Sincrotró Alba
Vista aèria del sincrotró, a Cerdanyola del Vallès. © Alba

El sincrotró Alba pot ser clau en la cursa per atreure una planta de bateries

Quan el Govern central va anunciar la seva intenció de construir una planta de bateries amb Seat i Iberdrola, molts territoris es van manifestar per ser els receptors d'aquesta inversió milionària. Institucions científiques com el sincrotró també ho fan, posant en valor la importància de la recerca en qualsevol cadena de producció. La llum que genera l'Alba pot servir per investigar les virtuts de nous materials per a les bateries, més sostenibles i barats que el liti.

Molts són els dubtes que hi ha sobre quina serà la destinació final de la planta de bateries que el grup Volkswagen vol construir al sud d’Europa. Tampoc se sap encara si el projecte del Govern central per desenvolupar amb Seat i Iberdrola una planta de bateries “a prop” de Martorell voldrà dir a Barcelona o a algun punt de Catalunya o de la resta d’Espanya, i si acabarà tirant endavant amb l’ajuda dels fons europeus. La cursa per posicionar-se com a destinatari d’aquesta inversió milionària va començar el mateix dia que la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, la va anunciar.

Més enllà de territoris, en aquesta cursa també es volen posicionar infraestructures científiques com el sincrotró Alba, ubicat a Cerdanyola del Vallès. La seva directora, Caterina Biscari, posa en valor els beneficis de disposar d’un complex com aquest per a la indústria de l’automòbil. “Per poder arribar a tenir una planta de producció de bateries, cal dominar la part científica-tècnica i, per això, es necessita investigar”, sosté. És a dir, no només es tracta de tenir una cadena de muntatge, sinó que també és essencial integrar la recerca i el desenvolupament (R+D). “Una planta de bateries que no només fabriqui i tingui departaments d’R+D necessita instruments com el que nosaltres oferim”, defensa Biscari, tot remarcant que el sincrotró és l’única instal·lació d’aquestes característiques a Espanya i de les poques a Europa.

La llum que produeix l’Alba funciona com un gran microscopi i pot servir per investigar les possibilitats d’utilitzar nous materials per elaborar les bateries dels cotxes elèctrics, com el sodi i el calci, que són més barats i abundants que el liti, que és el que predomina actualment. Però també permet estudiar com fer que les bateries tinguin una major capacitat d’emmagatzematge o com produir-les de manera més fàcil.

Biscari subratlla que Espanya no és un dels països capdavanters en investigació sobre bateries, però que ja hi ha alguns investigadors al sincrotró que fan recerca sobre aquesta qüestió, com els que provenen de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB). La professora d’investigació de l’ICMAB Rosa Palacín exposa que l’Alba els hi permet observar les característiques que poden tenir nous materials com els mencionats per Biscari, però també analitzar com es comporten quan ja estan en funcionament i com envelleixen, una qüestió clau per als cotxes elèctrics, que necessiten bateries que durin més en comparació amb les d’un telèfon mòbil, que es renova amb més freqüència.

En aquest sentit, l’ICMAB ja ha treballat amb fabricants d’automòbils com el japonès Toyota. En concret, ho va fer per avaluar les virtuts de les bateries de calci, explica Palacín. Aquest tipus de recerca es troba a l’origen de la cadena de valor de la producció de bateries. És per això que Palación remarca que cal avançar en el nivell de desenvolupament tecnològic per poder investigar amb els usuaris finals que les compren per als seus cotxes elèctrics, com ho podria ser Seat.

L’aposta de l’Alba per les bateries

En un context on molts actors aposten per desenvolupar una mobilitat més sostenible a través del cotxe elèctric, la investigació de nous materials per a bateries es veurà beneficiada amb la renovació de les instal·lacions de l’Alba, que passarà de ser un sincrotró de tercera generació a un de quarta. La transformació permetrà generar una llum més precisa i focalitzada, increment el coneixement que es pot obtenir de les mostres que s’hi estudien.

També servirà per potenciar el projecte Astip, que vol desenvolupar amb l’ajuda dels fons europeus un nou pol d’investigació a Cerdanyola del Vallès, a prop del sincrotró. El nou pol aspira a mobilitzar més recursos per investigar qüestions com noves formes d’obtenir energia i l’ús de nous materials per a les bateries dels cotxes elèctrics. Ho podrà fer a través de la creació de noves sinergies entre l’Alba, grups de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona i centres d’investigació com l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), a més de l’ICMAB. En aquesta línia, el sincrotró també està treballant en la creació de laboratoris per a la preparació de mostres com les que fan servir des de l’ICMAB. 

Sincrotró Alba
La llum que produeix el sincrotró permet estudiar les possibilitats d’utilitzar nous materials com el sodi i el calci en la fabricació de bateries. © Alba