Cada vegada és més freqüent llegir titulars anunciant l’obertura d’un hub tecnològic a Barcelona per part d’una gran multinacional. HP va ser la primera empresa a radicar un centre de desenvolupament a l’àrea de Barcelona, concretament a Sant Cugat del Vallès, l’any 1985, però en els últims cinc anys aquesta tendència s’ha accentuat, fins a consolidar la capital catalana com una de les ciutats referents a Europa per ubicar un centre d’aquestes característiques gràcies a l’existència de talent local i també per la seva ubicació estratègica, bones connexions i qualitat de vida.
Nestlé, Pepsico, Ocado, Roche, Amazon, Bayer, Cisco, Danone, Enel, Zurich, IBM, Schneider Electric, Festo, King, Lidl, Sanofi, Dadalus, Microsoft, Alexion, MiR Robots, Porsche Digital, Scopely, Teladoc, Veriff, Ypsomed… són només algunes de les empreses que han establert a Barcelona centres de referència global en l’àmbit tecnològic i que han protagonitzat titulars, però, en total, quantes companyies han fet aquest pas? Prop d’un centenar, segons un estudi que acaba de publicar la Fundació Mobile World Capital i que ha realitzat en aliança amb l’Ajuntament de Barcelona i amb Acció, l’agència de competitivitat de la Generalitat.
Segons l’informe, a Catalunya hi ha un total de 96 centres de desenvolupament de tecnologia globals, una xifra que s’ha més que duplicat en els últims cinc anys, ja que a finals de 2018 n’hi havia 43. El seu impacte econòmic supera els 1.400 milions d’euros anuals i donen feina a més de 15.000 persones. “El creixement ha estat exponencial. És un sector en plena expansió que posiciona Barcelona com un clar pol d’atracció d’inversions i de talent”, destaca el conseller delegat de la Mobile World Capital Barcelona, Francesc Fajula. Es calcula que, només en la fase d’aterratge i obertura del hub, cada empresa inverteix una mitjana de sis milions d’euros, xifra que es tradueix en un volum d’inversió acumulada global de més de 600 milions d’euros en aquest tipus de centres.
Quasi 8 de cada deu d’aquestes 96 empreses han optat per radicar físicament el hub a Barcelona ciutat (78% del total) i, concretament, al districte 22@, on s’han instal·lat el 46% dels centres tecnològics, seguits de l’Eixample (28%). La resta es troben a altres municipis de l’àrea metropolitana (al Baix Llobregat i Vallès Occidental) i també n’hi ha un a Sitges (Garraf). Segons la tercera tinenta d’alcaldia de Barcelona, Laia Bonet, les empreses escullen la capital catalana per la seva “importantíssima capacitat d’atracció de talent multidisciplinari, per l’alt nivell del talent local, per l’ecosistema empresarial i industrial establert a la ciutat i també per la seva ubicació geogràfica”.
En conjunt, aquests hubs han generat més de 15.000 llocs de treball i la previsió apunta que l’any 2025 aquesta xifra haurà crescut fins a les 20.000 persones. L’any 2022, el hub mitjà comptava amb un equip de 160 persones, amb una majoria de professionals d’entre 31 i 40 anys, dels quals un 30% són dones. El 40% dels 96 centres superen els cent treballadors. Així mateix, segons l’estudi, tenen una mitjana de persones estrangeres equivalent al 38% de la plantilla. Els professionals provinents d’Europa i d’Amèrica del Sud són els majoritaris, però la mitjana de nacionalitats que conviuen en un hub se situa en 18, tot i que en alguns centres hi ha persones de més de 60 països. En aquests tipus d’oficines predomina el treball híbrid, amb un pes inferior al 30% en el cas de treballadors full remote, és a dir, professionals assignats a aquests centres, però que no treballen ni viuen físicament a Barcelona.
Segons el conseller delegat d’Acció, Albert Castellanos, es calcula que aquestes empreses tecnològiques van generar l’any 2022 un impacte econòmic de 1.450 milions d’euros, volum que es preveu que s’incrementi un 40% de cara a 2025, fins als 2.000 milions. La facturació mitjana de cada centre se situa al voltant dels 15 milions. “Aquests centres de referència intensius en coneixement, dinamitzen l’ecosistema de les startups locals i la seva explosió ha anat associada a l’atracció de projectes d’inversió internacional a Catalunya”, constata Castellanos. “Els antics call centers es van transformar en unitats de serveis compartits i ara s’han convertit en hubs tecnològics i en centres d’R+D d’àmbit internacional”, afegeix el directiu del Departament d’Empresa per explicar l’evolució que ha seguit el sector.
L’efecte multiplicador d’aquests tipus de centres
Segons l’estudi, més enllà de l’impacte econòmic aquests hubs són altament beneficiosos pel territori, ja que atrauen i incentiven el talent digital; generen un efecte crida pel talent internacional; importen i implementen cultures de treball innovadores; propicien l’arribada de noves grans multinacionals; i potencien el denominat efecte multiplicador. En aquest sentit, es calcula que per cada nou professional del sector tecnològic es creen cinc posicions addicionals en el sector serveis.
El 65% dels hubs tecnològics establerts a Catalunya pertanyen a tres sectors: videojocs (32%), sector industrial (21%) i salut (13%). I a què es dediquen aquests centres? En un 60% la seva activitat es basa en el desenvolupament d’aplicacions mòbils, disseny d’experiència d’usuari (57%), intel·ligència artificial (55%) i desenvolupament web (54%). Segons l’estudi, en 8 de cada 10 casos, les tecnologies i aplicacions desenvolupades s’exporten a tot el món, és a dir, al conjunt de filials de la multinacional, a qui proveeixen tant de productes i solucions pel consumidor final, com d’aplicacions d’ús intern per accelerar la digitalització i millorar els processos dels departaments comercials, d’operacions o de finances.
Per països, destaca que Estats Units (23%) és el principal país d’origen de les multinacionals que han obert un hub a Barcelona, tot i que, en conjunt, el 65% dels hubs prové depenen d’empreses de països europeus com Alemanya (18%), França (15%) i Suïssa (7%).
Les ciutats competidores de Barcelona
Segons Jordi Arrufí, director del programa de Talent Digital de la Mobile World Capital, quan una multinacional ha de triar una ciutat d’Europa on ubicar el seu hub tecnològic acaba fent una llista on, a més a més de Barcelona, hi ha Madrid, Lisboa, París, Londres, Berlín, Amsterdam, Dublín, Varsòvia, Budapest i Praga. “Barcelona és l’única ciutat d’aquesta short list que no és capital d’estat, fet que demostra el gran potencial de la ciutat en relació amb les seves competidores”, ha subratllat Laia Bonet.
I per quins motius les empreses acaben finalment escollint la capital catalana? El factor amb més pes, segons l’informe, és la capacitat d’atracció de talent que té la ciutat, que és apreciada internacionalment per la seva qualitat de vida, les bones connexions aèries i altres elements com el sol i platja i l’atractiu gastronòmic. En segon lloc, figura la disponibilitat de talent local, element que enllaça amb l’existència de bones universitats i escoles de negoci. Altres factors que les grans empreses tenen en compte són la ubicació estratègica de Barcelona, l’ecosistema empresarial i industrial de Catalunya, la competitivitat en costos respecte d’altres ciutats, i la presència prèvia de l’empresa en el territori, ja sigui perquè aquí ja hi tenia una fàbrica o la seu d’una filial. Els beneficis fiscals respecte a altres ciutats és un dels factors que menys pesen en els criteris d’elecció.
Arrufí emfatitza que Barcelona “té uns costos salarials competitius” per les multinacionals i que “el cost de la vida en relació amb altres ciutats queda ben balancejat” pels empleats. La mitjana salarial dels professionals que treballen en aquests hubs és de 56.000 euros, xifra que se situa entre 8.000 i 10.000 euros per sobre del terme mitjà salarial del sector TIC.
Un cop establerts, els hubs interactuen amb altres agents de l’ecosistema barceloní, especialment amb les universitats (69%), amb altres empreses del sector (52%) i amb fires com el MWC (49%).
Finalment, l’estudi recull una sèrie de recomanacions fruit de les converses i enquestes que s’han fet als diferents hubs que s’han identificat. Facilitar l’atracció de talent i enfortir la relació amb les universitats són les demandes més freqüents. En aquest sentit, els responsables d’aquests centres demanen millores en el marc regulador i en els tràmits associats a la contractació i arribada d’aquest talent internacional, un element que pot millorar sensiblement gràcies a la nova llei de startups recentment aprovada.
