Què necessita Barcelona per consolidar-se com a hub tecnològic i emprenedor en l’àmbit europeu? A aquesta pregunta van intentar respondre els ponents que van participar aquest dilluns a la taula rodona, moderada per Rita Almela, que va tancar la primera de les tres jornades de la reunió anual que el Cercle d’Economia celebra aquesta setmana a l’Hotel W. L’atracció i retenció del talent és un element central per assolir aquesta consolidació i, per això, cal tenir una visió a llarg termini i consensuada; que els projectes empresarials que es desenvolupen en l’ecosistema assoleixin una major dimensió; i que hi hagi més connexió amb el món científic, és a dir, amb els laboratoris de recerca i les universitats.
“Barcelona juga en una competició global en què totes les ciutats lluiten pel talent; el repte és majúscul, necessitem reforçar el talent digital, perquè és el nostre principal actiu; si deixes de pedalar, caus”, va advertir el conseller delegat de Tech Barcelona, Miquel Martí. “Competim amb tothom i, per evitar la fuga de talent, necessitem que els projectes siguin més grans, ja que si ho són, el talent no se n’anirà”, va exposar l’expert.
En paral·lel, el comissionat de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, Paul Solanilla, ha reivindicat “teixir uns consensos bàsics” que permetin que la ciutat “tingui un lideratge i una visió estratègica a llarg termini”. “Necessitem aspirar a una triple capitalitat: l’euromediterrània, ser hub tecnològic de referència per a Amèrica Llatina, i ser la capital més asiàtica del sud d’Europa”, ha reflexionat Solanilla.
Miquel Martí: “Barcelona juga en una competició global en què totes les ciutats lluiten pel talent; el repte és majúscul, necessitem reforçar el talent digital, perquè és el nostre principal actiu”
En la mateixa línia es va expressar Natalia Olson, exassessora d’Innovació i competitivitat del president Obama i directora de Plug and Play, una acceleradora mundial que ha impulsat 35 unicorns o startups valorades en més de mil milions de dòlars. “Barcelona és el cor del Mediterrani, teniu una gran potència, podeu créixer en tots els sentits”, va assegurar Olson, després de destacar com a “grans actius” de la ciutat els seus nombrosos centres d’innovació i investigació i la fortalesa del sector biotech i medtech. “El que ara necessiteu és comercialitzar aquesta investigació, aquesta és la clau”, va subratllar.
L’experta va constatar que Barcelona té molt bones escoles de negoci amb milers d’estudiants de MBA, una situació que cal aprofitar perquè aquests alumnes “connectin amb els investigadors” que hi ha als laboratoris per identificar les oportunitats de negoci i portar-les al mercat mitjançant la constitució de noves empreses. Per aconseguir intensificar aquesta cooperació va considerar necessària l’existència de més incentius fiscals i va posar com a exemple els Estats Units. “El Govern ha de tenir confiança en el sector privat; totes les empreses han començat sent startups“, ha recordat, després d’advocar per l’adopció de “polítiques públiques intel·ligents que ajudin” el desenvolupament empresarial. “Hi ha d’haver un diàleg sincer entre el sector privat i el sector públic”, ha apuntat. Entre les seves recomanacions també va destacar una potenciació més significativa de l’emprenedoria corporativa, és a dir, una major col·laboració entre les startups i les grans corporacions empresarials.
Per a Miquel Martí, la col·laboració publicoprivada “real” també és essencial i va reivindicar la necessitat de ser una ciutat “business friendly“, que a més d’apostar per l’educació i la innovació, desenvolupi “una política d’immigració més inclusiva, perquè no només ens podem nodrir de talent local”. En aquest sentit, es va felicitar pels avenços que suposa la nova llei de startups, que, això no obstant, va considerar encara insuficient. També va demanar que Barcelona sigui una ciutat que permeti la implantació de pilots i que no penalitzi “equivocar-se i tornar a començar”.
El CEO de Tech Barcelona va donar un repàs als grans factors que han contribuït a fer que Barcelona s’hagi convertit en el cinquè millor ecosistema emprenedor europeu i en una ciutat que ha aconseguit duplicar en cinc anys el nombre hubs digitals, amb un centenar de centres que acumulen una inversió de més de 600 milions d’euros i han suposat la creació de 15.000 llocs de treball. “Fa deu anys no apareixíem a cap rànquing i ara tenim una ciutat molt ben posicionada, comptem amb una gran marca que hem de defensar, vendre i consolidar”, ha emfatitzat. Per això, a més de reiterar la necessitat de potenciar l’existència de scale-up, Martí va demanar capacitat d’adaptació al canvi, reduir la bretxa tecnològica i apostar per la diversitat de gènere.
Barcelona vol impulsar un congrés mundial de xips
Per aconseguir la consolidació de l’ecosistema, Pau Solanilla va advocar per tenir millors connexions internacionals i connectar la ciutat amb l’emergent sector de l'”economia dels xips”. Va defensar la necessitat de continuar captant grans esdeveniments internacionals de referència que suposin “un salt quantitatiu i qualitatiu”. En aquest sentit, va anunciar que un dels projectes que té sobre la taula l’Ajuntament de Barcelona és la creació d’un congrés especialitzat en la indústria dels xips i els semiconductors en què participarien els màxims responsables de les empreses que dominen aquest important sector al món. “Hem d’intentar entre tots, amb la màxima col·laboració del sector públic i el privat, aconseguir que Barcelona sigui la seu d’un congrés mundial de xips i semiconductors. Tenim unes bases molt sòlides i les palanques per assolir-ho”, va avançar.
Després de ser preguntat per un soci del Cercle d’Economia sobre fiscalitat i sobre per què Barcelona expulsa companyies com Uber, Solanilla va argumentar que el model de Silicon Valley “no es pot importar de manera automàtica” a la capital catalana, ja que “el model Barcelona ha de conciliar la competitivitat, amb la sostenibilitat i l’equitat”.
