Entrevista a Anna Sansalvadó, directora de l’EdTech. Enguany aquest congrés que relaciona ensenyament i tecnologia arriba a la seva desena edició, i en aquesta entrevista repassem tant les tendències com els reptes en aquest àmbit. Mentre la IA ens absorbeix, l’informe PISA ens desqualifica. Què falla?
— Què és l’EdTech?
— EdTech és un congrés organitzat per un cluster format per 80 empreses relacionades amb la tecnologia educativa, i ja en portem deu edicions a Barcelona. L’objectiu és aportar coneixement, reflexió, aprenentatge i noves tendències sobre l’educació i la tecnologia. En resum seria un “on som i a on anem?” en aquest sector, atès que ja fa 20 anys que la societat educativa ja viu amb dispositius digitals a l’aula.
— “On anem” vol dir intel·ligència artificial?
— Vol dir dues coses: gestió de dades i intel·ligència artificial. No podem oblidar la necessitat de gestionar els continguts, les dades, la matèria de l’ensenyament.
— Hi ha gent molt escèptica i crítica, amb aquest concepte de l’educació digital.
— Només puc parlar en nom del cluster: nosaltres creiem que la digitalització hi és, que no podem viure’n al marge, però també apostem per posar en tot moment l’educació al centre. Estar segurs de què incorporem, de tecnològic, en l’educació. I també el com. Al cap i a la fi es tracta d’un fòrum on busquem aprendre, tots els agents. Aprendre no és ràpid, però cal no oblidar el que aprenem i sobretot no adormir-nos.
“Creiem que la digitalització hi és, que no podem viure’n al marge, però també apostem per posar en tot moment l’educació al centre”
— Qui són els agents?
— Empreses, centres educatius, docents i evidentment alumnes. Han estat dos dies de ponències i xerrades que, a més, han servit per unir la comunitat educativa. És a dir que les empreses es veuen amb els agents de recerca i innovació, o amb administracions i institucions… Ha vingut a parlar la ministra d’Educació i la consellera d’Ensenyament. Hem buscat els líders que realment compten més en aquesta àrea.
— Però es diu sovint, mirant els resultats de l’informe PISA, que la digitalització ens ha distret massa.
— Aquest és un tema delicat. El cas és que no ens podem girar d’esquena al món digital, i per tant el que convé és mirar-lo de cara amb els seus riscos i les seves oportunitats. Ser molt crítics, en definitiva, i fer que els alumnes se’n facin també responsables. I les famílies!
— I com elaboren les seves conclusions, en un tema tan delicat?
— Fem analítiques d’aprenentatge, compartim idees sobre ètica de dades, els usos… Cal arribar a un objectiu òptim de benestar i d’equitat digital. El gran risc és que es produeixi una gran bretxa en aquest sentit, que els entorns més vulnerables acabin massa allunyats de les oportunitats que les tecnologies ofereixen i que tots els entorns socials s’allunyin dels seus riscos.
— Però a veure: no ens estem oblidanty massa del món físic, en l’aprenentatge?
— L’aprenentatge híbrid porta beneficis, per exemple podem accedir a continguts que sense la tecnologia actual serien inaccessibles. Tot i així, la presencialitat encara és totalment clau tant en l’empresa com en l’ensenyament. Per exemple, a aquest congrés no s’hi pot accedir per streaming.
— Ah no?
— No, és clar. Volem que sigui un espai per compartir, per fer networking, perquè la gent es relacioni dins d’aquests espais de la UPF. I això hi fem també en el dia a dia del nostre cluster: fomentem les dinàmiques virtuals i també les presencials.
— Quines són les tendències actuals en tecnologia de l’ensenyament?
— Cal tenir en compte que la tecnologia canvia de pressa, i les pràctiques i investigacions també canvien. Vull dir que els temes nous han canviat del tot. Ara estem parlant molt de realitats immersives, d’ús de les dades, de tractament de les mateixes, de com fer-ne un ús més eficient, de fer que ens ajudin en la presa de decisions… Per exemple les dades ens poden ajudar amb l’absentisme, o a saber què passa realment dins l’aula.
— I pel que fa a la IA?
— La IA l’enfoquem no només des del punt del seu vessant generatiu (el ja clàssic ChatGPT) sinó també com a sistema d’autoavaluació, és a dir de control dels continguts. Va venir per exemple Daniel Innerarity i es va preguntar què passarà quan la màquina sigui massa intel·ligent. I si acaba realment superant-nos en continguts?
“Les dades ens poden ajudar amb l’absentisme o a saber què passa realment dins l’aula”
— Per tant, una edició exitosa?
— Estem consolidant el model, durant la pandèmia ens vam aturar força. Es va rellançar el congrés l’any 2022, vam ser dels primers que es van poder tornar a celebrar. L’any passat van venir 800 persones, enguany arribem al voltant de 900.
— I per què Barcelona?
— Barcelona perquè el cluster està organitzat al voltant de la ciutat, i perquè és on es desenvolpa la curadoria de continguts i de ponents. Busquem l’equilibri entre ser mig fira (una part consisteix en una mostra de productes de diverses empreses) i mig continguts, inclosos tallers per les tardes. I intentem no barrejar ambdues coses. També, per exemple, hem organitzat una sessió només pensada per estudiants. I Barcelona és un reclam per a ponents internacionals com Barbara Wasson (directora i profesora del Centre for the Science of Learning & Technolgy (SLATE), de Noruega), o el cap del Consell d’Europa en Educació, Villano Quiriazi (on fa poc van plantejar la nova regulació europea en IA), així com directors de diversos centres educatius… I els estudiants, sobretot.
— Per tant, la tecnologia pot ajudar a superar els resultats PISA?
— Depèn de quina, i de com, i de per a què. Per això portem recercadors, per això parlem de bones pràctiques, i aquí és on intervenim nosaltres com a congrés. L’EdTech és una eina, com la tecnologia és una eina. No es tracta de posar un alumne davant d’una tauleta a fer uns exercicis, oi? Es tracta de per a fer què, i aquesta és una pregunta que sempre està oberta. Les nostres respostes sovint són preguntes, i ja només per això ja són útils.
