El peveter il·luminant-se a l’Estadi Olímpic és una de les imatges que molts barcelonins tenen gravada a la seva retina, tant si la van viure com si no. La història d’aquest lloc havia començat a principis de segle, però els Jocs Olímpics de 1992 li van donar un espai destacat en la memòria de la ciutat. No eren, ni molt menys, les primeres Olimpíades que l’Estadi Olímpic havia volgut celebrar.
Les ganes barcelonines per acollir aquest esdeveniment esportiu es remunten a la dècada de 1920, quan la ciutat ho va intentar en més d’una ocasió. L’Exposició Universal de 1929 va servir d’aparador per mostrar el potencial de la capital, que aspirava a organitzar els Jocs Olímpics de 1936. La decisió del Comitè Olímpic Internacional (COI) es va prendre l’abril de 1931, pocs dies després de la proclamació de la Segona República i l’abdicació del rei Alfons XIII, fets que van perjudicar la candidatura barcelonina i van beneficiar la de Berlín.
Amb el dictador Adolf Hitler al poder, aquestes Olimpíades van servir com a altaveu de propaganda per al règim nazi i Barcelona va decidir contraprogramar-les amb una Olimpíada Popular a l’estadi de Montjuïc. Més de 5.000 atletes es van inscriure per participar en aquests Jocs Olímpics antifeixistes, que havia de començar el 19 de juliol, però el cop d’estat del 18 de juliol va frustrar-los. Malgrat això, molts esportistes que havien arribat a Barcelona per competir van decidir allistar-se a les milícies. Es van convertir així en els primers militants estrangers que van ajudar a defensar la República, abans de la creació de les Brigades Internacionals.
La història completa de l’Estadi Olímpic es podrà llegir en un dels faristols que l’Ajuntament de Barcelona instal·larà a la ciutat amb motiu de la celebració de l’aniversari de la Segona República, que aquest dimecres fa 90 anys. Una xarxa de 30 faristols envaeix tímidament la ciutat, amb la voluntat de recordar-li el passat que moltes vegades s’ha amagat. No són fàcils de trobar, encara que es freqüenti la zona amb assiduïtat, com passa amb el que hi ha a la confluència de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, que explica la història de la plaça del Cinc d’Oros, una de les altres protagonistes de la nova edició de la Primavera Republicana, el conjunt d’actes que ha programat el consistori per aquesta setmana d’abril i que impulsa des del 2016.
Espais de memòria per tota la ciutat
Un total de deu espais de la ciutat exposaran el seu significat republicà, un per districte. Ho faran tant a través dels faristols de memòria que l’Ajuntament col·loca de manera permanent com de panells informatius que s’instal·laran durant aquests dies. A banda de l’Estadi Olímpic i la plaça del Cinc d’Oròs, es posarà en valor el passat del Dispensari Central Antituberculòs de Ciutat Vella, la Presó de Dones de les Corts, la plaça de la República de Nou Barris —connectada històricament amb la del Cinc d’Oros—, la plaça de les Dones del 36 a Gràcia, i la Casa Bloc de Sant Andreu. L’elecció dels llocs també s’ha volgut vincular amb els valors que es van promoure durant la Segona República, com la sanitat pública, l’esport popular o l’habitatge digne, segons explica un dels comissaris de la Primavera Republicana, Oriol López.
El dimecres 14 d’abril serà el plat fort de la programació, amb actes a tots els districtes, que inclouran un espectacle de dansa de Brodas Bros. La partitura recau en Bàrbara Granados, néta del compositor i pianista Enric Granados. També destaca en la programació la lectura dramatitzada de Doña Rosita la soltera, de Federico García Lorca, que es farà el dijous 15 d’abril a El Born Centre Cultural i de Memòria. Aquesta obra va ser representada el 1935 al Teatre Principal de La Rambla per l’actriu Margarida Xirgu, que va morir a l’exili.
