[dropcap letter=”I”]
mmersos en aquesta tardor especialment inhòspita, la setmana passada una bona notícia va travessar com un raig de llum la densitat habitual dels titulars. La inauguració de La Llavor, un nou centre residencial d’inclusió que acollirà persones sense llar, és un èxit compartit entre l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Ared i l’Obra Social de Sant Joan de Déu. Aquest centre és el primer de la ciutat creat especialment per a dones, una “realitat oculta i difícil de detectar”, segons la tinent d’alcalde de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, que va presidir la inauguració juntament amb l’alcaldessa Ada Colau.
El centre La Llavor, ubicat al districte d’Horta-Guinardó, ja funcionava oferint places d’allotjament temporal a familiars amb baixos recursos de persones ingressades a l’Hospital de la Vall d’Hebron i havia estat gestionat des del 2009 per la Fundació Ared, especialitzada en la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social. Ara s’hi ha sumat l’Obra Social Sant Joan de Déu (SJD), aportant la seva dilatada experiència en l’atenció a persones en situacions de vulnerabilitat.
Precisament, aquest concepte de vulnerabilitat sembla haver-se estès com una taca d’oli en aquest any de pandèmia, posant contra les cordes individus i famílies que tot just anaven tirant abans de l’arribada del virus. Al costat d’aquests col·lectius és on vol estar una organització com SJD, que en paraules del seu director, Oriol Bota, vol contribuir a ser part de la solució: “La solidaritat en temps de crisi pren més sentit que mai. Una societat que cuida és la base per aconseguir un món millor”.
Des del segle XVI
L’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu és una entitat religiosa i una de les organitzacions internacionals de cooperació sense ànim de lucre més gran del món. Fundada l’any 1572, actualment compta amb 400 centres a 55 països per atendre a persones que es troben en risc d’exclusió i amb un gran nivell de vulnerabilitat social. Una de les màximes de Sant Joan de Déu –pronunciada abans de saber que un dia seria canonitzat– era “Feu el bé, ben fet”; i cinc-cents anys després, els membres de la família hospitalària s’esforcen dia rere dia per atendre els prop de 20 milions de persones que en són beneficiàries a tot el món.
Una de les màximes de Sant Joan de Déu –pronunciada abans de saber que un dia seria canonitzat– era “Feu el bé, ben fet”, i cinc-cents anys després, els membres de la família hospitalària s’esforcen dia rere dia
A Catalunya, la organització hi està present des de fa més de 150 anys i desplega la seva activitat als 16 centres que té distribuïts pel territori. El més icònic és sens dubte l’Hospital Sant Joan de Déu, ubicat en un turó a la frontera entre Esplugues i Barcelona, donant la benvinguda des de les alçades a tots aquells vehicles que cada dia entren a la ciutat per la Diagonal. Tot i representar prop de dos terços del pressupost de Solidaritat SJD a la zona d’influència de Catalunya (5,8 milions d’euros sobre un pressupost total de 9,3 milions, segons dades del 2019), l’hospital maternoinfantil és només una peça en el complex engranatge de la seva Obra Social.
Amb centres en punts de la geografia catalana com Mollet, Viladecans, Manresa, Lleida o Sant Boi –on cuiden de la salut mental de les persones des del 1895–, Sant Joan de Déu demostra la seva voluntat de fer-se present més enllà de Barcelona. La seva tasca és possibles gràcies a la feina de 6.600 treballadors, prop de 3.000 voluntaris, 680 empreses, institucions i entitats col·laboradores, i les 40.000 persones sòcies i donants. Una gran comunitat que amb el seu esforç intenta “que ningú es quedi enrere”, un dels lemes de la organització.
Vuit eixos d’actuació
Aquesta voluntat d’inclusió social i solidaritat es tradueix en una multitud de projectes alineats en vuit eixos diferents. Ja hem esmentat la notorietat de la seva feina en infància i joventut, potenciada per un motor com l’Hospital de Sant Joan de Déu, institució que s’ha convertit en tot un referent en la recerca i la innovació en el camp de la salut infantil. Però hi ha molt més.
Començàvem parlant del sensellarisme i la inauguració del centre La Llavor, i aquest és un camp en el que Sant Joan de Déu-Serveis Socials fa una tasca tan silenciosa com important des de fa dècades. Al carrer hi viuen moltes persones i cadascuna hi arriba per un camí diferent. Per centres com el d’Hort de la Vila, al barri de Sarrià de Barcelona, hi han passat centenars d’històries que mereixen ser explicades. Aquest centre, amb capacitat per a 90 persones, és un dels dos centres residencials que l’entitat té a la ciutat. Hort de la Vila vol ser un lloc d’acollida i un nou inici per persones sense llar, provant de millorar la seva situació i construint l’estabilitat emocional i la seguretat que els permeti tornar a començar una nova vida amb plena autonomia. La responsable de centre, Charo Sillero, porta cinc anys al capdavant de l’equipament i reconeix que la seva feina consisteix en “estar al costat de les persones en situació de vulnerabilitat i d’exclusió”. “En tot moment i el temps que sigui necessari”, afegeix Sillero, que no dona cap cas per perdut. “Nosaltres partim de la base que tothom té capacitats i habilitats i que recuperar l’autonomia plena és possible”, defensa.
També hem fet al·lusió a la tasca que duen a terme en salut mental, representada pel Parc Sanitari que la institució té a Sant Boi. Un eix d’actuació sovint poc visible per la forta estigmatització que encara pateix a la nostra societat. La directora d’Anàlisi i Estratègia en Salut Mental de SJD a Catalunya, Cristina Molina, s’hi refereix en aquests termes: “Tot i que la població jove ho té més normalitzat, socialment encara se’n parla poc. Això no passa amb altres problemes de salut, com, per exemple, el càncer”. Molina agrega que “la salut mental no és només una patologia, i ampliat en positiu, nosaltres ho relacionem amb el benestar emocional” i fa una crida a “reclamar un model menys paternalista i més centrat en els drets de les persones”.
Altres camps on Sant Joan de Déu incideix de manera molt activa són la dependència, la discapacitat intel·lectual, la recerca i docència, les migracions i la cooperació internacional. Tota aquesta feina precisa d’un ingredient essencial per aconseguir els seus objectius: la sensibilització de la societat. Una tasca transversal a totes les organitzacions socials, però que s’ha complicat encara més durant aquest any. El coordinador de l’àrea de Solidaritat de l’entitat, el germà Eduardo Ribes, no abaixa els braços i busca la implicació de tothom per tal de trobar solucions. “No podem mirar cap a un altre costat, ni pensar que és una cosa passatgera o correspon als governs de torn. Hem de fer-nos la pregunta personalment: davant aquesta pandèmia, què puc fer a nivell personal? què hi puc aportar?”, exposa. Ribes insisteix en el principi d’hospitalitat, un dels valors més arrelats a la institució: “Aquí concebem que l’hospitalitat és integral, no podem separar l’àmbit social del sanitari, ja que tots dos es complementen. I per a nosaltres l’hospitalitat ho envolta tot, ens porta a estar atents a les necessitats que van sorgint, a solidaritzar-nos amb el que pateix d’alguna manera”.
“No podem mirar cap a un altre costat, ni pensar que és una cosa passatgera o correspon als governs de torn. Hem de fer-nos la pregunta personalment: davant aquesta pandèmia, què puc fer a nivell personal? què hi puc aportar?”, exposa el germà Eduardo Ribes
Una de les darreres campanyes de SJD porta per nom Les Cares de la Vulnerabilitat, amb la que han volgut comunicar les dificultats que ha afegit el nou context de pandèmia en tots els seus eixos d’actuació. Moltes persones que ja vivien diferents situacions i graus de vulnerabilitat han vist trontollar el seu món en els darrers mesos. Com quedar-se a casa quan no en tens? Com afecta l’aïllament a les persones en situació de dependència? Com fer possible l’accés a una vida autònoma a una família de refugiats?
Preguntes de difícil resposta que l’esmentada campanya ajuda a respondre. Aquest projecte ha rebut el premi Talent d’enguany i ha aconseguit recaptar més de 100.000 euros gràcies a la generosa aportació de particulars i empreses, però la institució encara necessita més suport per seguir construint i reforçant la seva comunitat. És per aquest motiu que SJD fa una crida a la societat per tal d’obtenir el recolzament necessari per garantir la viabilitat dels seus projectes.
La caminada Magic Line
En aquesta època de l’any és quan normalment SJD obria les inscripcions per una de les seves activitats més populars: la Magic Line. Es tracta d’una caminada popular que recorre els carrers de Barcelona, Mallorca, València i Múrcia, on l’objectiu no és guanyar sinó reunir-se entorn els valors d’empatia i solidaritat que defensa SJD. En la seva darrera edició hi van participar 13.000 persones, agrupades en 982 equips i es va aconseguir recaptar prop de 400.000 euros.
Per l’obra Social de SJD aquest és un esdeveniment molt important i ja treballen en el format que haurà de tenir l’edició de 2021, clarament condicionada per la situació actual. Des de la organització parlen de proposar una alternativa virtual a l’habitual caminada per la ciutat, però tothom espera poder recuperar l’ambient festiu de les Magic Line anteriors. Perquè una de les característiques principals de SJD és apropar-se a les persones i acompanyar-les, i aquesta proximitat de la companyia sempre serà més tàctil que digital.
Posar les persones al centre
En un món estrany, on l’individualisme dels telèfons mòbils ens fa caminar pel carrer mirant a terra, és urgent apropar-se a l’altre. “Ens cal recuperar el factor relacional, posar al centre la cura, practicar l’empatia i l’acostament cap a l’altre com una persona amb els mateixos drets que tu. Perquè quan, coneixes i reconeixes l’altre, ja no pots sentir-te indiferent.” diu la responsable de l’àrea de Sensibilització de l’Obra Social SJD, Diana Casellas.
Una organització fundada l’any 1572 segurament ha conegut altres 2020 i en aquesta experiència obté la seva fortalesa. Per tal de seguir avançant i que ningú quedi enrere, potser cal aturar-se un moment i repensar el camí. Un camí que posi les persones al centre i ens faci mirar al nostre voltant, recordant que ens necessitem els uns als altres. Un camí que l’Obra Social Sant Joan de Déu vol seguir recorrent amb l’ajuda de seva gran comunitat i la col·laboració ciutadana.
