Quan estudiava Biologia a la universitat Sapienza de Roma, Laura Soucek (Velletri, 1973) es va topar amb l’oncogen Myc, implicat en múltiples processos essencials per al desenvolupament i la progressió del càncer. “Em va semblar extraordinari immediatament perquè semblava tenir un paper en tots els tipus de càncer. Aquesta era l’època en què es començava a dir que cada càncer era diferent. Però Myc semblava ser un factor comú en tots ells, per la qual cosa a mi em va resultar una oportunitat única perquè tothom s’estava centrant en dianes diferents i aquí hi havia una per a tots”, recorda.
Han passat gairebé 30 anys d’aquesta primera trobada i Soucek ha dedicat tota la seva carrera professional a contrarestar a Myc. Des del 2014, la seva recerca sobre aquest oncogen es va traduir en la creació de la spin-off Peptomyc, creada amb el suport del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Amb més de 40 milions d’euros captats des de llavors, principalment fons privats, la companyia està immersa ara en el seu segon assaig clínic que els acosta al llançament del seu fàrmac al mercat.
Malgrat que Myc sempre s’havia considerat com a intocable, se sabia que tenia una parella, una proteïna anomenada MAX, a qui necessitava per funcionar. Soucek es va proposar crear-li una parella alternativa que l’enganyés i el desactivés. Abans de titular-se en Biologia, ja estava estudiant a aquest oncogen i, quan feia el doctorat, va arribar la primera publicació, l’any 1998. A la parella falsa que va idear la va anomenar Omomyc i li va permetre, per primera vegada, inhibir a Myc i fer que les cèl·lules del càncer morissin. “Recordo que vaig trucar a la meva mare des d’una cabina telefònica i dir-li, “mamà, ha funcionat, ha funcionat!”. Va ser un moment per a mi inoblidable”, assenyala la doctora. Davant aquests primers resultats prometedors, van aparèixer les primeres resistències de la comunitat científica, qui van considerar la seva troballa menor i li van advertir que segur que tindria efectes secundaris i afectaria les cèl·lules no malaltes.
Malgrat que Myc sempre s’havia considerat com a intocable, Soucek es va proposar crear-li una parella que l’enganyés i el desactivés
Soucek va abandonar la seva Itàlia natal i se’n va anar als Estats Units, a la Universitat de Califòrnia (UCSF), on va començar a fer els primers assajos preclínics amb ratolins. “Desenvolupaven tumors pulmonars que desapareixien quan s’activava Omomyc. Va ser un descobriment extraordinari perquè demostrava el seu impacte terapèutic i perquè no es van produir efectes secundaris”, indica. Els resultats es van publicar a Nature l’any 2008, “canviant el paradigma a tot el món sobre la possibilitat d’atacar a Myc i van començar a treballar altres laboratoris per desenvolupar el seu propi inhibidor”.
Pel camí, es va trobar amb l’oncòleg Josep Baselga. La va convèncer perquè s’instal·lés a Barcelona i treballés al VHIO, on podria fer recerca translacional amb pacients. Soucek va arribar l’any 2011 a la capital catalana i va començar a utilitzar a Omomyc en tumors humans, concretament, en cerebrals, i també funcionava: “Vam decidir que calia fer alguna cosa, que calia portar-ho a la clínica”. Tot i que seguien les ressenyes mèdiques que desconfiaven dels seus resultats, la doctora es va centrar en trobar la manera perquè Omomyc pogués funcionar com a medicament. Quan es va demostrar que podia penetrar en les cèl·lules, factor clau per poder ser utilitzat com a fàrmac, l’objectiu va resultar de cop més a prop.
I així va ser. Soucek, acompanyada per la seva estudiant postdoctoral Marie-Eve Beaulieu, va patentar Omomyc l’any 2013 com a fàrmac i un any més tard la idea que havia tingut de jove mentre estudiava es va transformar en la spin-off Peptomyc. Posada en marxa amb estalvis de totes dues cofundadores i fons del VHIO i l’ICREA, es van posar a buscar fons públics per començar a analitzar si la companyia biotech era viable i rendible. La Comissió Europea, Acció, el Ministeri d’Economia i el CDTI van ser els seus primers inversors públics, mentre que la primera ronda es va tancar l’any 2016 per un milió d’euros, liderada pel venture capital Healthequity SCR. Un any més tard, va venir la segona ronda, per 4,2 milions d’euros i aquesta vegada liderada per Alta Life Science. L’any 2020, la tercera, per 11,4 milions d’euros i amb el fons italià Aurora Science al capdavant.
Peptomyc va ser creada l’any 2014 i ha captat més de 40 milions d’euros des de llavors, principalment fons privats
A mesura que entraven els recursos, anava creixent l’equip i s’anava aplanant el camí per a la primera fita de l’empresa: “Per a nosaltres, el moment més emocionant va ser arribar a l’assaig clínic l’any 2021, per fi, després de tants anys”. Amb el focus posat en els tumors sòlids —localitzats en òrgans i no en la sang—, va començar l’abril d’aquell any amb 22 pacients que havien provat totes les teràpies estàndard, amb la malaltia molt avançada, ja amb metàstasi. Aquesta primera prova amb humans tenia com objectiu demostrar la seguretat del fàrmac. Al final de l’estudi, vuit participants es van beneficiar del fàrmac, administrat per via intravenosa, que va aconseguir estabilitzar el seu càncer i detenir el seu avanç. Entre ells, destaca Soucek, hi havia un amb càncer de pàncrees, dels més complicats i amb poques teràpies actuals eficients, qui va reduir a la meitat la càrrega tumoral respecte al tamany inicial. Omomyc es convertia així en el primer tractament que inhibeix a MYC que acabava amb èxit la primera fase d’un assaig clínic.
Des de novembre passat, Peptomyc està immers en el seu segon assaig clínic, aquesta vegada, combinant a Omomyc amb quimioteràpia per provar la seva eficàcia en el càncer de pàncrees, la qual cosa permet tractar a pacients en una fase menys avançada de la malaltia en comparació amb el primer assaig. S’està realitzant als hospitals Vall d’Hebron, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid i l’Hospital Universitari Miguel Servet de Saragossa.
Captar 20 milions d’euros i trobar una farmacèutica
Coincidint amb el nou assaig clínic, Peptomyc ha rebut una beca de l’European Innovation Council (EIC) de 2,5 milions d’euros. S’acompanya per un mínim de 2,5 milions d’euros més d’equity, la qual cosa implica que ha de buscar fons privats que complementin el desemborsament de l’EIC. Per a l’empresa, l’ideal seria obtenir un total de 20 milions d’euros —una meitat provindria de l’EIC i l’altra de capital privat—. “Aquests recursos ens permeten finançar completament l’estudi centrat en el càncer de pàncrees i també ens permet invertir a optimitzar el cost i la producció industrial del fàrmac, i en una nova generació de fàrmacs que volem desenvolupar per a altres tipus de càncer”, assenyala Soucek.
En aquest punt, la companyia, amb una plantilla de 16 empleats, també està buscant aliar-se amb una farmacèutica per poder fer arribar el seu tractament a més pacients. La previsió de Peptomyc és poder arribar al mercat i començar a comercialitzar el seu fàrmac de cara al 2028. “Ens trobem en la famosa vall de la mort: estem just a la vora de l’èxit o del fracàs”, exposa la seva consellera delegada, qui sempre està pensant a trobar fons d’on faci falta, “fundraising, fundraising, fundraising“, es repeteix, “mai parem”, això sí, sense perdre la il·lusió de curar el càncer que té des que tenia poc més de 20 anys.
