L’Amsterdam dels ‘amsterdammers’

Tal com succeeix a Barcelona, ​​els habitants d'Amsterdam transiten per una ciutat paral·lela a aquella abarrotada pels turistes, una ciutat que compta amb els seus propis bars, terrasses, parcs, cinemes i restaurants. Aquest és el mapa de llocs dels qui realment viuen la ciutat

D

eambulant pel barri del Jordaan (1) i la part oest de l’anell de canals, sembla impossible estar al bell mig d’una gran capital europea. Amb banda sonora de bicicleta i timbres, i un decorat de cases mirant a l’aigua, ningú diria que, a poc menys d’un quilòmetre, les riuades de turistes vaguen pel Barri Vermell mentre tramvies, cotxes i vianants s’interpolen frenèticament a la plaça Dam. Aquí, el ritme és tranquil: els amsterdammers compren a les botiguetes de disseny de les 9 straatjes (9 carrers) (2) i, amb les seves conquestes a la borsa, s’asseuen a beure te, cafè o cervesa en alguna de les terrasses cantoneres. Els dissabtes i dilluns al matí, la vida es concentra al Noordermarkt (3): un mercat de carrer on igual compres verdura orgànica quilòmetre zero que un abric vintage acabat de sortir d’una pel·lícula d’espies.

Una mica més al sud, al carrer Utrechtsestraat (4), els cercadors de tresors musicals passen les hores a Concerto (5), una botiga de discos històrica de cinc plantes on les hores es dilueixen remenant caixes de CD, i vinils nous i descatalogats.

Per tota la resta, el place-to-be d’Amsterdam és el barri De Pijp (6). Allà, els matins estan fets per passejar pel mercat Albert Cuyp Markt (7) entre parades de flors, formatges, menjar fresc i andròmines. Els més llaminers compren bosses de stroopwafels -galetes artesanes farcides de caramel- i, sobre les 12, les cues comencen a formar-se al voltant de les parades de peix. Tots volen menjar haring -areng cru, servit amb ceba i cogombrets en pa de frankfurt– o kibbeling -trossos de peix arrebossat i fregit- i poder seguir passejant. Tafanejar en les botiguetes d’accessoris del carrer Gerard Doustraat (8) o prendre cafè en llocs de moda com el Coffee & Coconuts (9) és sempre un bon pla de tarda.

LLOCS INSÒLITS PER A LA VIDA ORDINÀRIA

Hi ha cinemes a Amsterdam en què el simple fet d’entrar és ja una experiència cinematogràfica. El Tuschinski (10) és el més extraordinari de tots ells: una bogeria art-decó construïda el 1921 on el cinema no només es veu, es respira. L’impressionant vestíbul folrat de tapissos i frescos és només un aperitiu del plaer sensitiu que produeix seure al pati de butaques. A més, cada primavera, la seva pantalla parla espanyol durant l’Amsterdam Spanish Film Festival. L’EYE (11) és l’altra cara de la moneda. Llar de la filmoteca i l’arxiu nacional de cinema, aquesta sala-museu emergeix sobre les aigües del riu IJ amb el seu imponent perfil arquitectònic, blanc i dinàmic, i fa gaudir per igual les retines dels cinèfils i dels amants de l’arquitectura contemporània.

A Amsterdam, l’antic dipòsit de tramvies és avui el major mercat gastronòmic, el Foodhallen (12), amb més de 20 paradetes de street-food, vins i cerveses. També l’antic molí De Gooyer va canviar la seva funció i va deixar de produir farina per convertir-se en llar de la cerveseria artesana Brouwerij’t IJ (13), un clàssic amsterdammer. A la nit, és fàcil acabar al Melkweg (14), una antiga fàbrica de llet reconvertida en local cultural on, a més, es pot sortir de festa fins a la matinada. Una altra icona de la nit és  Paradiso (15): una sala de concerts que primer va ser església i que, en els seus 40 anys d’història, ha sentit tocar a grans noms, com David Bowie, The Rolling Stones o Nirvana.

Els matins de diumenge són per anar al parc, i el destí favorit és sempre Westerpark (16). Aquest terreny antigament contaminat -va ser fàbrica de gas durant gairebé 100 anys- és avui l’espai verd preferit per passejar o fer esport sense haver d’anar esquivant turistes. En un dels seus antics edificis fabrils es troba l’emblemàtic Pacific Parc (17), un acollidor local on igual esmorzes que balles (obre ininterrompudament de 11 del matí a 4 de la matinada). Aquí, les fàbriques abandonades sempre donen molt de si.

GEZELLIGHEID VORA L’AIGUA

A Holanda, les situacions agradables són gezellig. Els holandesos són gaudidors i, a Amsterdam, la gezelligheid (la sensació d’estar a gust) pot experimentar-se sovint -especialment quan fa bon temps- prop de l’aigua. Al cap i a la fi, la ciutat té ànima de port: l’aigua discorre pels seus carrers amb la mateixa naturalitat que les bicicletes. Encara que qualsevol riba és bona per seure i bressolar les cames sobre un canal, hi ha llocs en què el plaer de la seva presència s’incrementa. A la terrassa del Café de Jaren (18), per exemple, els vaixells llisquen plàcidament sobre l’Amstel i apareixen i desapareixen per darrere de la tassa de cafè. Més al nord, a tocar de l’estació central de tren, els canals dibuixen el perfil de la gran terrassa del Hannekes Boom (19) i amplifiquen l’eufòria dels seus visitants en els dies assolellats.

Però és el Pllek (20) qui millor fusiona aigua i gezelligheid. Mirant cara a cara a la ciutat des de l’altra riba del riu IJ, el Pllek és un castell de contenidors de vaixell convertits en bar restaurant. Per arribar fins a ell cal pujar al ferri, creuar el riu zigzaguejant entre vaixells de càrrega i envoltar les antigues drassanes abandonades. En un dia de sol, la seva terrassa de sorra fina és un formiguer de vida i, quan plou, els enormes finestrals filtren la llum plomissa creant una atmosfera com de videoclip dels noranta. Ningú va dir que un cel gris hagués d’estar renyit amb la gezelligheid i, molt menys, a Amsterdam.

Zones de compres per passejants

1. Barri del Jordaan i “els 9 carrers”
2. 9 Straatjes
3. Noordermarkt
4. Utrechtsestraat
5. Concerto
6. Barri De Pijp
7. Albert Cuyp Markt
8. Gerard Doustraat
9. Coffee & Coconuts

Llocs insòlits per a la vida ordinària

Cinemes
10. Tuschinski
11. EYE

Menjar i beure
12. Foodhallen
13. Brouwerij’t IJ

Sortir de festa
14. Melkweg
15. Paradiso

Parc
16. Westerpark
17. Pacific Parc

Gaudint vora l’aigua
18. Cafè de Jaren
19. Hannekes Boom
20. Pllek