Casa Pascual i Pons
Façana de la Casa Pascual i Pons.

El doble segell de l’estudi Espinet+Ubach a la Casa Pascual i Pons

El despatx d'arquitectura barceloní es torna a encarregar de la rehabilitació de l'edifici modernista que Enric Sagnier va edificar a finals del segle XIX a Passeig de Gràcia

Durant molt de temps, els passejants es trobaven amb bastides i operaris a la Casa Pascual i Pons, situada a Passeig de Gràcia entre el carrer Casp i la Ronda de Sant Pere. L’edifici modernista, construït per Enric Sagnier Villavecchia entre els anys 1890-1891, s’ha estat sotmetent a una profunda restauració per adaptar-se als nous temps i recuperar la lluentor. Els treballs han trigat vuit anys a completar-se, arribant a la seva fi l’octubre de l’any passat. Catalana Occidente, propietària de l’immoble, ha invertit 40 milions d’euros en l’actuació, que ha servit per atreure a nous inquilins com Apple i Adidas.

L’estudi Espinet + Ubach ha estat l’encarregat de realitzar l’actualització, després que ja intervingués en la primera remodelació que es va fer, als anys vuitanta, juntament amb Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay (MBM Arquitectes). Aquesta primera intervenció va permetre realitzar millores com reforçar la seva part inferior, molt a prop de les vies del metro, que s’acostuma a sentir quan passa camí a Plaça Urquinaona.

“S’ha tornat a posar l’edifici en el seu moment i hem interpretat allò que havia desaparegut”, explica l’arquitecte Miquel Espinet, un dels júniors que va acompanyar a MBM Arquitectes fa 40 anys i ara fa broma amb haver-se convertit en sènior. L’actuació ha restaurat elements patrimonials de l’edifici neogòtic, com els seus vitralls, estucs i ceràmiques, i ha afegit nous elements com un pàrquing subterrani de cinc plantes. També s’ha adaptat als nous criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, aconseguint la certificació LEED Gold. “El vestit ja estava fet i només hem hagut de fer petites transformacions”, resumeix l’arquitecte.

A la segona restauració de la Casa Pascual i Pons, s’ha utilitzat el mètode Top&Down, que ha permès executar els fonaments de l’immoble i la seva part superior al mateix temps. “A l’estudi, no l’havíem fet servir mai i, a Espanya, deuen haver-hi pocs edificis fets així”, remarca Espinet. A més, la substitució de parets de càrrega per pilars metàl·lics ha suposat guanyar gairebé 7.000 metres quadrats de superfície.

En total, s’ha passat de sis plantes repartides en 12.772 metres quadrats a 12 plantes en 19.405 metres quadrats. Apple ha instal·lat unes oficines de 6.500 metres quadrats, quedant-se amb la majoria de l’espai i compartint-lo amb històrics de l’immoble com la Cambra de Comerç Francesa i l’agència de comunicació Maite Felices. En un dels baixos comercials, Adidas ha instal·lat una flagship, mudant-se de l’establiment que ocupava a la vorera de davant a Passeig de Gràcia. L’edifici disposa també de sales de reunions a la planta noble i espais comuns com una terrassa amb vistes a Plaça Catalunya que poden ser llogats per empreses externes.

Una història de més de 130 anys

La Casa Pascual i Pons la van encarregar dues famílies emparentades a finals del segle XIX, vivint en la primera planta i llogant la resta. Sagnier la va començar a edificar amb un Eixample incipient, amb pocs edificis repartits en solars distants, per la qual cosa, defensa Espinet, l’immoble de Passeig de Gràcia va servir per dibuixar els seus carrers i alinear-los. “A l’Eixample, no cal derrocar edificis sinó conservar-los. Cal mantenir l’alçada, netejar el que s’hagi fet malament i fer rehabilitacions integrals. Així, mantindrem la història de la ciutat”, defensa, posant en valor que hi ha poques capitals en el món amb una arquitectura d’aquesta època per preservar.

Entrada Casa Pascual i Pons
Amb l’última rehabilitació, la Casa Pascual i Pons barreja tradició i modernitat.