El pròxim dijous 10 de febrer, el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona es vestirà de gala per premiar la trajectòria literària d’un dels grans reis del món de la novel·la negra dels últims temps, l’estatunidenc Don Winslow, qui rebrà el XVII Premi Pepe Carvalho al marc del festival BCNegra. Aquest premi va néixer com a homenatge a l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán i al seu mític personatge, el detectiu Pepe Carvalho, que van situar Barcelona al mapa literari negre del sud d’Europa.
Nascut a Nova York el 1953, Winslow sempre va ser un amant dels llibres i les narracions, però abans de poder dedicar-se a la literatura, va fer treballs tan variats com el de gerent d’un cinema, detectiu privat a Times Square, guia de safaris privats a Kenya o de muntanyisme al sud-oest de la Xina, compaginats amb la direcció de teatre durant els estius a Oxford, Anglaterra. Sembla que va ser durant aquests viatges que es va gestar la seva primera novel·la i primer èxit, A Cool Breeze on the Underground —editada per Penguin Random House en castellà com Un soplo de aire fresco—, nominada a un Premi Edgard, el guardó que atorga l’Associació d’Escriptors de Misteri dels Estats Units, i premiada amb un Maltese Falcon, el premi literari internacional japonès de ficció criminal.
Però no va ser fins al seu següent llibre que va comptar amb una adaptació cinematogràfica, The Death and Life of Bobby Z —Muerte y vida de Bobby Z també a Penguin Random House—, que va poder assentar-se per fi a Califòrnia i dedicar-se plenament a escriure, no solament llibres sinó també guions per a cinema i televisió, com la sèrie que va escriure amb el seu partner in crime Shane Salerno, o l’adaptació per a pantalla gran de Savages, dirigida ni més ni menys que per Oliver Stone i amb un repartiment d’alçada. Fins i tot ha arribat a escriure la història que conforma el videojoc Ghost Recon: Wildlands.
Don Winslow és un cronista de la realitat, un mestre contemporani de la novel·la negra
El jurat del guardó que atorga l’Ajuntament de Barcelona, format enguany per Anna Abella, Núria Cadenes, Rosa Ribas, Daniel Vázquez Sallés i Sergio Vila-Sanjuán, amb Carlos Zanón com a president, va triar per majoria a l’escriptor estatunidenc, posant èmfasi en la seva doble condició de cronista de la realitat i de mestre contemporani de la novel·la negra. Tal com diu l’acta del jurat, “ha construït una obra monumental per retratar-nos el món, ja sigui desplegant sagues de diverses generacions, sovint dures de llegir, imprescindibles, ja sigui amb obres singulars que aprofundeixen en la realitat per convertir-se en un implacable cop de puny literari”.
L’obra escrita de Don Winslow és extensa i de gran pes literari. Des del 1991, no ha deixat de produir títols de gran importància fins a convertir-se en un dels autors més llegits. Fins i tot se’l considera el gran nom de la narcoliteratura criminal gràcies a un estil directe, ple de minuciosos detalls fruit de les profundes i dilatades recerques que realitza per sustentar les seves obres. Ha arribat també a entrevistar-se amb caps de càrtels o patir en les seves pròpies carns les amenaces d’algun capo. I és que no hi ha personatge en les seves novel·les que no tingui veu pròpia, ja siguin traficants, ionquis o policies, per explicar-nos la realitat dels engranatges de la corrupció policial i política, els càrtels de la droga, els seus efectes, la guerra bruta, la hipocresia benpensant…, i tot d’una manera directa, penetrant i vívida. Prescindeix de filtres i d’artificis amb un estil que demostra tanta ambició com voluntat de causar un impacte en els lectors.
“La capacitat de Winslow de transformar la recerca i la informació en material de creació, i de presentar en format de ficció realista, cruament, directament, magistralment, alguns dels defectes estructurals que afecten les societats occidentals” és un altre dels puntals que nomena el jurat. “Si escric sobre la meva època i sobre aquests temes, fingir no té cap sentit”, apunta directament Winslow.
Don Winslow: “Si escric sobre la meva època i sobre aquests temes, fingir no té cap sentit”
A la vintena de títols que ja té publicats, se li sumarà el pròxim mes d’abril Ciudad en Llamas per l’editorial Harper Collins, i que pretén ser el primer d’una nova trilogia, aquesta vegada sobre el sindicat del crim irlandès i italià a Amèrica durant els anys 80 i 90. I ja apunten alguns lectors bastant entesos, com Stephen King, que és “magnífic”.
Si el lector no sap per on entrar a l’univers de Don Winslow, The Power of the Dog, editat al castellà per Harper Collins com El poder del Perro, és un títol que funciona per si mateix, però que a més inaugura la trilogia que descriu sense contemplacions, la història del narcotràfic a la frontera entre Mèxic i els Estats Units des dels anys 70 del segle XX, al costat del multipremiat i considerat llibre de l’any per mitjans com The New York Times o The Guardian, The Cartel (El Cártel, Harper Collins) i The Border (La Frontera, Harper Collins). Però és impossible no ficar en la llista altres novel·les com The Winter of Frankie Machine (L’hivern de Frankie Machine, editorial Columna), o les ja esmentades Savages (Salvages, Ediciones Martínez Roca), A Cool Breeze on the Underground, The Death and Life of Bobby Z o la més recent Broken (Rotos, de nou a Harper Collins).
La relació de Don Winslow amb la ciutat de Barcelona ve des de lluny, perquè l’autor ha visitat diverses vegades la ciutat i ha participat en alguns dels festivals literaris que se celebren en ella. Però sens dubte, la suma d’aquest Premi Pepe Carvalho al seu palmarès, al costat d’altres guardons com el Ian Fleming Steel Dagger, el Raymon Chandler, el premi de la crítica de Los Angeles Times o el Premi RBA de novel·la, farà que la seva vinculació amb Barcelona sigui encara més estreta.
