L’Ari Benedé tenia 13 anys quan li van diagnosticar leucèmia limfoblàstica aguda (LLA), un dels quatre tipus principals de leucèmia. Li van detectar després de tornar d’un viatge a Anglaterra, quan va notar que no es trobava del tot bé. La van començar tractant amb quimioteràpia durant un any i mig. Anys més tard, va tenir una recaiguda i la van tornar a ingressar, aplicant tractaments més invasius. La seva família va començar a buscar possibles tractaments de la malaltia arreu del món i van trobar que als Estats Units existia el CAR-T, una teràpia cel·lular i gènica que modifica uns limfòcits perquè siguin capaços de destruir les cèl·lules cancerígenes.
És així com va sorgir el projecte ARI, que volia recaptar fons per poder portar aquest tractament a Barcelona, que era massa car. Nombroses personalitats, com Leo Messi, Judit Mascó, Mercedes Milà o Joan Manuel Serrat, van donar-li suport i l’Ari, amb dues amigues, va organitzar un concert de Love of Lesbian a Luz de Gas, que va exhaurir totes les entrades. En total, el projecte ARI va aconseguir sumar prop d’1,8 milions d’euros.
L’Ari va morir el setembre de 2016 amb 18 anys, però els seus esforços han permès que el Clínic hagi desenvolupat el CAR-T ARI-0001. L’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) acaba d’aprovar el seu ús com a medicament per a pacients adults amb aquest tipus de leucèmia que ja no responien als tractaments convencionals. D’aquesta manera, es converteix en el primer CAR-T desenvolupat íntegrament a Europa que és aprovat per una agència reguladora i que, a més, és públic, fet que permetrà que tingui un cost més assequible per al sistema sanitari. Amb l’aprovació, l’Hospital Clínic espera poder atendre 25 pacients a l’any i ha posat en marxa un nou assaig clínic per ampliar l’ús d’aquesta teràpia a altres hospitals.
“Amb el projecte ARI va començar tot. No només els recursos econòmics necessaris, sinó la motivació, la il·lusió, el treball en equip. Sempre estarem en deute amb l’Ari”, ha exposat el director de l’Institut Clínic de Malalties Hemato-Oncològiques, el doctor Álvaro Urbano-Ispizua, en la presentació de l’autorització obtinguda per l’AEMPS, en la qual també hi era la mare de l’Ari, l’Ángela Jove, que ha seguit impulsant el projecte engegat per la seva filla. “Avui és un homenatge a l’Ángela, però sobretot a l’Ariana, que realment s’ho mereix i s’ho mereixia. Avui seria un dia molt especial per a ella”, ha afegit el director general del Clínic, el doctor Josep M.Campistol.
Què és el CAR-T?
En aquest tipus de teràpia cel·lular i gènica, el pacient es converteix en el seu propi donant. Es basa a modificar els limfòcits T del pacient perquè tinguin la capacitat d’atacar a les cèl·lules tumorals. En el cas del CAR-T ARI-0001, l’Hospital Clínic l’ha desenvolupat a partir d’un anticòs propi creat a l’hospital fa més de 30 anys, segons ha explicat el cap de Servei d’Immunologia al Centre de Diagnòstic Mèdic (CDB) del Clínic i responsable de les plataformes conjuntes d’Hospital Sant Joan de Déu i Banc de Sangs i Teixits, el doctor Manel Juan. Mitjançant l’afèresi, una tècnica que permet la separació dels components de la sang, s’obtenen els limfòcits T, un tipus de glòbuls blancs que s’encarreguen de la resposta immunitària. Els limfòcits T es reprogramen genèticament perquè puguin reconèixer les cèl·lules tumorals i atacar-les, un cop s’han transfós de nou al pacient.
L’assaig clínic per avaluar aquest CAR-T es va posar en marxa el juliol de 2017. Liderat pel doctor Julio Delgado, del Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic, i la doctora Susana Rives, del Servei d’Hematologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, l’estudi va incloure 58 pacients, adults i nens, dels quals 38 tenien leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) i van ser tractats amb el CAR-T desenvolupat a l’hospital barceloní. Tots els pacients havien rebut diversos tractaments i la gran majoria havien estat trasplantats de medul·la òssia i, per tant, ja no els hi quedaven més alternatives terapèutiques.
El CAR-T ARI -0001 s’ha provat en un assaig clínic amb 58 pacients, dels quals el 47% ha quedat lliure de la malaltia
Els resultats de l’assaig indiquen que el 69% dels pacients participants, que tenien una esperança de vida de setmanes, continuen vius un any després i que el 47% han quedat lliures de la malaltia. “El nostre CAR-T és segur i molt eficaç, amb uns resultats comparables als descrits per a altres teràpies CAR-T”, explica el doctor Urbano-Ispizua. “Aquest CAR-T cobreix una necessitat no coberta per al tractament de pacients amb LLA, en concret per a aquells pacients adults i refractaris als tractaments disponibles, per als quals no hi havia cap altra opció”, remarca.
Així mateix, el doctor Josep M.Campistol ha posat en valor la transcendència d’aquest avenç mèdic, que ha qualificat de “fita important”. “És un moment rellevant per al nostre país, la investigació i la sanitat pública”, ha defensat Campistol, que ha remarcat que, havent-se desenvolupat completament per centres d’investigació i no per part de companyies privades, es garanteix que al tractament podran accedir molts pacients.
