La pugna mediambiental a les ciutats es lliura sobre rodes. Des de fa mesos, ajuntaments i agents socials es plantegen mesures en contra d’aquells vehicles que emetin partícules contaminants a l’atmosfera. S’instal·la la bici pública, s’estreny la calçada, es restringeix el pas motoritzat. Per evitar la contaminació no n’hi ha prou amb la prohibició. Hi ha tota una xarxa de possibles remeis que inclouen els hàbits ciutadans, la disposició urbana o l’educació viària. Alemanya, un dels països que sol estar en boca d’experts a l’hora d’esmentar el combo “mobilitat sostenible”, té a una de les seves ciutats com a ensenya d’aquest futur implacable a favor de l’entorn.
Ens referim a Friburg, quarta urbs per habitants (220.000) de la regió de Baden-Württemberg, situada al sud-oest del país. Les seves polítiques l’han convertit en “capital” de l’ecologia. Com? Segons explica el web faircompanies.com, a Friburg es va impulsar l’ús de la bici des dels anys setanta, quan aquest artefacte encara es considerava “un producte del subdesenvolupament”. Es van habilitar 500 quilòmetres de vies, i el 1999 la bici ja era usada en els desplaçaments habituals pel 17% de la població. No va ser l’única mesura que va prendre la ciutat. En lloc de desmantellar les xarxes de tramvia, les va ampliar; va mantenir el 40% de bosc al seu territori (15.300 hectàrees); va encoratjar la construcció d’edificis amb aprofitament d’energia (mitjançant panells solars o materials que n’impedissin el malbaratament) i, al costat del cotxe multiusuari (carsharing), va establir aparcaments vigilats de bicicletes a les estacions perifèriques.
Així ho valora en Florian Hertenstein, ecòleg de 35 anys i veí de la ciutat: “No hi ha màquines de tabac, sinó de càmeres de bici”, comenta mentre envia per telèfon una foto d’un cubicle blau enmig del carrer que, efectivament, no disposa de caramels, cigarretes o llaunes de refresc, sinó estoigs amb el tub de recanvi per a rodes de bici. Segons explica, “el 30% de les carreteres estan reservades per a bicis i 30.000 persones es mouen diàriament en aquest mitjà de transport”. “La majoria aprova que al centre no hi hagi cotxes, sobretot els turistes. A més, és més ràpid anar en tramvia o bici”. En Hertenstein també destaca el fet que Friburg sigui una “ciutat compacta”: “aprofita l’espai per oferir el necessari sense necessitat de transport: botigues, oci, treball”. Justament el contrari de les “ciutats difuses” que hi ha en molts altres llocs i que ara estudien de quina manera unir-se a la lluita per la sostenibilitat.
Escriu: Alberto García
ONTHEONTHEROAD és una revista que vol esdevenir un espai innovador de generació d’idees i de debat entorn de l’univers de la mobilitat. Promoguda per Abertis, operador líder mundial en la gestió d’infraestructures al servei de la mobilitat i les comunicacions, ONTHEROAD vol participar en les converses, els debats, les iniciatives i la recerca de solucions per als nous reptes d’aquest món en contínua evolució.
