Cinc hores i 20 minuts. Aquest va ser el temps que va emprar el primer avió que va cobrir la línia Amsterdam-Barcelona per a KLM. Era el 1953 i a Espanya encara cuejava una llarga postguerra. Així i tot, les Reials Línies Aèries Holandeses van apostar per la capital catalana per expandir la seva xarxa de destinacions europees. Inicialment, els vols entre ambdues ciutats no eren directes i es feien amb escales intermèdies en aeroports importants com Brussel·les o Frankfurt. De mica en mica, Barcelona s’anava obrint al món. Ho feia gràcies al transport aeri i la companyia dels Països Baixos va ser una de les protagonistes d’aquesta entrada de nous aires des d’altres estats del continent.
El primer vol entre els aeroports de Schiphol i el Prat compleix aquests dies 70 anys i aquest dimarts KLM ho va voler celebrar en un lloc molt apropiat: el Museu MOCO del carrer Montcada, centre cultural germà de l’altre MOCO que és, precisament, a Amsterdam, concretament al 20 de Honthorststraat, al costat del mític Rijksmuseum, el Museu Van Gogh i el de Stedelijk o Museu d’Art i Disseny Modern i Contemporani. En una de les sales del MOCO barceloní, Laurent Perrier, director d’Air France KLM per a Espanya i Portugal, recordava com de diferents, i fins i tot amb un punt d’aventura, que resultaven els viatges amb avió comercial fa 70 anys, quan els cels d’Europa eren travessats pels Convair 240 de KLM unint les dues ciutats amb un màxim de 50 viatgers a bord.
Quan KLM va començar a volar a Barcelona, l’aerolínia ja era una empresa amb veterania, ja que feia 34 anys que volava. I és que Koninklijke Luchtvaart Maatschappij, que és el significat en holandès de les sigles KLM, va néixer el llunyà 1919, un fet que l’ha convertit en la companyia més veterana del món i que, a més, continua fent servir el seu nom original. Es va crear fa més d’un segle entre la Haia i Amsterdam, quan vuit empresaris van donar forma a una nova societat amb consideració de reialesa, ja que Guillermina, reina dels Països Baixos i besàvia de l’actual monarca va veure amb molta il·lusió que al seu país es fundés una societat de transport per via aèria, i, per això, va donar la benedicció i l’autorització formal per a l’ús de la paraula real en el nom de l’empresa.
La primera ruta va ser Amsterdam-Londres-Amsterdam, línia operada per un Airco DH.16 britànic que es va llogar fins a disposar d’avions propis de la marca Fokker, un dels símbols de l’aviació europea i particularment la neerlandesa. Anton Herman Gerard Fokker, conegut popularment com a Anthony Fokker, va ser un pioner de l’aviació local i el seu cognom és un dels mites de l’aviació del continent, com a aviador i, sobretot, per la construcció d’avions, creant una empresa que va funcionar fins a mitjans dels 90.
Un rei volador
Com a curiositat, l’actual monarca neerlandès, Guillem Alexandre dels Països Baixos va pilotar reactors Fokker fins ben entrat el segle XXI, tant l’avió VIP que feia servir la família reial i el Govern, com els Fokker 70 que utilitzava la filial regional de KLM. Ho feia perquè volia mantenir la seva llicència de vol en vigor i, regularment, se li programaven vols comercials com a copilot o primer oficial dels Fokker. En l’actualitat, per als viatges d’estat del Govern dels Països Baixos i dels membres de la casa d’Orange-Nassau es fa servir un Boeing 737 en versió BBJ, Boeing Business Jet, i el monarca continua pilotant-lo amb freqüència, saciant així el seu interès per l’aviació de manera activa. Com passava fa uns anys, Guillem Alexandre continua volant com a copilot en els vols de KLM operats amb el model 737, entre ells els que actualment uneixen Amsterdam i Barcelona en menys de dues hores. Mai no es revela als passatgers que el copilot del seu vol és el rei, tot i que de vegades a alguns viatgers neerlandesos els sona la veu del copilot quan es dirigeix al passatge per donar algunes informacions sobre el vol. Per altra banda, a la sala de tripulacions de KLM a Schiphol ningú se sorprèn per trobar-se el rei preparant una jornada de vols amb la tripulació assignada.
KLM a Barcelona
Laurent Perrier recordava ahir la bona marxa de KLM els últims temps, amb un creixement d’un 20% global respecte a les dades del 2022 a hores d’ara. En el cas més proper, la companyia neerlandesa ha transportat un milió de passatgers des d’Espanya a Amsterdam. D’aquests, 340.000 són els que han volat des de o cap a la capital catalana, és a dir, més d’un terç del passatge total transportat per l’aerolínia en els sis aeroports als quals vola en territori espanyol.
Asunción Pérez, directora de vendes del grup Air France-KLM, subratlla una tendència notable referida a la companyia neerlandesa a Barcelona: dels viatgers que van des de El Prat a Schiphol, només un 25% ho fan de punt a punt, mentre que el 75% restant usen el hub d’Amsterdam per connectar amb altres vols. La directiva, bona coneixedora dels mercats, aclareix que molts d’aquests enllaços són a destinacions a Escandinàvia, malgrat que també hi ha un interès en les línies de KLM a diverses ciutats de Llatinoamèrica i alguns aeroports asiàtics en una barreja de trànsit de negocis, de lleure i també familiar que va fluctuant al llarg de les diferents etapes de l’any.
Seients de museu
Aquest dimarts, entre les obres de Jean-Michel Basquiat, Keith Haring, Yayoi Kusama o Jeff Koons exhibides al MOCO, l’aerolínia va donar a conèixer els seus dos nous productes per a vols intercontinentals: la cabina new world business i la premium confort, una classe mitjana entre la business i l’econòmica que és una acomodació cada cop més demandada, com es va encarregar de recordar el director general per a Espanya i Portugal. “Els passatgers volen cada cop més opcions, ja que el caràcter de cada viatge pot ser diferent”, va dir. Laurent Perrier es referia a passatgers que, per exemple, sortint de Barcelona rumb a algun destí als Estats Units o Àsia via Amsterdam poden anar en viatge de feina o negocis, sols, a la classe business i aquests mateixos viatgers quan fan un viatge en família, amb diverses persones poden viatjar perfectament en un seient premium confort, en tractar-se d’un viatge d’oci o vacances, on potser no cal viatjar a la part davantera de l’avió, tot i que sí que es busca més comoditat pagant una mica més que a la cabina de la classe econòmica o turista.
Els responsables de KLM també van recordar l’afany de la companyia en assumptes mediambientals, la millora dels quals sempre ha estat una fixació de país. Les mesures ja no són tan sols en temes com el treball en nous combustibles menys contaminants o les menors emissions dels avions que van incorporant-se a la flota (està per decidir el recanvi dels avions que realitzen precisament els seus vols Europeus), sinó que també el criteri de sostenibilitat s’aplica a les noves cabines, amb seients més lleugers i materials reutilitzables per al servei de restauració.
Actualment, la companyia ofereix cinc vols diaris entre les dues ciutats, 10 freqüències cada dia en reactors de 176 places, unes xifres molt llunyanes a les d’aquella arrencada el 1953 quan les capitals de Països Baixos i Catalunya estaven unides per un vol setmanal en un turbohèlix de 40 places… amb escala intermèdia.
