L’impuls de les tecnologies verdes i digitals a Europa i Espanya serà en col·laboració interregional, o no serà. Espanya té el potencial necessari per a convertir-se en un país líder en les tecnologies de la doble transició digital i sostenible, i pot aconseguir-ho si intensifica la seva cooperació amb les regions més avançades d’Europa. La col·laboració ha de superar les barreres estatals i impulsar el treball conjunt entre les regions líders i les menys avançades del continent.
Així ho indica el macroestudi Technological capabilities and the twin transition in Europe. Opportunities for Regional Collaboration, que compara 288 regions europees en 42 capacitats tecnològiques vinculades a la sostenibilitat i a la digitalització. L’estudi, de la Fundación Bertelsmann a Alemanya, s’ha presentat aquest dimarts a Barcelona i conclou que Europa disposa d’un gran potencial tecnològic, però que està distribuït de forma desigual. Aquest desequilibri entre regions pot agreujar disparitats econòmiques i afectar la cohesió social.
La Internet of Things (IoT), l’energia solar, els drons, els biofertilitzants, la mobilitat elèctrica, la realitat virtual, la intel·ligència artificial i el big data són alguns dels elements que té en compte l‘exhaustiu informe. En analitzar comparativament el desenvolupament d’aquestes tecnologies en les 288 regions, arriba a la conclusió que la cooperació interregional és clau.
Totes les regions es beneficiarien d’aquesta col·laboració, tant les capdavanteres com les ressagades. Cooperant, les primeres podrien diversificar les seves activitats econòmiques i explorar nous sectors, mentre que les segones també guanyarien diversificació i promocionarien la innovació. Un win-win en pro del desenvolupament sostenible i digital.
Madrid i Catalunya, capdavanteres a Espanya
L’estudi posa l’accent també en el desafiament que representa el desequilibri entre regions. I, davant aquest risc, què poden fer Europa i les seves regions, incloses les espanyoles? Impulsar aquesta cooperació tecnològica entre àrees més i menys capdavanteres.
L’informe destaca la potència de Madrid i Catalunya i identifica un potencial sense explotar en regions com la Comunitat Valenciana i Andalusia
Aquesta col·laboració acceleraria la transició dual verda i digital, i enfortiria la cohesió social europea, segons l’informe, realitzat per un consorci de recerca de la Universitat d’Utrecht i de l’Austrian Institute of Economic Research. Així ho van exposar el codirector del Europe’s Future Programme de la Fundación Bertelsmann a Alemanya, Malte Tim Zabel, i el gerent de projecte de Europe’s Economy de l’entitat, Nathan Crist, en la presentació de l’estudi al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Les regions més desenvolupades d’Europa aconsegueixen el 80% de les patents en tecnologies verdes i digitals. Aquesta xifra se situa a Espanya en el 60%, amb la indústria concentrada a Catalunya i a Madrid. En concret, Catalunya destaca en tecnologies com els nanomaterials, la impressió 3D i la captació de gasos d’efecte hivernacle. L’informe no només assenyala les capacitats d’aquestes àrees, sinó que identifica un potencial sense explotar en regions com la Comunitat Valenciana i Andalusia. El País Basc completa el top 5 de les regions més desenvolupades a Espanya en la doble transició.
Potencial d’Andalusia i Comunitat Valenciana
L’informe, pioner a abordar aquesta temàtica i a analitzar un territori d’aquesta magnitud, assenyala Andalusia com una regió de gran potencial en tecnologies vinculades a la realitat virtual i augmentada. Actualment compta amb una alta especialització en tecnologies verdes com biofertilitzants, energies marines i combustible a partir de residus.
Aquesta obtenció de combustible a través de residus és també una de les capacitats que ressalten a la Comunitat Valenciana, que destaca també per la seva especialització en la producció d’envasos sostenibles i els nanomaterials. Per a desenvolupar aquest potencial, s’haurien de teixir llaços de col·laboració amb regions pioneres i no només espanyoles, sinó també de la resta del continent.
A escala europea, les oportunitats de desenvolupament de tecnologies de la transició dual estan molt concentrades. Les digitals se situen especialment a les regions de l’Alta Baviera, a Alemanya, i la parisenca Île-de-France. En el cas de les tecnologies verdes, sobresurten determinades àrees d’Alemanya i del nord d’Itàlia. En canvi, diverses zones d’Europa de l’Est i del nord compten amb menys potencial per al desplegament de tecnologies vinculades a la sostenibilitat, segons l’informe.
Transició des de l’europeïsme
Les conclusions de l’informe s’han exposat aquest dimarts en un acte coorganitzat per la Fundación Bertelsmann, l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i la Comissió Europea (CE). L’esdeveniment ha reunit a la capital catalana a representants de l’europeïsme, així com d’institucions econòmiques, tecnològiques i socials, entorn d’aquesta transició a Europa i a la fotografia elaborada per la Fundación Bertelsmann.
Com a banderer d’aquest europeïsme, va participar en l’acte el director de la Representació de la Comissió Europea (CE) a Barcelona, Manuel Szapiro. Va aplaudir que aquest informe hagi elaborat un mapa de les capacitats tecnològiques de les regions i que hagi llançat propostes de cooperació, i va ressaltar el potencial de Catalunya en aquest àmbit. En el mateix sentit va intervenir la consellera d’Acció Exterior i UE de la Generalitat, Meritxell Serret, que va posar en valor que l’informe s’hagi presentat a Catalunya. “Volem ser un agent i un motor que impulsi les dues transicions”, destacant en àmbits com la impressió 3D, va proclamar la consellera.
La directora de la Fundación Bertelsmann vincula el desenvolupament de les tecnologies verdes i digitals amb la importància de la formació
El director de l’IBEI, Jacint Jordana, va obrir la presentació elogiant el rol de les regions a Europa. La directora de la Fundación Bertelsmann, Clara Bassols, va vincular el desenvolupament de les tecnologies verdes i digitals amb la importància de la formació: sense professionals formats en aquests camps, no poden desenvolupar-se. En aquest sentit, va apostar per promoure la Formació Professional (FP) dual i impulsar una orientació laboral que mostri als joves tot el ventall de noves professions disponibles. En la mateixa línia es va expressar el director de projectes de la fundació, Vicent Climent, que va avisar de la necessitat de combatre la falta de professionals en aquests àmbits.
La presentació va culminar amb un debat amb la professora associada de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora associada del IBEI, Aina Gallego, i del professor associat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i afiliat al IBEI Andrea Noferini, que van fixar els reptes i les oportunitats d’aquesta transició digital i sostenible. Van coincidir a destacar la importància de promoure polítiques públiques per avançar en el desenvolupament de les tecnologies del futur garantint la cohesió i combatent els desequilibris entre les regions europees.
