L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol potenciar el seu patrimoni històric i natural per aconseguir atreure als turistes que visiten la capital catalana, així com obrir-se als seus veïns i ensenyar-los espais que tenen al costat de casa, moltes vegades desconeguts. Amb aquest objectiu, ha nascut la xarxa metropolitana de patrimoni, integrada inicialment per 11 equipaments i parcs. “Volem donar més valor turístic i més marca a l’oferta que tenim a escala metropolitana”, defensa el cap de Relacions Institucionals de l’AMB, Xavi Tiana.
La xarxa metropolitana ha començat a caminar amb un pressupost de 12,5 milions d’euros, 4,6 milions dels quals provenen del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Els recursos s’han destinat a rehabilitar els 11 espais, tant per retornar-los la lluentor com per fer-los més accessibles. Actualment, ja s’han acabat les obres a la Unió de Cooperadors de Gavà, i de Can Bagaria i el parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat. Els vuit restants estan en procés d’execució, amb la previsió de tenir tots els treballs enllestits abans d’acabar l’any.
A la Unió de Cooperadors, edifici de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé que data de 1936, la intervenció ha servit per recuperar les característiques de l’arquitectura original, alterades i danyades pel pas del temps, segons explica l’arquitecta redactora del projecte de rehabilitació, Meritxell Inaraja. La rehabilitació ha permès que torni a ser un espai obert a la Rambla de Maria Casas, que sigui diàfan i que tingui una estructura lleugera i una planta lliure. Tot això, acompanyant-lo del mínim d’elements que van caracteritzar a Sert, com una escala corbada i una façana molt racionalista.
En canvi, al parc de Can Mercader, destí triat pels veïns de Cornellà però també de L’Hospitalet per fer activitats a l’aire lliure, els treballs han consistit a millorar els accessos i els recorreguts, moltes vegades transitats per runners i bicicletes. També s’ha restaurat la vegetació, caracteritzada pels plàtans centenaris, i les seves fonts. Seguint a Cornellà, el recinte industrial Can Bagaria s’ha restaurat per transformar-se en una escola de música, mantenint els trets del modernisme de principis del segle XX.
La resta d’espais que completen la xarxa metropolitana de patrimoni són El Molí de Molins de Rei, la Casa Larratea de Montcada i Reixac i el Monestir de Sant Cugat del Vallès, amb gairebé 5.300 metres quadrats de superfície rehabilitada, juntament amb la Unió de Cooperadors i Can Bagaria. En el capítol de parcs, hi ha els de Can Vidalet d’Esplugues, de Can Solei i Ca l’Arnús de Badalona, de Can Buxeres de L’Hospitalet, de Les Aigües de Montcada i Reixac i de Torreblanca, entre Sant Feliu, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. En total, s’han realitzat millores en més de 40 hectàrees de parcs.
Totes les restauracions i millores que s’han fet en aquests equipaments i parcs s’acompanyen d’una sèrie d’iniciatives per donar-los a conèixer, com un podcast que servirà per explicar la història darrere de cadascun d’ells. També s’organitzaran activitats teatrals i visites per conèixer-los, començant a finals d’aquest any i allargant-se al llarg de 2024. La previsió és incrementar en 4.000 els visitants d’aquests espais públics d’aquí a finals de 2023.
