La nova (i inesperada) burgesia catalana. Temps era temps, un empresari no necessàriament tenia tan mala fama, d’entrada, que l’obligués a definir-se com a “emprenedor” per mirar de generar una bona primera impressió. Temps era temps, la burgesia catalana, també amb els seus crítics imprescindibles, tenia bona fama com a dinamitzadora del país i del seu sector productiu i cultural. Però una i altra categoria van passar, com a mínim tal com eren en néixer. Això vol dir que hagin desaparegut? No necessàriament. La burgesia ja no és el que era, però n’hi ha que han recollit el seu testimoni, fins al punt de ser-ne una inesperada nova versió.
En vaig tenir tota la sensació, aquest últim dilluns de temporada dels The New Barcelona – Moments Estel·lars a la Casa Seat, organitzats per The New Barcelona Post, en entrevistar Enrique Tomás i els Hermanos Torres. Ell es defineix com un “botiguer”, però evidentment tampoc nega que, ara, sobretot és un gran empresari que ha impulsat la venda del pernil al món. Ells, són uns grans xefs que no s’han quedat aturats en triomfar al seu restaurant. I tots tres són, amb orígens humils, el gran relleu d’aquella burgesia catalana que naixia ja amb aquesta condició. I ho són, no només pels seus ingressos milionaris del present, sinó pel que arrosseguen amb ells.
Diuen (i practiquen) que l’èxit no l’és si no és compartit. I això vol dir que atrauen talent i inversions (anant-los a buscar on calgui) cap a Barcelona. Els germans Torres, per exemple, no van parar fins que van aconseguir que Barcelona acollís la gala de les Estrelles Michelin del 2024. I ho han aconseguit. I l’impacte internacional que això pot comportar en l’àmbit gastronòmic només el saben ells i els qui, com ells, ja d’entrada projecten el nom de la capital catalana al món, cadascú des dels seus fogons.
Tomás, per la seva banda, és un think tank amb potes que, igual et mobilitza Sor Lucía Caram i la Sagrada Família per ajudar els ucraïnesos, que treballa per batejar un gran premi del motor amb el nom de Barcelona ben a la vista. Això i mil coses més. Com els germans Torres, que volen dur a la ciutat un munt de grans esdeveniments a la capital de Catalunya. La volen al mapa sempre, al més alt nivell i com a pol d’atracció d’inversions i de talent que n’elevi el nivell. Com la burgesia catalana de tota la vida, però sense dir-se’n. Sense ser-la. O, millor dit, sent-ne una feliç, inesperada i nova versió, actualitzada.
Us deixo aquí els enllaços per poder recuperar la conversa per Spotify o Youtube.
