2020):
Què en queda del retrat del personatge públic quan les sals de plata s’oxiden fins a desfigurar-ne la fesomia i converteixen el rostre en un espectre monstruós? La fotografia esdevé fantasma.
Gastropoda (2012- 2015):
Un grapat de cargols devoren invitacions d’exposicions i reproduccions d’obres d’art en paper. La degradació, la digestió i la metamorfosi de la imatge.
Frenografies (2021):
Projecte inèdit realitzat amb Pilar Rosado a partir de l’arxiu del Dr. Joan Obils, es basa en les fotografies realitzades a pacients de psiquiatria tractades amb un sistema d’algoritmes on es deformen els rostres recuperant-nos el retrat baconià: un artifici que s’apropi a la veritat molt millor que la pròpia realitat.
Beautiful Agony (2020 – 2021):
Conjuntament amb Pilar Rosado i mitjançant la tecnologia DeepFake, trobem un seguit de rostres de polítics i coneguts, tenint un orgasme mentre s’escolta un discurs polític. Es vol criticar, així, els escàndols sexuals de personalitats públiques.
