ALMA, una mirada a

La ciència no té totes les respostes, però en té moltes

Estar embarassada et submergeix en un mar d’alegries i dubtes a parts iguals. Farà mal el part? El bebè naixerà amb gaire cabell? Quan creixi, li agradarà la mateixa música que a mi? Sabré cuidar-lo? I què passa si no li caic bé? La incertesa, aquella barreja de por i excitació que sentim davant de coses que canviaran totalment la nostra vida, ens porta sovint a preguntes absurdes i sense resposta. Per sort, les investigacions científiques més recents cada vegada ens aporten més certeses sobre com cuidar el desenvolupament del futur bebè, ja des de la gestació. Pot ser que la ciència no pugui respondre a si els acudits dolents li faran gràcia al teu fill, però sí que et donaran la tranquil·litat de saber que estàs fent tot el possible perquè neixi sà.

I “tot el possible” de vegades són petites coses. Un estudi recent liderat per un equip de l’ISGlobal, centre impulsat per l’Obra Social ”la Caixa, indica que la dieta materna durant l’embaràs pot modular el risc del bebè de desenvolupar símptomes del trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Més concretament, la recerca que ha dut a terme Mónica López Vicente i el seu equip que, com més gran és la proporció d’omega-6 (predominant a la fruita seca) respecte de la d’omega-3 (l’ingerim a través del peix o de l’oli d’oliva, per exemple) durant l’embaràs, més gran és el risc que els bebès mostrin símptomes de TDAH als set anys.

Es parla de símptomes i no de diagnòstic, ja que no s’ha trobat cap relació directa entre la ràtio omega-6/omega-3 i el diagnòstic clínic de TDAH, que requereix la presencia de sis símptomes com a mínim. El que es va observar és que, per cada increment en la proporció d’omega-6/omega-3, el nombre de símptomes de TDAH als set anys d’edat augmentava en un 13 %. Per la Mónica, “es tracta d’una qüestió de salut pública”. Individualment, un 13 % de símptomes no és gaire, però “si el percentatge de símptomes de TDAH augmenta en un 13 % en la població a causa de l’exposició a aquesta ràtio d’omega-6/omega-3, l’impacte en els costos sanitaris i la productivitat de la societat sí que és important”.

“Si tu saps que alguna cosa està influint en l’origen d’un problema, pots actuar perquè no passi, o almenys minimitzar-ho”, continua la investigadora. “En aquest sentit, la nutrició és especialment interessant perquè és molt fàcil canviar: amb només modificar una mica la dieta pots tenir un impacte molt gran en el desenvolupament del fetus”. Amb un apunt: tant l’omega-3 com l’omega-6 són substàncies positives i necessàries per al desenvolupament del cervell. No es tracta doncs d’una batalla de sardines contra cacauets, en què eliminem els segons en favor de les primeres, sinó de mantenir una proporció equilibrada entre les dues, ja que les seves funcions en el desenvolupament neuronal són oposades (l’omega-6 promou els estats sistèmics proinflamatoris i l’omega-3, els antiinflamatoris).

En vista dels resultats, la investigadora recomana a les embarassades seguir una dieta mediterrània a base d’aliments frescos, verdures, oli d’oliva i peix. Però, a més de l’alimentació, ens explica que hi ha altres aspectes que poden influir en el desenvolupament neuronal del fetus. Aspectes que també podem en certa manera controlar. Per exemple, s’ha demostrat que abusar del paracetamol durant l’embaràs podria augmentar fins en un 40 % el risc de mostrar símptomes de l’espectre autista i hiperactivitat en els nens. I sobre no fumar ni consumir alcohol, s’hi insisteix sempre tant perquè se sap que els elements tòxics d’aquestes substàncies travessen la placenta, per la qual cosa el fetus queda directament exposat als seus components altament nocius.

“Al final es tracta de veure quin estil de vida ha de portar una embarassada per potenciar al màxim el desenvolupament del bebè”, conclou la Mónica. Per això, a l’ISGlobal fa anys que investiguen com afecta l’entorn al neurodesenvolupament del fetus. Un estudi del 2018, per exemple, indica que la contaminació atmosfèrica durant l’embaràs pot afectar la memòria i la capacitat d’atenció dels bebès. D’altra banda, investigadors del projecte INMA van assenyalar també el 2015 els efectes negatius de la contaminació acústica durant la gestació. Al final, cada estudi parteix d’una mostra única, s’ha fet en moments diferents i analitza diverses substàncies, però tots apunten cap a la mateixa direcció: el que passa durant els nou mesos d’embaràs té conseqüències al llarg de tota la vida del nen o nena. Afortunadament, adquirint hàbits senzills, com fer llargues caminades per espais verds, descansar bé o canviar aquella bossa de crispetes per una torrada amb oli d’oliva, podem aconseguir un retorn enormement positiu.

 

Text: Patri di Filippo

Pots llegir més històries com aquestes a  ALMA, la xarxa social social, un espai digital dedicat a l’àmbit social, que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir d’una veu optimista i diversa, i de totes les iniciatives que impulsa l’Obra Social “la Caixa”.