“L’esport ja no és el que era”. Aquesta és una de les frases més repetides per molts dels amants de l’esport (sigui de competició o amateur) a causa de la ràpida transformació que han patit moltes de les disciplines de l’exercici físic en els últims anys. I és que, tot i estar tenyida d’un cert grau de malenconia (especialment per als més puristes), no es pot negar que el canvi és més palpable que mai. L’esport ha canviat, i molt, especialment pel que fa a l’avenç tecnològic. Però, com sempre, no tots els canvis han de ser percebuts com a negatius.
I és que gràcies a les darreres innovacions, avui podem controlar l’estat de salut dels esportistes en temps real, garantir unes millors condicions de seguretat en esports d’alt risc o facilitar l’accés a la pràctica esportiva de les persones amb algun tipus de limitació física o mental.
“La tecnologia ha permès un salt qualitatiu sense precedents en el món de l’esport, tant en el sector lúdic com en el professional”, indica el fundador de TICC, Sergi Páez, una startup que fabrica cascs intel·ligents per millorar la seguretat en la mobilitat urbana.
Seguint l’estela de ciutat innovadora i posicionada ja com un dels referents en innovació i digitalització en l’àmbit europeu, Barcelona ha volgut sumar-se també al desenvolupament tecnològic en l’àmbit esportiu a través del programa Barcelona Sports Tech Hub. El macroprojecte compta amb un programa de suport a la creació d’empreses emergents d’esport i tecnologia que va arrencar el passat mes de juliol, una futura incubadora d’empreses emergents sportstech a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a finals del 2022 i unes oficines centrals que es preveu que s’ubiquin al Palau d’Esports de Montjuïc a partir del 2023. “L’objectiu és potenciar la tecnologia aplicada tant a l’esport com als electronic sports i generar llocs de treball de qualitat”, indica Xavier Dumont, responsable dels serveis d’emprenedoria de Barcelona Activa.
El programa de suport a la creació d’empreses emergents consisteix en l’acompanyament a 12 empreses emergents dedicades al desenvolupament tecnològic vinculat amb el món de l’esport que van des de sensors de moviment per millorar la seguretat en la mobilitat urbana, calçat d’escalada imprès en 3D o escoles formatives basades en el microlearning. “Ja ha passat un mes des que va començar el programa i l’assessorament i formació que hem rebut han estat excel·lents”, explica Javier Beltran, CEO de Rockfit, una de les startups seleccionades.
El programa consta de càpsules formatives setmanals i accés a mentors i assessors durant sis mesos, i també la possibilitat d’utilitzar el coworking Incubadora Almogàvers a partir del mes de setembre. Rockfit, una startup d’sportech que es dedica a crear jocs d’aventures per practicar esport a través de la intel·ligència artificial, ja està començant a recollir fruits després de tancar un acord amb la UNIR (Universidad Internacional de la Rioja) per desenvolupar l’algoritme d’intel·ligència artificial que utilitza l’empresa. Segons Dumont, un cop finalitzats els sis mesos, es repartirà un premi de 10.000 euros a la millor startup després d’una deliberació per part del jurat.
Beltran explica a The New Barcelona Post que es va mudar a la capital catalana buscant una major facilitat d’arrencar projectes innovadors. “Vaig venir des de Madrid per continuar amb el projecte perquè a Barcelona és més fàcil que triomfi una empresa transgressora, especialment en l’ecosistema tecnològic. Culturalment es percep una major predisposició per provar coses noves”, conclou el seu fundador.
Un dels principals reptes que afronta la ciutat, però, és la captació de finançament. Tot i ocupar el tercer lloc quant a hub europeu més popular per a la creació d’una startup, segons l’Startup Heatmap Europe 2021, la inversió que rep en el sector sportstech no és directament proporcional. El recent informe European Sportstech Report 2021 col·loca Barcelona al lloc número 38 pel que fa a captació d’inversions en una llista encapçalada per Londres (73,4 milions d’euros), Estocolm (63,6 milions) i Berlín (55,6 milions).
Segons la publicació, els subsectors que van dominar el panorama inversor europeu l’any 2020 van ser el fitness, el contingut de consum i els esports electrònics. Per empreses, el rànquing l’encapçala la sueca G-Loot (51 milions d’euros), dedicada als eSports; seguida de prop per One Football (50 milions), una plataforma alemanya de continguts de futbol i en tercer lloc Minute Mitjana, una empresa d’origen anglès especialitzada en contingut de tota mena d’esports.
Des de l’Indescat (clúster català de l’esport) també valoren molt positivament la notícia en considerar que és una molt bona oportunitat per situar Barcelona com a referència dins el panorama internacional. “Tenim les eines necessàries per crear riquesa, oportunitats i millorar la competitivitat del sector. Les empreses esportives necessiten un entorn on s’uneixin innovació, startups, tecnologia, grans corporacions, emprenedors, inversió i talent”, conclou la seva presidenta, Anna Pruna.
