He trigat, però, finalment, he anat a Casa Seat. Fins ara —gairebé un any i mig després de la seva inauguració— no m’havia decidit a posar-hi els peus. No em cridava gens l’atenció. Donava per fet que per molt que ens l’haguessin venuda a bombo i plateret no deixava de ser un concessionari de cotxes revestit d’espai polivalent o laboratori de creació. Sí, un d’aquests establiments de nou format, sense taulell ni prestatgeries, on uns empleats enrotlladíssims et conviden a seure a sofàs de formes capritxoses i t’ofereixen cafès Nespresso i sucs detox, vagis a comprar unes sabates o a fer una hipoteca.
Reconec que em vaig equivocar. Casa Seat és un gran encert i en un temps rècord i amb un context manifestament advers —les restriccions d’aforament derivades de la pandèmia n’han limitat molt la seva activitat durant els primers mesos de funcionament—, ha esdevingut pels barcelonins the place to be.
El repte era majúscul: omplir de contingut un espai de 2.600 metres quadrats a l’Avinguda Diagonal-Passeig de Gràcia. Seat ha consagrat l’espai a la cultura, el disseny i la mobilitat urbana. La Casa Seat és, en certa manera, un compendi de com l’automobilística vol ser percebuda. O, dit d’una altra manera, és l’encarnació dels seus valors de marca: disseny, cultura, mobilitat, tecnologia, sostenibilitat… I, per descomptat, és 100% Barcelona.
Pels arquitectes encarregats de la reforma de l’antic edifici del Deutsche Bank —també conegut com a Torre Europa— el repte tampoc era menor. Calia adaptar l’immoble als nous usos, però respectant exactament el volum i la silueta existents. O sigui que sense modificar-ne l’aparença havien de convertir una seu de banc i a més alemany en un espai alegre, obert a la ciutat, que convidés a entrar-hi. Una mena d’àgora. Poca cosa, oi? El projecte va anar a càrrec de Carlos Ferrater i el seu estudi Office of Architecture in Barcelona (OAB), mentre que l’interiorisme porta el segell de l’estudi Lázaro Rosa-Violán i tothom coincideix que han fet una gran feina.
Realment, Casa Seat ha aconseguit convertir-se en un punt de trobada perfectament connectat amb la ciutat. Un entrar i sortir de gent constant. Un no parar de vianants que s’aturen a fer el badoc davant de les seves parets de vidre. De persones atretes per les magnífiques obres de l’artista urbà Tvboy que, aquests dies, potencien encara més la voluntat de Casa Seat d’obrir-se al carrer.
Casa Seat ha aconseguit convertir-se en un entrar i sortir de gent constant. Un no parar de vianants que s’aturen a fer el badoc davant de les seves parets de vidre. De persones atretes per les magnífiques obres de l’artista urbà Tvboy que, aquests dies, potencien encara més la voluntat d’obrir-se al carrer.
Surto de Casa Seat convençut que tot i que ens hem tornat molt digitals segueix tenint tot el sentit del món que grans empreses i, per descomptat, institucions disposin de seus físiques en les quals establir contacte directe amb la ciutadania. Ja siguin hubs, flagships stores, showrooms, brand experience centers o com n’hi vulguem dir. Ho és pels seus interessos, però també pels de la ciutat en el seu conjunt. Una ciutat rica en aquest tipus d’espais és una ciutat més viva, més dinàmica, més creativa i alegre.
