El sector del vi es recupera lentament d’una verema difícil, insòlita i sense precedents a conseqüència de les angoixes que han sofert els viticultors per l’escassetat de pluges. És doncs el moment de celebrar que el raïm fruit d’aquesta gesta ja és al celler i, per això, coincidint encara amb el primer procés de fermentació, els onze elaboradors de vins escumosos que integren la marca Corpinnat han celebrat aquest dijous als jardins del celler Llopart la seva segona Nit de verema, una festa que enguany s’ha convertit en un autèntic homenatge a Xavier Gramona, que va morir de forma inesperada el passat 4 d’agost.
“En Xavier ens va deixar després d’un fatídic accident aquest estiu; però estic convençut que ell hagués volgut que li féssim un homenatge alegre, com el d’aquesta nit”, va afirmar Ton Mata, president de Corpinnat i líder del celler Recaredo. Segons va recordar, Gramona “era una persona diferent”, que quan va arribar al món del vi després d’haver encarrilat la seva carrera professional en altres àmbits va provocar “una petita revolució en el sector”. Una revolució que no només va ser “un èxit absolut pel celler Gramona“, sinó que “de retruc va beneficiar a tot el territori”. “Xavier Gramona va traçar un camí d’obertura, gens renyit amb la tradició”, va explicar Mata, afegint que la seva gran aportació va ser posar al viticultor en el centre de la cadena de valor del sector del vi.
“Era una persona molt intel·ligent —va continuar Mata en la seva glossa— i, intencionadament, ingenu. Sempre pensava que tot era possible i que tot es podia fer”, com va demostrar sent el primer president i precursor del naixement de Corpinnat. “Ara fa cinc anys i mig que Corpinnat és una realitat i ho és, en bona part, gràcies a aquest caràcter que tenia en Xavier de pensar que tot era possible i de la seva generositat amb el conjunt del territori i a favor del grup. Tenia el cap a les estrelles, però els peus a terra”, va constatar.
Mata va recordar les “reunions interminables” que Gramona va liderar quan es forjava aquesta marca col·lectiva de la Unió Europea fruit de la decisió d’un grup d’elaboradors d’abandonar la DO Cava. “En Xavier pensava en veu alta; xerrava molt, i sempre volia tenir al costat una pissarra on dibuixava les seves idees, que defensava amb moltíssima convicció i vehemència. Ens aconseguia convèncer amb arguments que ningú més havia vist, tot i que moltes vegades també hi havia tensions, que acabàvem resolent amb una sentida abraçada”, va rememorar emotiu.
Per reconèixer la tasca, el compromís i la fidelitat de Xavier Gramona, els socis de Corpinnat, han acordat unànimement concedir-li a títol pòstum la distinció de President Honorífic de la marca. El seu fill, Leo Gramona, ha estat l’encarregat de recollir aquesta distinció, concretada en una peça de ceràmica, obra de l’artista sadurninenca María José Torres, que representa les dues ànimes de Xavier Gramona, la més terrenal, lligada a la terra i la pagesia, i la més espiritual i rebel, alhora.
Visiblement emocionat, Leo Gramona va recordar l’amor que el seu pare tenia pel Penedès i va reivindicar que “és responsabilitat de tots continuar defensant els valors que ens fan únics”. “El pare ens va ensenyar que ens hem de presentar al món tal com som”, va destacar, adquirint el compromís de “continuar” amb la tasca del seu progenitor i “de saber aparcar les ambicions personals” en favor del conjunt del sector, un territori i una cultura diferenciada.
La verema més curta de la història
Abans del sopar-homenatge, al que van assistir unes 150 persones que van poder gaudir d’una trentena d’escumosos Corpinnat, Ton Mata va mantenir una trobada amb la premsa on va constatar la gravetat de la sequera, els cops de calor i el seu impacte en la vinya “És una mort cruel, lenta, que ens causa molt patiment”, va lamentar, testificant que els rendiments —nombre de quilos de raïm per hectàrea— de l’última verema han sigut molt baixos, fet que ha obligat als cellers de Corpinnat a comprar més raïm als viticultors amb els quals tenen acords de producció. “Crec que aconseguir tirar endavant una verema com aquesta, ha sigut una gesta èpica”, va sentenciar.
La principal conseqüència de la qual ja es recordarà “com la verema més curta de la història” és que s’ha disparat l’import del preu del raïm. Per normativa interna, enguany els cellers de Corpinnat havien de pagar el raïm que compren a tercers a un preu mínim de 0,80 euros per quilo, però, finalment, han acabat pagant als viticultors una mitjana d’un euro per quilo, un preu insòlit en el sector del vi penedesenc, històricament castigat per uns preus excessivament baixos.
Segons Corpinnat, l’any 2022 els seus cellers van poder abastir-se en un 58% de raïm procedent de vinyes pròpies, però en aquesta darrera verema el percentatge s’ha igualat, és a dir, han obtingut un 50% de raïm propi i han hagut de comprar el 50% a tercers. Dels gairebé sis milions de quilos que han entrat als cellers, un 94% corresponen a raïms de varietats autòctones.
Presentació d’esmenes a la Llei Catalana del Vi
Ton Mata, que es va mostrar optimista de cara a la campanya de Nadal, va fer un balanç molt positiu d’aquests primers cinc anys de vida de Corpinnat, associació a la qual actualment pertanyen les marques Nadal, Torelló, Llopart, Gramona, Recaredo, Júlia Bernet, Can Descregut, Pardas, Sabaté i Coca, Mas Candí i Can Feixes, en la seva gran majoria escindides de la DO Cava. “Som catalitzadors de molts canvis en el sector. Hem vist com la DO Cava ha creat ara subzones i estem ajudant el viticultor a apujar preus. No venem fum. Fem el que diem i, per això, ens estem consolidant com una marca de gran prestigi i de gran valor pel consumidor”, ha subratllat el president de Corpinnat.
Mata assegura que hi ha altres empreses productores de vins escumosos al Penedès interessades a formar part de Corpinnat, tot i que prefereix no avançar els noms, recordant que “les barreres d’entrada són potents”, ja que hi ha poques empreses en el sector que puguin complir l’exigent reglament que s’han auto-imposat els socis de Corpinnat i que audita l’empresa certificadora Bureau Veritas. “Som una marca oberta, ens agradaria poder acollir a més cellers, volem que hi hagi gent valenta, però no tothom està disposat a pagar el raïm a un euro el quilo”, va assenyalar.
El president de Corpinnat s’ha fixat com a gran repte la consolidació internacional d’aquesta marca col·lectiva, que volen aconseguir que sigui “tan reconeguda com el xampany”. També va explicar que l’associació ha presentat tres esmenes a la Llei Catalana del Vi que ara s’està negociant amb l’objectiu que tots els cellers elaboradors i comercialitzadors de vins siguin categoritzats, per raó social, basant-se en la qualificació del seu sistema de treball. El repte és aconseguir que cada celler de Catalunya quedi inclòs o segmentat en una d’aquestes cinc categories:
1- Viticultor elaborador
100% de vinificació a la propietat amb un mínim del 95% del raïm procedent de vinya de titularitat pròpia, el 5% restant ha de ser de la mateixa zona de proximitat o DO (si fos el cas) i amb contractes de compra de llarga durada i que respectin de forma manifesta el cost mínim del raïm de tercers. Està totalment prohibida l’entrada de vins produïts per altres (cellers, majoristes, cooperatives, etc.) per l’elaboració o embotellat.
2- Vinificador elaborador
100% de vinificació a la propietat per tota la raó social, amb raïm procedent de vinya de titularitat pròpia o de tercers per proximitat o DO (si fos el cas) amb contractes de compra de llarga durada i que respectin de forma manifesta el cost mínim del raïm de tercers. Està totalment prohibida l’entrada de vins produïts per altres (cellers, majoristes, cooperatives, etc.) per l’elaboració o embotellat.
3- Negociant
Empresa que compra vi a doll i l’embotella ja sigui per escumosos o per vins tranquils, encara que sigui en un percentatge seguint les pautes de la seva DO (si és el cas).
4- Marquista
Empresa que etiqueta amb marques de tercers, sigui empreses individuals o distribuïdors. Encara que sigui en un percentatge.
5- Cooperativista
Vins de cooperativa elaborats a la cooperativa tant per comercialització pròpia o de marques dels seus associats.
La segona esmena fa referència a l’exigència de què es consideri a Corpinnat “com una categoria igual que una DO o una IGP“. “No som un club d’amics. Som una marca col·lectiva europea. Tenim un reglament. Volem tenir el rang d’una DO, avui la llei això no ho contempla”, va lamentar Ton Mata. Finalment, Corpinnat demana poder utilitzar lliurement els topònims de la comarca i els seus municipis. “Com és possible que se’ns qüestioni l’ús del nom dels nostres pobles o del Penedès? És terriblement injust que com a Corpinnat no els puguem posar a les nostres ampolles. No pot ser. Hem de poder usar-los sense problema”, va concloure.
