Multiplicar sensiblement l’oferta, amb una gran producció de nous habitatges assequibles. Aquesta és la solució que proposa Barcelona Global per acabar amb el problema de l’accés a l’habitatge a la regió metropolitana. Sembla una solució evident, però, per què no s’aplica? De què depèn que es dugui a terme? Hi ha suficient sòl disponible? Segons l’associació que presideix Maite Barrera, amb els plans urbanístics ja aprovats és possible impulsar la construcció de més de 25.000 pisos en 5 anys. Només cal que promotors i Administracions es posin les piles per fer-ho i, per això, reclamen l’activació urgent d’un Pla d’Acceleració que permeti aflorar tots aquests habitatges i reconduir un problema que, segons Barrera, “perjudica greument el benestar dels ciutadans i a la competitivitat de Barcelona”.
“Les dificultats d’accés a un habitatge assequible a l’àrea de Barcelona és un problema social massiu que cal resoldre amb grans números, és a dir, amb la construcció de grans volums de pisos. La sort és que ho podem fer, perquè no és cert que no hi hagi sòl disponible. El sòl hi és, però cal posar-s’hi. És una qüestió de voluntat executora i, per això, fem una crida a mobilitzar tot el que ja està planificat”, explica Jaume Oliu, membre de la comissió executiva de Barcelona Global i un dels coordinadors de l’equip de 56 socis de l’entitat que han treballat durant sis mesos en el Challenge per trobar solucions al repte de l’habitatge metropolità.
Segons Oliu, també conseller delegat de Raset Ventures, els plans urbanístics aprovats pels diferents municipis ja tenen previst destinar el 50% del sòl a habitatges assequibles. Així, podrien tenir aquesta qualificació el 50% dels 25.000 pisos que es podrien construir en 5 anys a diferents àrees del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental si realment hi hagués voluntat d’incrementar l’oferta. Concretament, el treball de Barcelona Global es refereix al Pla Director Urbanístic (PDU) del Baix Llobregat, que inclou onze àrees residencials estratègiques (ARE) on es poden aixecar 15.924 habitatges, i altres PDU com el del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès (5.377 habitatges), les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs (1.783 habitatges), les ARE Estrella i Sant Crist de Badalona i l’ARE Can Duran de Montcada i Reixac, que preveu més de 2.000 pisos.
A Barcelona ciutat, les bosses de sòl que queden per desenvolupar habitatge es concentren al barri de la Marina del Prat Vermell, entorn de la nova estació de La Sagrera, en els terrenys de l’antiga fàbrica de Mercedes i en algunes illes del 22@.
“És urgent activar un pla d’acceleració d’habitatges assequibles i posar-lo en les primeres prioritats de l’agenda pública. Fem una crida a fomentar la col·laboració publicoprivada perquè hi ha molt sòl públic que es pot desenvolupar mitjançant concessions o drets de superfície. Cal, però, agilitzar els processos, posar-hi velocitat, simplificar els tràmits i el marc normatiu i que hi hagi una gestió proactiva per part de l’Administració”, ha subratllat Oliu.
El concepte habitatge assequible, que és diferent del d’habitatge social, fa referència a l’esforç financer que han de fer els ciutadans per accedir-hi, és a dir, a la part dels ingressos familiars que s’han de destinar cada més a pagar el pis. En aquest sentit, es considera que un habitatge és assequible quan requereix menys del 30% de la renda disponible de la llar. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però, s’estima que al voltant del 39% de la població destina més del 40% dels seus ingressos al pagament de les despeses d’habitatge i, per això, ens trobem davant d’un “problema greu” que cal reconduir amb urgència. La presidenta de Barcelona Global ha advertit que aquesta crisi es pot agreujar i que anirà a més, ja que s’estima que fins a l’any 2050 la demanda de primeres residències de nova construcció a l’àrea metropolitana s’elevarà a 475.000 unitats.
“Estem davant d’un problema estructural que afecta el benestar de tota la població i a la competitivitat de la ciutat i la seva àrea d’influència”, sentencia el Challenge de Barcelona Global, en el que han participat experts com Carme Trilla (Fundació Habitat 3), Anna Gener (Savills), Enric Batlle (Batlle i Roig), i Pau Pérez de Acha (Sareb) i directius de múltiples empreses i entitats relacionades amb el sector com Housfy, Culmia, Amat Immobiliaris, Sogeviso, La Llave de Oro, Conren Tramway, Colonial, Meridia Capial, Guinot Prunera, APCE, CBRE, Garrigues o Cushman & Wakefield.
“Estem davant d’un problema estructural que afecta el benestar de tota la població i a la competitivitat de la ciutat i la seva àrea d’influència”
Per aconseguir reconduir aquesta situació, Barcelona Global demana a les Administracions que actuïn amb visió metropolitana i que planifiquin de forma consensuada a llarg termini per aconseguir que la nova producció d’habitatges sigui continuada en el temps. Insten a dur a terme una gestió proactiva que permeti agilitzar i escurçar els tràmits del procés urbanístic, així com dur a terme una revisió continua de la viabilitat econòmica del planejament, i un treball per identificar bosses de sòl en desús aptes per a l’ús residencial.
Aposta per la construcció industrialitzada i una major connectivitat
Subratllen que la col·laboració publicoprivada és clau per obtenir habitatges assequibles en una quantitat adequada i, per això, cal un marc d’estabilitat jurídica i fiscal i “proporcionar un model de negoci equilibrat i a la vegada interessant per al capital privat”. En aquest punt, insten a “prioritzar la intervenció del privat en la gestió del sòl i a simplificar els tràmits”, així com a establir una fiscalitat que “fomenti la major oferta disponible, especialment de lloguer”. Una altra recomanació és apostar per la construcció industrialitzada, que permet reduir els temps de construcció i l’impacte ambiental. Barcelona Global manifesta també la necessitat d’activar la palanca de millora de la connectivitat metropolitana, invertint en un sistema de transport públic eficient que malli l’àrea metropolitana amb el Maresme, els Vallesos, el Garraf i el Penedès, afavorint la denominada “ciutat dels 45 minuts”.
Barcelona Global rebutja totalment les tesis que sostenen que l’aposta de la ciutat per atraure talent internacional sigui la causa de l’increment desmesurat dels preus i de la manca d’habitatge assequible. Recorden que en l’última enquesta biennal realitzada per l’associació, el Talent International Monitor, ja va posar en evidència que els expats pateixen els mateixos problemes que la població local per poder comprar o llogar un pis i que l’habitatge forma també part de les seves principals preocupacions. “El volum d’expats és molt petit amb relació al problema massiu sobre el qual estem parlant i que afecta el 40% de la població. Aquesta situació, clarament, no pot ser culpa dels nòmades digitals”, assegura Jaume Oliu.
“Reduir el problema i buscar culpables en els nous residents a la ciutat és un error terrorífic, perquè aquest talent genera riquesa i noves oportunitats pel conjunt de la societat”, emfatitza Anna Gener. Per Maite Barrera “cal trencar la imatge” de què tots els expats guanyen molts diners, ja que els seus sous majoritàriament són els mateixos que cobra el talent local. “El sou mitjà de les més de mil persones que han participat en el Talent International Monitor és de 50.000 euros”, recorda.
“Fem una crida a l’acció per tal que es generi el marc de confiança entre les administracions públiques i els agents privats per garantir un dret bàsic de la població”
Per la seva part, Carme Trilla, ha denunciat les dues anomalies que han disparat els lloguers a Barcelona: el preu que es cobra per les habitacions i el “mal ús” dels lloguers de temporada, on es produeix “una alteració en l’aplicació de la llei”. L’experta ha defensat que s’apliquin urgentment normatives que permetin resoldre aquests dos grans “focus problemàtics”.
“Fem una crida a l’acció per tal que es generi el marc de confiança entre les administracions públiques i els agents privats per garantir un dret bàsic de la població”, conclou Barcelona Global, que insta a l’Administració a considerar l’habitatge “com una infraestructura de país”, tal com és la sanitat i el sistema educatiu. “Resoldre aquest problema no és una utopia ni una entelèquia, és possible fer-ho, però ens cal aquest pla d’acceleració”, remarquen.
