El Museu Nacional d’Art de Catalunya és un dels museus de referència del nostre país, no només per la seva extensa i increïble col·lecció o pel seu meravellós emplaçament, des d’on contemplar tota la ciutat, sinó per la capacitat que té de continuar donant valor als nostres artistes nacionals, inventant-se una vegada i una altra, exposicions temporals que ens descobreixin obres, noms i moments artístics.
Al voltant dels anys 90, quan va començar a bastir-se el departament de fotografia del museu, un dels seus fitxatges com a assessor va ser Pere Formiguera, un artista polièdric, com gairebé sempre se’l defineix, destacat per la seva faceta de fotògraf, però també per ser un gran historiador de la fotografia, comissari d’exposicions i col·leccionista. Un veritable apassionat.
Potser per això té tot el sentit que, finalment, un gran volum de la seva obra, s’hagi convertit en part de la col·lecció del MNAC, gràcies a l’extraordinària donació que els germans Formiguera han fet al museu.
“La fotografia no és un art. És una tècnica. Però una fotografia pot convertir-se en una obra d’art”, deia Formiguera
Pere Formiguera ha estat un dels grans fotògrafs del nostre país. Lligat a la primera generació d’artistes que van adoptar la fotografia com a mitjà expressiu, la seva obra transita per diferents aspectes d’aquest art, buscant traspassar els límits del mateix, hibridant tècniques, i manipula la pròpia fotografia per convertir-la, justament, en obra d’art: “La fotografia no és un art. És una tècnica. Però una fotografia pot convertir-se en una obra d’art”, declarava ja al principi de la seva carrera.
Han estat els seus germans, Xavier, Anna i Santi, els qui durant els anys que han passat des de la seva desaparició, l’any 2013, han preservat i mantingut els arxius de l’artista, mentre buscaven què fer amb la col·lecció que ja havia estat traslladada al MNAC pel seu manteniment. Així que, que la donació acabés per realitzar-se, ha estat gairebé una cosa natural, i el tancament d’un cicle per a la trajectòria de Pere Formiguera en relació amb aquest centre expositiu.
Aquesta donació consta d’un important fons format per més de 4.000 fotografies, la majoria còpies originals signades, i també inclou gran part de la seva pròpia biblioteca, llibres i revistes en els quals va publicar, així com material personal d’arxiu: textos, estudis i documentació personal. Una vida de recopilació i interès per la fotografia.
Potser el més interessant a nivell artístic d’aquesta donació resideix en el material que té a veure amb el propi procés creatiu de Formiguera, constituït per més de 1.000 diapositives i 3.900 fulls de contacte. És aquest material el que ens serveix per entendre com funciona la ment d’un artista, i per a adonar-nos que cap procés creatiu és tan simple. No és només mirar a través del visor i capturar un instant, és voler dir o expressar alguna cosa més. Hi ha quelcom que està en una capa més profunda.
L’exposició temporal, i de petit format, que ens presenta el MNAC, presenta algunes de les sèries fotogràfiques més destacades de l’obra de Formiguera, a mode de resum, per fer-nos una lleugera idea de l’evolució artística de la seva obra.
Des d’una de les seves primeres sèries, La meva amiga, com un vaixell blanc, passant per l’exploració i el joc de les seves peces dels anys 70, ens movem cap a les intervencions directes sobre el material fotogràfic, sigui durant el procés de revelat o directament amb aplicacions de pintura, que traspassen els límits de la fotografia clàssica a la recerca d’un llenguatge expressiu propi, com són Escenaris d’una guerra, Via Dolorosa, o l’apropiacionisme que es produeix a Diàlegs amb la pintura.
L’espectador es mou per aquestes sèries més pictòriques que conviuen amb la preciosa Pixies, o la intimista, i potser més coneguda, sèrie Cronos, un projecte dilatat en el temps, que va consistir a retratar a persones de l’entorn més immediat de Formiguera, una vegada al mes durant deu anys, amb edats compreses entre els dos i els setanta-cinc anys.
La donació consta d’un important fons format per més de 4.000 fotografies, la majoria còpies originals signades
Encara que la mostra busca descobrir a l’espectador l’obra fotogràfica de Pere Formiguera, la sinopsi resultant no fa honor a tot el que l’artista ens ha llegat, ja sigui per la brevetat d’aquesta, o simplement, perquè l’espai expositiu reduït no permet més que un tast de cullera, un apunt ràpid, un tràiler de pel·lícula. Perquè val a dir que part dels seus arxius personals o sèries com Cronos mereixen una exposició pròpia, encara que no sigui de manera íntegra.
Sigui com sigui, allò que sí que és apreciable en aquestes sèries, és l’interès de l’artista en temes que es repeteixen, com el cos, la identitat, el pas del temps, o la reflexió profunda sobre la naturalesa de la imatge fotogràfica i les representacions de la realitat. La seva cerca d’un llenguatge sense fronteres ni límits més enllà d’una tècnica concreta.
L’adquisició d’aquest important fons per part del MNAC ens proporciona l’oportunitat de no perdre el llegat de Pere Formiguera, sí, però també de continuar mantenint viva la memòria dels nostres artistes, retornar-los el valor que tenen, situar-los en el mapa artístic nacional i descobrir-los als visitants de tot el món que posen un peu al Museu Nacional. La mostra podrà veure’s fins al 21 d’abril en la zona d’art modern.
