L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderarà una recerca pionera per conèixer més la metàstasi i avançar en el desenvolupament de teràpies que puguin curar-la. El centre, situat al Parc Científic de Barcelona (PCB), ha estat seleccionat per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) per posar en marxa un programa d’excel·lència que estarà dotat amb dos milions d’euros i tindrà una durada de quatre anys.
L’AECC, formada per més de 700.000 socis, s’ha marcat com a meta augmentar la supervivència del càncer al 70% de cara al 2030. “El càncer és el problema sanitari més important del món. Sabem que una de cada dues dones i un de cada tres homes el tindran al llarg de la seva vida”, defensa el doctor Laureano Molins, president de l’associació a Barcelona. Actualment, la supervivència se situa en un 61% per a les dones i en un 55% per als homes. “Només podrem augmentar-la amb recerca”, defensa Molins. L’entitat destina un total de 104 milions d’euros a la recerca, amb 565 projectes, dels quals més d’una quarta part es concentra a Catalunya.
En el nou programa de l’associació, participaran dotze laboratoris de l’IRB Barcelona, creat fa gairebé 20 anys amb el focus posat en la metàstasi, malaltia responsable del 90% de les morts per càncer. “La metàstasi és una assignatura pendent per aconseguir que el càncer deixi de matar”, indica el director del centre, el doctor Francesc Posas. “El gran problema del càncer no és la malaltia que sorgeix inicialment, sinó la capacitat que tenen aquests tumors de disseminar cèl·lules i sembrar-les en altres òrgans. Des de fa molts anys els cirurgians i els oncòlegs curen grans càncers de forma molt efectiva amb cirurgia, però, desafortunadament, hi ha molts pacients que en el moment del diagnòstic tenen metàstasi o l’acaben desenvolupant”, explica el doctor Eduard Batlle, cap del programa de Càncer de l’IRB Barcelona.
L’aposta fundacional del centre barceloní per investigar aquesta malaltia residual, consistent en la propagació de cèl·lules canceroses des del tumor primari a altres òrgans, l’ha convertit en un referent i el nou programa li ha de servir per mantenir-se en la lliga mundial i obrir-se a nous camps d’estudi. Amb la metàstasi, el problema rau en el fet que les cèl·lules malaltes s’amaguen en els òrgans i són invisibles en el moment del diagnòstic del tumor primari: “Aquestes cèl·lules són misterioses i no les entenem. Algunes reapareixen al cap d’un temps, per exemple, en un any, però, en altres casos, com en el càncer de mama, poden fer-ho al cap de 15 o 20 anys”.
Precisament, el càncer de mamà serà un dels que quatre que s’estudiaran en el nou programa d’excel·lència de l’IRB de Barcelona. També es farà amb el de pàncrees, amb un diagnòstic molt complicat, o el de còlon, amb un 40% dels pacients que acaben desenvolupant metàstasi, malgrat que el tumor primari es cura bé. “És fonamental que estudiem aquesta fase de la malaltia perquè si som capaços d’eliminar aquestes cèl·lules residuals, previndrem la metàstasi i això ajudarà a milers de pacients”, afegeix Batlle. El carcinoma de cèl·lules escatoses de cap i coll serà el quart tipus de càncers que s’inclouran en el programa.
El segon objectiu de l’institut de recerca amb la posada en marxa del programa de l’AECC serà millorar el tractament d’aquesta malaltia, amb una progressió molt ràpida i sense vies per frenar-la. “No existeixen bones teràpies per a la metàstasi perquè la recerca s’ha centrat durant dècades a entendre el tumor primari i no la malaltia residual”, remarca l’investigador de l’IRB Barcelona. La immunoteràpia, tractament que consisteix a enfortir el sistema immunitari perquè destrueixi cèl·lules malignes, se situa com un camí a explorar per a la cura del càncer, tot i que no serveixi per a tots els tipus.
Precisament, l’AECC ha posat en marxa dos programes d’excel·lència més i un d’ells ha recaigut en un altre centre barceloní, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). En aquest cas, l’ajuda es destinarà a desenvolupar teràpies avançades contra el càncer, com les cèl·lules CAR-T, un tipus d’immunoteràpia en la qual els limfòcits es modifiquen genèticament per ajudar-los a atacar tumors. Amb un pressupost de dos milions d’euros i una durada de quatre anys, el programa està liderat per la doctora Silvia Martin i servirà per construir noves instal·lacions com una sala blanca on desenvolupar aquests nous productes.
