El Saló Nàutic Internacional de Barcelona, organitzat per Fira de Barcelona, en col·laboració amb l’Associació Nacional d’Empreses Nàutiques (ANEN), reunirà a partir d’avui 221 expositors i més de 700 embarcacions, 182 a l’aigua, entre les quals hi haurà 28 catamarans i 14 candidats a millor vaixell europeu de l’any. La cita, que es perllongarà fins al 6 d’octubre al Port Vell, arriba a la seva 60a edició, una commemoració que comptarà amb la presència del rei Felip VI a l’acte d’inauguració.
— El Saló Nàutic arriba a aquesta efemèride amb la vista posada en la Copa Amèrica de Vela, que ha triat Barcelona per a la competició del 2024. Ho veu com un revulsiu pel certamen que presideix?
— Molt més, serà un revulsiu per al sector. La Copa Amèrica porta innovació, que és el que ha sabut entendre l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. L’anàlisi profunda de la tecnologia que hi ha en un campionat que és la Fórmula 1 de la vela es trasllada després a la indústria. El que la Copa Amèrica ens portarà són noves idees, noves tecnologies com, per exemple, els vaixells que acompanyen a les embarcacions que competeixen, que són d’hidrogen i no toquen l’aigua… potser aquest és el futur. També despertarà l’afició i tindrà molta repercussió a Amèrica, on se segueix amb entusiasme. Als Estats Units es veurà i molts descobriran una ciutat com Barcelona i segurament tindrem més turisme americà, que és el que gasta més quan viatja. La Copa Amèrica és una fita important i es farà bé, perquè aquestes coses a Espanya les sabem fer bé.
— Què destacaria de l’edició del Nàutic d’aquest any?
— Molts aspectes: guanyem dimensió, aportem innovació, apostem per la sostenibilitat… Tindrem la mostra més important d’Europa de catamarans, un dels productes més demanats. I, en vaixells, en tenim 14 dels que aspiren aquest any a ser el millor d’Europa.
— En els anys que porta al capdavant del Nàutic, des del 2009, el saló s’ha traslladat al mar, ha guanyat superfície i visitants… Quins objectius té a futur?
— El que hem d’aconseguir és que qui vengui vaixells aprengui que avui dia cal vendre de manera diferent. Fa 30 anys els vaixells no es venien, es compraven. Ara el que mana és el màrqueting i el Nàutic és la millor finestra de màrqueting per vendre. El que hem de fer com a sector és una macro campanya que vagi dirigida als compradors i als polítics per conscienciar-los que la nàutica no és un luxe. Es pot llogar un vaixell per 100 euros al dia, amb capacitat per a sis persones. Transmetre als polítics i als ciutadans que està a l’abast de tothom, que navegar és fàcil, que no és elitista. Si els polítics se n’assabenten, llavors ens trauran l’impost de matriculacions que és l’únic país d’Europa que el té i que és del 12% sobre el valor del vaixell. Per això, els vaixells de grans eslores es compren fora d’Espanya.
— ¿Què diria als que ho consideren un luxe, un hobby de rics?
— Tenir un bon cotxe també és car i ningú no diu que l’automobilisme sigui un esport de rics. En canvi, sí de la nàutica. A Espanya tenim més de 200.000 embarcacions, però el 90% tenen menys de vuit metres. És com si es compara un cotxe de Fórmula 1 amb un turisme que circula pels carrers. En la pràctica de la nàutica passa el mateix. Tenim els grans iots, però el més habitual és la barca o la llanxa, o vaixells de petita eslora. Espanya té molt bona afició a la nàutica, no només pels 8.000 quilòmetres de costa. Aquest any s’han tret 100.000 titulacions noves i, amb 6.000 matriculacions més, vol dir que hi ha 94.000 persones que no tenen vaixell, però se n’han tret el títol. I això passa per alguna cosa. Passa perquè algú els ha convidat a pujar a la barca, els ha agradat, aprenen, lloguen un vaixell, després en compren un de segona mà i al final tenen un vaixell en propietat.
“La nàutica no és un luxe, hauríem de fer una campanya per conscienciar els compradors i els polítics”
— D’aquests 94.000, molts lloguen, pesa més que la compra?
— Qui compra més vaixells? Les empreses que lloguen. Són companyies que venen al saló i compren. El mercat de lloguer representa el 35% del mercat nàutic. Perquè el que passa és que un vaixell no es fa servir gaire. Un vaixell no dura quatre anys; un vaixell és per més temps perquè de mitjana s’utilitzen uns set o vuit dies a l’any. Per això el propietari, si fa un bon manteniment, no l’ha de canviar cada quatre anys, com un cotxe.
— Les polítiques de foment de la sostenibilitat afecten l’evolució del sector? Les limitacions a la costa, els amarratges… les administracions locals estan regulant… Bé?
— Les cales de la costa espanyola són petites i hi caben els vaixells petits, els grans han d’anar a les Balears. Per exemple, a la Costa Brava només hi ha ports a Palamós i Cadaqués. La política dels ajuntaments, en general, de col·locar boies per limitar l’espai obliga els vaixells a quedar-se fora, això impedeix que hi atraquin. Això cal solucionar-ho; no té gaire sentit.
— Com?
— El que haurien de posar en lloc de boies són morts, perquè actuïn com a àncores de gran pes per amarrar els vaixells a més distància de la costa. Però és cert que l’amarratge a les costes s’està transformant en un problema. Com també ho són els camps de boies. Els usuaris o propietaris de vaixells es queixen de l’augment del cost de les boies perquè moltes concessions s’han hagut de renovar i han apujat molt els preus. Aleshores, per què l’usuari no busca un port? Seria el millor, perquè amarrar en una boia, si no es fa bé i al lloc adequat, es perjudica el fons del mar i es destrueix la posidònia. Estaria molt bé que els alcaldes i els ministres sabessin una mica de nàutica, o s’assessoressin, abans de regular segons quines coses.
— Aleshores, la solució és posar el vaixell en un bon port.
— En un port, o en una marina seca, que és el futur. És cert que la marina seca és més cara, però allarga la vida útil del vaixell, ja que quan el vaixell entra a la marina passa per un procés de neteja i manteniment abans de col·locar-lo a la seva plaça i, un cop allà, ni li dóna sol, ni s’estripen les tapisseries, ni s’embruta la coberta per la femta de les gavines, ni es posa el cargolet al motor; el vaixell dura més. Ha de canviar la cultura d’aquest país, perquè a més si creix més la venda d’embarcacions que el desballestament d’embarcacions tindrem un problema d’espai per tenir vaixells. Haurem de fer alguna cosa per absorbir el creixement de sis o set mil vaixells més a l’any, perquè no tindrem més ports, i haurem de fer més marines seques i rampes per treure el vaixell i traslladar-lo.
“El creixement del sector propiciarà la construcció de marines seques, davant la manca de nous ports”
— Com evoluciona el sector a Espanya?
— Ara hi ha molta incertesa sobre què passarà amb l’economia i el consum, que ens marca molt, com a tots els sectors que no són de primera necessitat. En els darrers anys s’ha recuperat el mercat, malgrat la covid, i ja estem una mica per sobre de les xifres del 2019, però l’auge es va registrar el 2007, amb 12.600 matriculacions anuals; ara estem cap a les 5.200 unitats (al tancament del tercer trimestre de l’any).
— El Saló Nàutic és el punt principal de venda del sector, bàsicament per al client espanyol?
— Sí, tenim molt més visitant espanyol que internacional. És natural, perquè a Europa hi ha diversos salons i nosaltres som la cambra en importància. Encara que sí que tenim molt visitant francès, italià i una mica d’alemany.
— Pot escalar posicions el Saló Nàutic, llavors?
— Barcelona està entre els Top fifth. Continuarem guanyant dimensió, amb un producte de menys de 20 metres, amb una economia que creixi, que no caigui en recessió. El mercat està ben repartit a Europa. El principal saló és el de Dusseldorf, perquè ofereix les grans eslores i va dirigit a inversors amb gran capacitat; el segon és Gènova, que és on se centra el disseny; el tercer és Cannes, que es caracteritza per ser una zona amb molt de vent, i el quart, el Nàutic de Barcelona. N’hi ha d’altres darrere, com La Rochelle, Mònaco… però no competeixen amb el mateix producte.
— També en temes de sostenibilitat, el Saló aborda la innovació.
— La sostenibilitat cal impulsar-la tant sí com no i té sentit, molt de sentit. Tenim 15 startups que es dedicaran a presentar productes que facin més amable el fons marí, per eliminar les deixalles; altres per fer que el maneig del vaixell sigui més senzill, més segur, cal tenir en compte que el 85% dels sinistres que es produeixen en nàutica es donen als ports perquè és molt difícil frenar un vaixell. Totes les propostes més innovadores es recullen a Innovation Dock, amb les solucions més disruptives en l’àmbit de la digitalització i la nàutica respectuosa amb el medi ambient i s’exhibiran diverses embarcacions elèctriques, híbrides i d’hidrogen.
— Però, els vaixells elèctrics estaran a l’abast del comprador?
— Segur que arribaran, però va lent, haurem d’esperar 15 anys perquè sigui una mica massiu. A Palamós, per exemple, s’ha fet la remodelació del port i de les 600 places, se n’han posat vuit per a elèctrics, perquè de moment passa com amb els cotxes, no hi ha infraestructura que recolzi la compra d’un elèctric. El preu no serà un problema, com tampoc no ho és per als cotxes. Encara queda molt per fer en el tema de les bateries, sobre el seu pes, autonomia i el hàndicap que són al mar, amb aigua salada.
