Ha passat ràpid, però aquest dissabte se celebraran els 30 anys del naixement del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). En una ciutat postolímpica que s’estava obrint al món, el CCCB va començar a caminar el 24 de febrer de 1994 a l’antiga Casa de la Caritat, en ple Raval, només un mes després que, molt a prop, les flames es mengessin el Liceu. Es va crear com un centre dedicat a la ciutat contemporània, sense col·lecció pròpia, plantejat com un punt de trobada per a la reflexió pausada i crítica a través d’exposicions i debats. “El CCCB forma part de la memòria cultural i emocional de tota la ciutat, de moltes generacions, però, sobretot, de la meva generació, que va ser la que va créixer amb ell”, valora la seva directora, Judit Carrera.
Tres dècades després, amb una crisi econòmica i una pandèmia, Carrera defensa que s’ha consolidat com un espai de debat crític sobre un món que ha canviat en tot aquest temps, però tampoc tant, amb xacres que no hi ha manera de deixar-les enrere. Amb les sales plenes després de l’aturada per la covid, el CCCB posa en valor que aconsegueix atreure un públic divers i, especialment, jove, un dels perfils que més es resisteix a visitar altres espais culturals de la ciutat. Però els seus assistents també són eminentment locals, amb un 70% resident a l’àrea metropolitana de Barcelona. En total, ha reunit més d’11 milions de visitants en aquests 30 anys, amb una programació formada per gairebé 200 exposicions i 6.700 activitats.
Si l’any 1994 es parlava del genocidi de Ruanda i la guerra dels Balcans, ara hi ha les guerres a Ucraïna i Gaza. Això sí, remarca Carrera, a mitjans dels anys noranta, “hi havia una certa confiança en el futur, amb la caiguda del mur de Berlín i els inicis d’Internet”. “Tot era més previsible i menys incert, ara el món és totalment diferent, molt més complex, es multipliquen les crisis polítiques, la llibertat d’expressió està en crisi i l’extrema dreta s’ha escampat”, exposa la directora del CCCB, “són temps d’incertesa, foscos i de desconfiança respecte al futur”.
Per això, defensa que el model del CCCB contínua vigent: “A través dels diferents llenguatges de la cultura, segueix fidel al seu propòsit de plantejar les preguntes més pertinents i assajar-ne les respostes, i avui, quan tot s’entesta a negar el futur, intentar imaginar altres horitzons possibles”. Amb aquesta voluntat d’obrir camins, el centre celebra la seva etapa adulta amb un programa de residències internacionals, amb els periodistes Patrick Radden-Keefe i Eliane Brum com els primers convidats.
La iniciativa, finançada per la fundació privada Mir-Puig, neix amb l’objectiu de fer un pas més en els cicles de conferències i seminaris de pensament crític que oferia fins ara, amb més de 350 participants cada any, el 30% internacionals. Amb un pressupost de mig milió d’euros, el programa de residències servirà per crear espais de treball pausats i a llarg termini, així com fomentar una mobilitat més sostenible i aprofundir el vincle amb els agents culturals de la ciutat. Durant els pròxims tres anys, tres convidats passaran uns mesos a Barcelona cada any, no per desenvolupar els seus projectes d’escriptura, sinó per treballar amb el CCCB. En el cas dels dos primers convidats, Radden-Keefe dirigirà un cicle de conferències sobre George Orwell, mentre que Brum assessorarà l’exposició Amazònies. El futur ancestral, prevista per al mes de novembre.
Cap de setmana de celebració
Amb motiu del seu 30è aniversari, el CCCB ha programat un cap de setmana ple d’activitats. Des d’aquest divendres fins al diumenge, hi haurà concerts, com Hyper_O del músic Carles Viarnès i l’artista visual Alba G. Corral, proposta que es va poder veure al Sónar de l’any passat, però també conferències. L’acte central serà la xerrada entre el físic i biòleg Ricard Solé i la filòsofa Carolin Emcke, moderats per Carrera per parlar sobre els temps de desconcert avui vigents.
A més, es podrà pujar fins al mirador del CCCB, a la cinquena planta, des d’on es poden veure les vistes de la ciutat. Aquesta és una activitat que s’havia perdut amb la pandèmia i ara s’ha recuperat, no només per l’aniversari, sinó també determinats diumenges de cada mes. També hi haurà portes obertes a l’exposició IA: Intel·ligència artificial, coproduïda juntament amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC). El divendres, per a l’alegria de l’equip del centre cultural, es podrà visitar fins a les 11 de la nit amb reserva prèvia.
El CCCB celebra els 30 amb portes obertes al seu mirador i l’exposició IA: Intel·ligència artificial
Sobre la IA, lluny dels fàcils discursos catastrofistes, el CCCB aprofitarà la trentena per jugar amb aquesta tecnologia i treure profit de tot el llegat que ha generat al llarg de dècades. A partir dels debats i les conferències del seu arxiu, amb uns 2.300 vídeos i àudios, el col·lectiu de programadors Estampa ha alimentat una IA que cada dia escriurà compulsivament una conferència a partir d’una idea proposada per pensadors, escriptors i cineastes com Marina Garcés, Juan Pablo Villalobos, Lucía Lijtmaer i Clara Roquet. Durant un mes, una pantalla al Pati dels Dons reproduirà en directe el text d’aquestes conferències infinites, que s’allargaran durant vuit hores.
Per si no n’hi hagués prou, el centre cultural també ha preparat un altre joc amb IA. En aquest cas, es tracta d’una eina que ha begut de l’arxiu del CCCB i respon a preguntes sobre les qüestions que s’han tractat a debats i conferències, amb un repositori de més de 200.000 respostes. Ah, a aquesta IA se li ha preguntat què ha fet bé el CCCB en aquests 30 anys. I ha dit: “Ha creat un espai acollidor i inclusiu per al diàleg i per a diverses comunitats. Ha estat una mà amiga en temps difícils”. Per sort, no li ha tocat respondre amb dades biogràfiques, encara no les té molt controlades.
