El Palau de la Música Catalana vol consolidar-se com “un centre cultural i musical imprescindible de Barcelona”. Amb aquest objectiu, la nova junta directiva, triada fa poc més d’un any, ha elaborat un pla estratègic “aspiracional i amb molta ambició”. Fent servir termes empresarials, com ara benchmarking i anàlisi DAFO, el seu president, Joaquim Uriach, desgrana uns eixos d’acció que coincideixen amb els actius de la institució, des del cant coral i la programació musical fins al patrimoni arquitectònic.
El pla estratègic 2023-2026 ha de servir per “fer un salt endavant” d’una institució cultural que s’ha vist esquitxada per la corrupció i, com la resta, s’ha vist afectada per l’impacte de la pandèmia. Malgrat això, Uriach remarca que s’han trobat amb “una situació sanejada i amb grans actius” gràcies als dos plans estratègics previs que van servir per canviar el rumb. Sobre el cas Palau, el director general del Palau de la Música, Joan Oller, assenyala que l’entitat ja han recuperat 13 milions d’euros dels 23,7 milions d’euros que la justícia va reconèixer que havia desviat la presidència de Fèlix Millet.
El camí per fer avançar el Palau de la Música passa per guanyar més públic i aconseguir noves fonts de finançament, tot això, sense perdre els senyals d’identitat. Entre elles, el cant coral, amb plans per promoure’l més a les escoles i harmonitzar el treball dels diferents cors, i una programació musical variada, reforçant la pròpia i intentant que no desentoni amb l’organitzada per tercers.
En primer lloc, es vol passar dels 400.000 assistents actuals als concerts per any als 600.000 de cara al 2026, fet que suposaria un creixement del 50%. Per a això, estan sobre la taula diferents iniciatives per atreure nous perfils, amb el focus sempre posat en el públic jove. Per exemple, s’està estudiant un espectacle permanent, molt pensat per captar més turistes, o un espectacle nocturn immersiu, orientat a seduir a aquells espectadors que no sentin interès pels concerts programats.
Així mateix, es vol reforçar les visites culturals, amb les quals es vol arribar als 400.000 usuaris d’aquí a tres anys, el doble del que es va registrar l’any 2019, abans de la covid. Aquí també es volen aplicar experiències immersives per complementar el contingut i adaptar-se als nous temps en els quals abunda aquesta tecnologia en l’esfera cultural. A més, una de les assignatures pendents que la nova junta del Palau de la Música vol resoldre és tenir accés a la Via Laietana, en plena reforma per ser més amable amb els vianants, com ja es pot comprovar al carrer de les Jonqueres. S’ha llogat un local que dona a l’artèria, on se situaran les taquilles i la botiga, fent que sigui més fàcil trobar la joia arquitectònica, per la qual molts turistes sempre pregunten.
Tant crear noves activitats com reforçar les visites han de servir per guanyar més públic i ingressar més, però la junta directiva vol anar més enllà. En aquest sentit, està estudiant la possibilitat d’organitzar un concert anual que serveixi per augmentar la notorietat de la institució cultural i recaptar fons. També es desenvoluparà una nova àrea dins de l’organigrama per desenvolupar un programa específic de mecenatge individual per buscar nous benefactors.
